28 d’avril
Aparence
| Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. |
| Avril | ||||||
| 1ér | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tôs los jorns | ||||||
Lo 28 d’avril est lo 118émo jorn de l’an (119émo en câs d'an bissèxtilo) du calendriér grègorien.


Politica et èvènements
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]- 1793 : La France ocupe la vela de Porrentru.
- 1919 : Geneva est élu come sièta de la Sociètât des Nacions.
Cultura et science
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]- 1611 : Fondacion du Colegio de Nuestra Señora del Santisimo Rosario a Manila; z’est la premiére univèrsitât de l’Asia.
- Workers’ Memorial Day
en Arpetania
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- 1589 : Nèssence de Margarèta de Savouè, princèssa de la mêson de Savouè et pués duch·èssa de Mantova et vice-rêna du Portugal
- 1841 : Môrt de Pierro Chanel, sent arpetan de l’égllése catolica romèna, originère de l’En, môrt a Futuna, Fidj·i. Sia vôga est lo 28 d’avril.[1]
- 1975 : Nèssence de Fèdèrica Diémoz, originère de Vâl d’Aoûta, lengouista arpetana et pués dirèctrice du Gllossèro des patouès de la Suisse romanda de 2015 tant qu’en 2019[2]
Nèssences
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]Môrts
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]Notes et rèfèrences
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]- ↑ Odon Abbal : Le saint et le sauvage: Pierre Chanel et Musumusu (1837-1841), 2021.
- ↑ Addio a Federica Diemoz, una vita dedicata alla tutela dei patois valledaostaglocal.it