Frèderic-Cèsâr de l’Hârpa

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Frèderic-Cèsâr de l’Hârpa.

Frèderic-Cèsâr de l’Hârpa – en francês Frédéric-César de la Harpe – qu’est nèssu lo 6 d’avril 1754 a Rolo et môrt lo 30 de mârs 1838 a Losena est un juristo et homo politico arpetan et suisso du quenton de Vôd qu’at brâvament contribuâ a la nèssence de la constitucion de la Suisse modèrna.

Via[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Aprés les ètudes a Haldenstein, en Gresons, pués a Geneva et Tübingen, vivét a Losena dês 1774, et pués dês 1782 tant qu’en 1795 a Sant-Pètersbôrg en Russia yô qu’ére règent ux enfants a la tsarina Catèlena II.

En 1798, vint membro du govèrnament de la rèpublica hèlvètica. A côsa d’una rebêna en Suisse, Frèderic-Cèsâr de l’Hârpa ére a Paris et, dês 1801 tant qu’a 1802, novèlament en Russia, pués dês 1802 tant qu’a 1814 a Paris. En 1814, il ére lo reprèsentent des quentons suissos de Vôd et du Tèssin u congrès de Viène qu’at constituâ lo novél cârro politico de la Suisse.

L’ila de l’Hârpa, fêta a riva du Lèman a Rolo ; avouéc un monument en mèmouère de Frèderic-Cèsâr de l’Hârpa inôgurâ lo 26 de septembro 1844.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  • Arthur Boehtlingk : Der Waadtländer Friedrich Caesar Laharpe. Der Erzieher und Berater Alexanders I. von Russland, des Siegers über Napoleon I. und Anbahner der modernen Schweiz. Bern, Leipzig 1925.
  • Olivier Meuwly : Frédéric-César de La Harpe : 1754-1838, Losena 2011.

Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo logô de Commons
Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ sus Frèderic-Cèsâr de l’Hârpa.


Notes et rèfèrences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]