Josèf Henriet

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Josèf Henriet pendent na tâbla a Fenis (2014).

Giuseppe (Joseph) Henriet (Excenex, 13 de mârs 1945), asse-ben cognu coment Josèf Henriet, est na pèrsonalitât politica vâldotena d’origina arpetana et ancian lider politico du Mouvament Arpitania, un mouvement politico que, dens los ans 1970, s'est dècarcassiê de rèalisar més granta endèpendence possibla por la règion ètnica Arpitania. Il at publeyê des lévros et des articllos, surtot dens los biens de l'ètnologie et de la linguistica historica. Son ôvra lo més cognu 'l est lo lévro La Lingua Arpitana de 1976, dens loquint Henriet suggère un koinē por una lengoua arpetana standardisâye.

Biografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Joseph Henriet est nèssu lo 13 de mârs 1945 coment cadèt d'una famelye de três enfants a Excenex, un velâjo dens les colenes prés de la Vela (d'Aoûta). Nèssu desot lo nom étalien Giuseppe Henriet d’aprés les règlles de l’étalianisacion en pèrioda de fascismo étalien, en Vâl d’Aoûta o fut informèlament apelâ Joseph [ʒo.zɛf] en francilien ou Josèf [d͡zo.ze] en arpetan vâldoten.[1] Jèpino, coment l'apelâvont affectueusament, at crèssu dens una famelye d'agricultors catolica romèna yô, en ples du francês, una variètât locala vâldotèna d'Arpetan ére la lengoua principâla de la famelye. Sensa parlar un mot d'étalien, il at comenciê l'ensègnement primèro a l'ècoula du velâjo du cârro, aprés què - stimulâ per lo pastor local de l'època - il est alâ a l'ensègnement segondèro a Chieri, Piemont. A 18 ans, Henriet est dês ora pués conscient que, coment bien des Valdostans, il mêtreye pas complètament et naturèlament la langoua étaliena, câr o est pas sa lengoua-mére, mas solament una trêsiéma lengoua aquisa emposâye per l'Ètat étalien (vêre: Étalianisacion). Henriet at étâ formâ coment ensègnent.

En 1964, pendent ses vacances sus la Riviera étalièna, una tentativa d'assassinat s'at tenu sus sa via. Aprés qu'Henriet èye refusâ de coopèrar a una encursion sur des touristos irlandês sot la menace d'un pistolèt chargiê, il at étâ abatu un côp avouéc lo pistolèt de poueng. Ceta bâla at fiolâ son aribota cervicale, mas at pas provocâ de damâjos irrèparâblos, que lèssierant meraculosament a Henriet solament una nâfra.

Por encoragiér la coopèracion entèrnacionâla entre les règions francèyantes, la talentueuse ensègnanta de 23 ans Henriet at étâ nomâye en 1968 per Cesare Dujany, adonc conseliér pèdagogico dedens lo consèly règional, por travalyér coment ensègnent dens lo canton du Jura, en Suisse. Il l'at accèptâ et, aprés un stage d'un an, il est reveriê dens la Vâl d'Aousta en 1969. Pendent sa carriére d'ensègnent, il at étâ actif dens plusiors velâjos de la Vâl d'Aousta et de la Suisse (los cantons du Jura et de Nœchâtél). Pendent sos doux sèjorns en Suisse, il ètudiye la luta du Mouvement ôtonomisto jurassien que chèrche a crèar un canton endèpendent du Jura, sèparâ du canton de Bèrna. Henriet est arrevâ a la concllusion que se la règion ôtonoma de la Vâl d'Aoûta vôt verément sè libèrar du govèrnement èxtèrior, el devrat sè sèparar de la Rèpublica italièna. U comencement, ses idês ant étâ uvèrtament enspirâyes per la minoritât francèyanta de la Vâl d'Aousta, pués ant dèplaciê son idèologie vers los locutors d'arpetan et sè sont fondâyes sur los fondements culturèls, historicos et linguisticos que l'acompagnont. L'objèctif politico est adonc de reteriér la Vâl d'Aousta de la Rèpublica italièna, por la reliyér a la Fèdèracion Arpetana que serat alor crèâye. Pendent ses anâs politiques, il fât la cognessence de l'ècriven et politico bâsco Federiko Krutwig-Sagredo (1921-1981), avouéc qu'il entretint un amitiêt pèrsonèl. Dens lo bien culturèl, il s'est emplicâ en 1976 dens l'ètnologie, l'histouère, la cultura et la lengoua colèctives des Arpetans, y âs comprês la construccion d'un koinē por una lengoua arpitienne standardisâye.

