Jius et judâismo en Arpetania

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


O est un articllo sur los Jius et lo judâismo de l’ensemblo des tèrritouèros yô que l’arpetan est la lengoua du payis.

Judâismo en Arpetania[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Articllo dètalyê : Judâismo.

Cen fât 2000 ans qu’ègziste na minoritât de Jius dedens los Payis arpetans. Por la Savouè, la premiére mencion de Jius dâte de 1254[1]. Y at un mouél de senagôgues, d’ècoules jiues et tot plen de rèstorants jius[2]. Dedens los cantons de Geneva et de Vôd, lo yidich·e est considèrâ coment na lengoua du payis[3].

En Vâl d’Aoûta, y at gins de senagôgues, mas y avéve la comunôtât jiua d’Aoûta (comunità ebraica di Aosta en étalien)[4] que lo partisan et historien Emanuele Artom ére un membro. Ora cela comunôtât est amôrta et pués est vêr raprochiêe de la comunôtât jiua de Turin (comunità ebraica di Torino en étalien). Arriér-més la France et la Suisse, los Jius étaliens ant jamés prègiê yidich·e, mas pletout rapondu de paroles de l’hèbrèo dedens la lengoua étalièna et los difèrents dialèctos de les règ·ions[5]. Y at un mouél de senagôgues en Piemont, mas pas yona dedens les Valâdes arpetanes. Tot pariér por la règ·ion de la Poulye, mas pas yona ni a Cèles de Sant Vuite ni a Fayéte. Y en at pas un mouél de judèo-arpetans[Nota 1] en Arpetania.

Senagôgues[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Cârta postâla de la granta senagôga de Liyon en 1908.

Vê-que na lista a complètar de senagôgues dedens los difèrents payis de lengoua arpetana.

Nom Vela Payis arpetan Bâti en
Granta senagôga de Liyon Liyon Liyonês Liyonês 1864
Senagôga de Liyon VII Liyon Liyonês Liyonês Dâta encognua
Senagôga de Liyon VIII Liyon Liyonês Liyonês Dâta encognua
Senagôga de Liyon IX Liyon Liyonês Liyonês Dâta encognua
Senagôga de Bron Bron Liyonês Liyonês Dâta encognua
Senagôga d’Èneci Èneci Genevês Genevês Dâta encognua
Granta senagôga de Geneva Geneva Geneva Geneva 1857
Senagôga du judâismo libèral de Geneva Geneva Geneva Geneva 2010
Senagôga d’Anemâsse Anemâsse Savouè Fôcegni Dâta encognua
Senagôga d’Èx Èx Savouè Savouè Propra 1889
Senagôga de Grenoblo Grenoblo Dôfenât Dôfenât Dâta encognua
Senagôga de L’Èvian L’Èvian Savouè Chablès Dâta encognua
Senagôga de Sant-Etiève Sant-Etiève Forês Forêz Dâta encognua
Senagôga de Sant-Fons Sant-Fons Liyonês Liyonês Dâta encognua
Senagôga de Rouana Rouana Forês Forêz Dâta encognua
Senagôga de Losena Losena Payis de Vôd Vôd 1910
Senagôga de Venécié Venécié Liyonês Liyonês Dâta encognua
Senagôga de Vilorbana Vilorbana Liyonês Liyonês Dâta encognua

Toponimo[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Na placa de la Charriére Jiuveria a Chambèri (Savouè).

Ègziste un cârro « lèc des Jius » (lac des Juifs en francês) vers Chambèri qu’est houé apelâ « Colombiér »[6]. ... (a fâre).

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Judèo-arpetan (ארפיטנית-יהודית en hèbrèo), parola en analogia avouéc l’adjèctif (fr) « Judéo-allemand ».

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Castelnuovo, Guido LA SAVOIE AU MOYEN-AGE, 1032-1536.
  2. (en) Georges Levitte & David Weinberg « Lyons », dessus Jewish Virtual Library.
  3. (fr) CEFAN - Confédération suisse - Les langues autochtones.
  4. (it) Kolòt - Gli ebrei in Valle d’Aosta.
  5. (it) Anna Foa : Presenza ebraica in italia.
  6. (fr) JUIFS (Lac des), dedens lo diccionèro de Dolfo Grôs.