Bernârd d’Aoûta

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Statua de Bernâr d’Aoûta.

Bernâr d’Aoûta – diont asse-ben Sent-Bernâr ou ben Bernârd de Menton et Bernârd du Mont-Jôx – nèssu vers 1020; môrt en 1081, est un èvèco d’Aoûta et un sent de l’égllése catolica romèna.

Il est, probâblament, orginiére du Châtél Menton en Savouè. Pués, il est cognu coment fondator de l’hospiço du col du Grant-Sent-Bernârd, et asse-ben de l’hospiço desus lo col du Petiôt-Sent-Bèrnârd.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  • Lucien Quaglia : Saint Bernard de Montjou, patron des alpinistes, Aoûta 1995.
  • Mariella Carpinello : Bernardo di Aosta. Alle origini di una millenaria tradizione di accoglienza, Turin 2010.
  • Francine Bay : La citadelle des neiges, saint Bernard de Menthon, Paris 2008.

Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo logô de Commons
Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ sus Bernârd d’Aoûta.