Isera

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Isera.
L’Isera dedens la comba de Savouè dês lo massis de la Châtrossa.

L’Isera[1][2][3] [i.ˈzə.ʁa][Nota 1][1][3] (l’Isère [i.zɛʁ][3] en francês) est na reviére francêsa et arpetana du sud-èste de la France, afluent important en riva gôche du Rôno. Prend sa sôrsa dedens lo massis de les Ârpes, en Savouè-d’Avâl, dens lo parc nacionâl de la Vanouèsa, sus la comena de L’Avâl, au gllaciér de les Sôrses de l’Isera desot la Grant-Agouelye-Rossèta. Sè jète dedens lo Rôno a doux-três kilomètros a bise de Valence.

Son nom est betâ dedens celi d’un mouél de comenes reverènes (ègzemplos : Sent’Alèna-sus-Isera, Sent-Quentin-sus-Isera, Romans-sus-Isera ou ben Pont-de-l’Isera). El at asse-ben balyê son nom u dèpartament de l’Isera.

La reviére travèrse u sens rêd três dèpartaments : la Savouè-d’Avâl, l’Isera et la Droma. U sens lârjo, son bachèt pôrte avouéc sus les Hiôtes-Ârpes (per lo Draf), la Savouè-d’Amont (per l’Arli) et pués l’Ardèche (u pouent de regonfllo u nivél du Rôno), sen oubliar lo fêt que sa sôrsa sè trôve a ren que doux-três mètros de la frontiére franco-étalièna et de la règ·ion Piemont.

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononçont avouéc [i.zə.ˈʁa], [i.ˈzɛ.a], [i.ˈʒɛ.a], [i.ˈʒɛ.ʁa], [i.ˈzɛ.ðɔ] ou ben [i.ˈzy.vʁa] en ôtros patouès arpetans, qu’ècrivont étot l’Isèra ou ben l’Isevra en grafia sarrâye.
    Les ôtres vês, prononciêvont probâblament [i.ˈzə.ra], [i.zə.ˈra], [i.ˈzɛ.ra], [i.ˈʒɛ.ra] ou ben [i.ˈzy.vra].

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. 1,0  et 1,1(fr) Domenico Stich - « Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée » [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, p. 47, 451, 569, 1612 et pués 1641.
  2. (fr) Domenico Stich - « Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal », Tonon, Le Carré, 2003, p. 168 et pués 400.
  3. 3,03,1  et 3,2(fr) Alen Fâvro, Domenico Stich, « Diccionèro de fata savoyârd-francês, francês-savoyârd », Fouènant, Yoran Embanner, 2004, pp. 149 et 379.