Via politica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

ALPA (1970-1972)[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

A l'època yô lo Mouvement ôtonomisto jurassien porsiuvêt la fondacion d'un canton endèpendent du Jura, Henriet at travalyê pendent plusiors anâs coment ensègnent en Suisse , devant que de reveriér dens la Vâl d'Aoûta por comenciér sa mission politica qu'at botâ a la crèacion de l'Action de Libération des Peuples des Alpes (Arpetan: Accion de Libèracion des Poplos des Ârpes), mielx cognessua sot l'abrèviacion ALPA. La ciba iniciala du mouvement ére de sèparar la règion de la Vâl d'Aousta de la Rèpublica étalièna et d'unir tôs los poplos alpins de la règion per tradicion francèyanta u tôrn du Mont Blanc en un solèt Ètat alpin.

Coment chèf politico, Henriet at reprèsentâ lo mouvement ALPA u nivél eropèen durent una confèrence entèrnacionâla a Louvain (Bèlgica). Difèrents mouvements érant reprèsentâs a ceti congrès , tôs lutant por una ôtonomie maximala des poplos et des règions d'Eropa, que l'ETA bâsca et l'IRA d'Irlande du Nord, et pués un mouvement modèsto de Roberto Gremmo, que vindrat l'Arnàssita Piémontaise en 1977, un mouvement dens lo Piemont. Ils ant discutâ cé de la réorientation de l'Union Eropèena, qu'a lor avis a l'època ére trop enfluenciêe per ses origines èconomiques et que metêt trop l'accent sur la centralisacion. Des èxpèriences ant asse-ben étâ èchangiêes entre los mouvements presents. Surtot los èchanjos de vues avouéc Federiko Krutwig-Sagredo contribuerant brâvament u dèvelopament d'Henriet et de son mouvement. A l'època, l'ALPA avêt pas d'idèologie ètnica ètablia et sè concentrâve surtot sur la minoritât francèyanta de la Vâl d'Aousta.

Tandis que l'ALPA visiêve u comencement la minoritât francèyanta de la règion italièna, lo politico francês et candidat a la prèsidencièla Guy Héraud at ofèrt son édo por tentar d'apondre la Vâl d'Aousta a la nacion francêsa. A la libèracion de la France en 1944, Charles de Gaulle avêt avant menâ un projèt semblent van. Les idês d'Héraud érant vanes, mas l'ALPA avêt organisâ una confèrence locala por sos partisans a Gignôd a lor retôrn de la confèrence entèrnacionâla de Louvain, lyé-méma dirigiêe per Henriet.. Durent ceti congrès, on at prês conscience que los habitants de la Vâl d'Aoûta, por des rêsons culturèles et historiques, sont ni a una ètnie francêsa ni a l'italien, mas qu'ils ant lor-mémos lor prôpra identitât socio-culturèla que los reliye asse-ben ux ôtros poplos alpins de la règion. Mont Blanc, que la principâla caractèristica est la lengoua et la cultura Arpetan. [4] Cela at balyê luè a l'arpitanismo coment mouvement culturèl et politico. En 1972, lo mouvement ALPA bâste la place u novél mouvement HEL. Guy Héraud at controlâ lo dèvelopament et at dècidâ aprés una rèunion conjuenta d'abandonar la coopèracion et ses aspiracions francêses dens la Vâl d'Aousta.

HEL (1972-1976)[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

En 1972, lo nom du mouvement d'èmancipacion politica at étâ changiê en Harpitanya Etnocrateka Libra (HEL). Aprés una politica centralisatrice et ôtoritèra avouéc que, pendent los sièclos d'avants, lo francês ére emposâ ux comunôtâts nan francèyantes a la pèrifèrie de l'Ètat francês , los habitants des Alpes occidentâles (y âs comprês la Vâl d'Aousta) érant ux Francês. ètnicitât. Avouéc lo lévro Arpitania de 1971, Henriet at contredét cen en afirmant que los habitants d'Arpitaniaappartiennent a l'ètnie Arpetan avouéc ses caractèristiques comenes, tâles que la parentâ, la lengoua, la cultura, l'histouère et les normes et valors qu'en sôrtont. HEL aspire a una sècèssion de l'Italie et a la fondacion d'un Ètat arpetan ethnocratique libro. Lo mouvement devrêt étre sotenu per una novèla lengoua estandârda Arpetan (vêre: koinē ), qu'ofrêt u poplo una altèrnativa a l'italien et u francês politicament emposâs et at sèrvi d'enstrument por èxprimar publicament des pensâs et des concèpts dens sa prôpra lengoua.

