Cllarèta de Dia

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Dia.
Mengllon, yon des velâjos productors de la cllarèta de Dia ; lo vegnôblo sè trôve sus la bârma.

La cllarèta de Dia (la clareta de Diá en occitan, la clairette de Die en francês) est un vin èfèrvèscent d’apelacion d’origina controlâye du vegnôblo de la valâ du Rôno et més ègzactament de la valâ de la Droma dedens lo Dârfénât.

Histouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Dês l’Antiquitât tant qu’u Moyen Âjo[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

L’origina de cél vegnôblo remonte tant qu’a l’Antiquitât. La citât de Dea Augusta Vocontiorum (Dia) fut yona de les més importantes de la Gôla narbonêsa. Plinio lo Viely[1] cite franc favorâblament lo vin des Voconços. Nen distingue doux : l’aigleucos, qu’arrètâvont la fèrmentacion en plongient les dolia dedens l’égoua frêda tant qu’a l’hivèrn, et pués lo vinum dulce.

Lo naturalisto prècise los moyens « naturâls » empleyês por gâgnér cél vin dox : torsion du manjo de la grapa, fenta du sarment, sèchiê du resim dessus de tioles plates. Cél pâsserilyâjo ôgmentâve lo contegnu en sucro et pués pèrmetéve d’avêr un degrâ alcolico hiôt, qu’empachiêve la transformacion de la totalitât du sucro en alcol. Cite doux plants ben adaptâs a cél trètament : helvennaca et diachytos.

L’arquèologia at confirmâ lo tèxto de Plinio avouéc les dècuvèrtes :

L’histouère at mémo retegnu lo sacrifiço tôrobolico en l’honor de Liber Pater (Bacus) et de l’emperor Felipo fétâ lo 2 de les Calendes d’octobro (), a Dia, per los prétros de Valence, d’Orenge, d’Âlps et de Dia.

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (la) Plinio - « Histouère naturâla », vol. XIV.