Arpetania
De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
| Ceti articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. |
| Arpetania / Arpitania Francoprovencia |
|||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
|
|||||||
| Devisa nacionâla : «Fier et a l'abada tanqu’a la fin» | |||||||
| Payis | |||||||
| Lengoues oficièles en fonccion des payis : |
Francês (France / Suisse / Étalie) Étalien (Étalie) Arpitan (Étalie) Alemand (Valês / Fribôrg) |
||||||
| Lengoues nacionâles | Arpitan | ||||||
| Vela capitâla | niona |
||||||
| Més grantes veles | Liyon / Geneva / Grenoblo Losena / Sant-Etiève Nôchâthél / Aoûta / Chambèri Èneci / Sion / Fribôrg Rouana / Bôrg |
||||||
| Statut politico | Nacion sen Ètat dèpendent de la France, de la Suisse et de l’Étalie |
||||||
| Govèrnement en fonccion des payis : - Prèsident francês - Prèsident suisso - Prèsident étalien |
Nicolas Sarkozy Micheline Calmy-Rey Giorgio Napolitano |
||||||
| Ancian(s) payis | |||||||
| Divisions historiques | |||||||
| Supèrficie - totâla - égoua (%) - frontiéres tèrrèstres - coutes |
km² km |
||||||
| Populacion - totâla - densitât |
hab. () hab./km² |
||||||
| Religions principâles | Catolicismo / Calvinismo | ||||||
| Gentilyâ | Arpitan, Arpitanna (Plurièl : Arpitans, Arpitannes) ou Arpetan, Arpetanna (Plurièl : Arpetans, Arpetannes) 1 |
||||||
| Monéya | Erô (€) (EUR) etFranc suisso (SFr) ( CHF) |
||||||
| Fus horèro | UTC +1 (chôd-temps +2) | ||||||
| Himno nacionâl | La Libèrtât | ||||||
| Féta nacionâla | |||||||
| Siglo nacionâl | ARP | ||||||
| Domêno de Malyâjo - France - Suisse - Étalie - Union eropèèna |
nion dèpend des payis : .fr .ch .it .eu |
||||||
| Endicatif tèlèfonico - France - Suisse - Étalie |
nion dèpend des payis : + 33+ 41+ 39 |
||||||
| Mapa de l’Arpetania | |||||||
| 1 ou Francoprovençâl, Francoprovençâla (Plurièl : Francoprovençâls, Francoprovençâles). |
|||||||
L’Arpetania, tot-pariér l’Arpitania ou la Francoprovencia, dèsigne l’ensemblo des tèrres qui ant tradicionalament la lengoua arpetanna coment lor lengoua de payis.
Somèro |
[changiér] Histouère du nom
[changiér] Politica
L’Arpetania est pas recognua coment una entitât politica. El est divisâ entre três Ètats : la France, la Suisse et l’Étalie.
[changiér] Divisions politiques et administratives
[changiér] Divisions historiques et tradicionâles
[changiér] Divisions actuèles
[changiér] Lengoues
L’arpetan at un statut oficièl ren que diens les comenes du Piemont yô qu'il sè prège pués que l'ant vôtâ d'aprés la lê de 1999 (desot lo nom de francoprovençâl).
[changiér] Liyens
| Les règ·ions culturâles et historiques d’Arpetania |
Biôjolês •
Brêsse •
Bugê encllusent lo Payis de Gèx •
Charolês •
Dôfenâ •
Domba •
Forêz •
Franche-Comtât •
Liyonês •
Mâconês •
Savouè
Fribôrg •
Geneva •
Jura (mié-jœrn) •
Nœchâtél •
Valês •
Payis de Vôd
Piemont encllusent les Valâdes arpetanes •
Poulye encllusent Cèles de Sant Vuite et Fayéte •
Vâl d’Aoûta
Cet article est un sujet clé de la Wikipédia. Il existe en français: Merci de le traduire depuis cette langue afin de contribuer au développement de la Wikipédia.