Lega Nord (1993-2001)[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

En 1993, Henriet est retornâ a la politica coment membra de la Lega Nord , un parti séparatiste italien que volêt sèparar tot lo nord de l'Italie de la résta du payis et en fâre un Ètat fèdèrâl endèpendent de Padanie. Henriet est venu prèsident de la Liga Valdotaine , la branche vâldotèna du parti. Lo politico Umberto Bossi at balyê a la Liga Valdotaine la libèrtât de travalyér a novél sur lo projèt d'una Cisalpine Arpitania , que coopèrerêt adonc coment Ètat ou règion avouéc la Padanie. Una colaboracion transalpine avouéc la Liga Savoisienne at asse-ben étâ rechèrchiêe, un mouvement séparatiste francês de la règion vesena de lengoua arpetana de Savouè. Lo prèsident du parti savoyârd Patrice Avelye ére entèrèssiê, mas at pas osâ colaborar avouéc la Liga Valdotaine , câr il volêt pas gllètar son parti a la rèputacion de la populista Lega Nord a travèrs un projèt comon.

Dens les 1996 èlèccions lègislatives italiènes Henriet at étâ candidat u nom de la Lega Nord dens la Vâl d'Aoûta, yô il at reçu 9,67% des vouèx. Cen s'est recognessu ensufisent por reprèsentar la Vâl d'Aoûta u Sènat . Sot lo nom de Lega Nord - Val d'Aohta Libra (Liga du Nord - Val d'Aoûta endèpendenta), lo parti n'at obtenu que 3,39% des vouèx durent les èlèccions règionales de 1998 dens la Vâl d'Aousta , aprés què Henriet s'est reteriê du parti. at succèdâ coment prèsident et at continuâ coment secrètèro politico.

En recognessence du travâly chavonâ per lo prèsident dèmissionèro Henriet, una partia de calço est organisâ a Sent-Pierro lo 4 de julyèt 1999 entre les èquipes de calço d'Arpitania et la fôrta Padanie , que vindrat més târd plusiors champions du mondo por les èquipes nan membres de la FIFA . Avouéc lo jouyor de calço profèssionèl Pascal Dupraz de vers Arpetan, entre ôtros , Arpitania at reussi a remportar la partia 2-1. Aprés la partia, châque jouyor at reçu una medalye de bronzo, reprèsentant un solely tornent du Salassi . En 2001, Henriet at dèmissionâ de ses fonccions de secrètèro politico. Dês adonc, Henriet est réstâ lo dirèctor de l'arpitanismo.

Activisme politico[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

En oût 2019, Henriet at lanciê l'idê d'un Movimento 27 C en passant per los malyâjos socials, un mouvement politico que mere a fâre rejuendre la Vâl d'Aoûta dens la Confèdèracion suisse coment vengt-sèptiémo canton.

Oposicion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Sa vision de la francèyance règionala, de l'italianisation et de la fôrma de govèrnement, et pués des tèmos qu'il at abordâs, ant encitâ los oposants politicos a acusar Henriet d'étre un politico « nazi maoisto ». Por dèmontrar que la lengoua arpetana est pas una lengoua dèpassâ et du passâ, cèrtins tèxtos ant étâ traduits per Henriet dês quint que seye lo lévro populèro, en l'ocurrence lo Lévro rojo en 1964 de Mao Zedong. Per ègzemplo, il at simplament traduit doux passâjos ben cognessus dens De you vegnon los idò jeuste? (De yô vegnont les idês justes?) et De la prateka (De la pratica). Sur la cuvèrta du lévro d'Henriets Harpitania, il comportâve una crouèx avouéc un cèrcllo. Ceci at étâ mâl entèrprètâ et utilisâ per los oposants politicos por identifeyér Henriet avouéc des bendes d'èxtrèma drêta. Cetes obsèrvacions subjèctives ant étâ utilisâyes per los oposants politicos por jetar un crouyo ècllèrâjo sur lo mouvement Arpetan por emparar los partis tradicionâls.

Los partis politicos règionalistos ou ôtonomistos, entre ôtros, sè sont de façon sistèmatica oposâs u mouvement Arpetan. L'Union Vâldotèna sè concentre sur la minoritât francèyanta de la Vâl d'Aousta câr el dèfend l'ôtonomie, l'identitât et la cultura règionales. Ils veyant pas ren dens lo réformisme et la luta contre la fôrma de govèrnement, qu'a l'època profitâve surtot a l'èlita des cllochiérs francèyês et italianisants de la règion de la Vâl d'Aoûta. Un ôtro contre-argument est la pèrta hipotètica du statut d'ôtonomie actuèl de la règion. A côsa de la presence de la lengoua francêsa dens la règion italièna, la Vâl d'Aousta at étâ revendicâye per la France aprés la Seconda Guèrra mondiâla. Por presèrvar la règion por l'Italie, la Vâl d'Aousta en at achetâ yona en 1944statut ôtonomo de la rèpublica italièna. Por rèsistar a l'italianisation (cregnent qu'el conduise a la pèrta du statut d'ôtonomie), los partis règionalistos et ôtonomistos sotegnont que la prèsèrvacion artificièla du francês est una prioritât et qu'il y at donc pas de place por la lengoua nativa Arpetan. Los partis nacionalistos de l'Ètat italien sè sont asse-ben oposâs ux pensâs d'Henriet, surtot porce qu'ils considèrâvont ses idês séparatistes por una nacion arpitante coment franc indésirables por l'unitât italièna.

Arriér-més, les idês d'Henriet jouyéssont surtot de la simpatie dens lo malyâjo des arpitanistos , nacionalistos de gôche , sépatariens et altermondialistes . En ècrivent son roman de 1982 La Rèpublica du Mont-Blanc, l'ècriven francês Marc Augier at asse-ben étâ enfluenciê per cèrtênes des idês d'Henriet et du mouvement Arpetan des ans 1970.

Koinē[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

L'arpetan ére parlâ dens difèrentes variètâts, et por sôvar ceta lengoua en dangiér critico d'èxtinccion, Henriet at jugiê nècèssèro en 1976 de dèvelopar un Arpetan estandârd, por que ceta lengoua estandârda pouesse venir una lengoua modèrna a pârt entiére en Arpitania coment altèrnativa u francês ou a l'italien. dèvelopar. Por lo dèvelopament d'una lengoua estandârda uniforma dens lo continuon dialectal , Henriet at prês coment pouent de dèpârt durent la sèlèccion du dialècte una variètât de la règion de Montjovèt (Val d'Aoûta), una variètât que, d'aprés lo linguisto suisso Hans-Erich Kellerétait lo més consèrvator et at donc subi muens d'enfluence du francês ou de l'italien. Por presentar ceta lengoua estandârda a l'ècritura, Henriet at chouèsi una ortografa phonologique, utilisant los simbolos de l'alfabèt latin , mas èyent pas tojorn la méma valor que dens l'alfabèt francês ou italien. Inovant dens ceta ortografa ére que, per ègzemplo, lo velar plosif nan vocal [k] est ècrit avouéc un K , et lo fiolant palato-alvéolaire sen vouèx [ʃ] avouéc l'afichâjo de la lètra X l'ére. Lo travâly d'Henriet por una fôrma estandârda apelâye koinē ére qu'at nom La Lingua Arpitana (La lengoua Arpetan), et at étâ publeyê en 1976. Pas-muens, l'ôvra d'Henriet, ou simplament l'idê d'Henriet d'una fôrma estandârda Arpetan, at jamés étâ considèrâye per la politica ou les ôtoritâts coment una lengoua d'ensègnement et administrativa dens la Vâl d'Aoûta, ni dens les ôtres règions yô les variètâts Arpetan sont parlâyes. Lo tablô cé d'avâl montra la transcripcion Arpetan d'Henriets koinē avouéc los sons que l'acompagnont.

Ôvres[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vêre[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Variant en arpetan. O s’est d’étot sèrvit du nom José Harriet ou Jozé Harrieta dens lo lévro La Lingua Arpitana de 1976.


Sit artiklyo « Joze Harrieta » eikzist asei-ben oen Grafi de Harrieta (koine harpeitan)