Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Mârs 2022

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.


Presentacion (a traduire)

Cela pâge est consacrée à l’organisation et à la maintenance du cadre Wikipédia:Lumière sur de la page d’accueil de Wikipédia. Celui-ci est rempli par l’appel de la page correspondante, dont le contenu est renouvelé quotidiennement de façon automatique. Lorsqu'un article est labellisé à la suite d'un vote AdQ ou BA, il faut créer une sous-page « Wikipédia:Lumière sur/Nom de l'article labellisé ». Cette dernière comprend le résumé introductif de l'article (avec un maximum de 400 mots). L'article sera ensuite mis en lumière sur la page d’accueil le jour programmé.

Il n'y a pas de « sélection », tous les articles de Wikipédia apparaissent sur la page d'accueil, une fois labellisés. Ils peuvent également repasser une nouvelle fois après plusieurs années, s'ils ont été remis à neuf par le projet Après label.

Pour rédiger une Lumière sur un article, suivez les instructions de la page d'aide.

Programo du mês

Demârs 1ér de mârs 2022

La Dent viuva dês la vâl de Treyent (a drête la Dent-de-Dèrriér et a gôche la Dent-de-Devant).

La dent de Morclles [dɛː dɛ ˈmɔr.çʎə] (les dents de Morcles en francês) ou ben de cotema la Dent [dɛː] ’l est lo nom de doux cuchèts bessons — la Dent-de-Dèrriér [dɛː dɛ da.ˈrae] (la Grande Dent de Morcles en francês) qu’est 2 968 m de hiôt et la Dent-de-Devant [dɛː dɛ de.ˈvã] (la Petite Dent de Morcles en francês) qu’est 2 929 m de hiôt — des Ârpes bèrnêses.

La Dent sè trôve entre-mié lo quenton de Vôd et lo quenton du Valês, en-amont des Bins et du velâjo de Morclles. Lo cuchèt ôfre na bèla viuva sus les Ârpes valêsannes et pués les Chabllès valêsan et vôdouès. Per temps cllâr, apèrcèvont lo Lèman et lo Rôno que s’ècole dedens la pllanna prés de 2 500 mètros plles bâs. Mârque asse-ben lo comencement de la comba de Nant d’amont lo gllaciér des Martenèts, que pôt étre aventâ per lo colèt des Martenèts.

Liére l’aprés

Demécro 2 de mârs 2022

La Dent viuva dês la vâl de Treyent (a drête la Dent-de-Dèrriér et a gôche la Dent-de-Devant).

La dent de Morclles [dɛː dɛ ˈmɔr.çʎə] (les dents de Morcles en francês) ou ben de cotema la Dent [dɛː] ’l est lo nom de doux cuchèts bessons — la Dent-de-Dèrriér [dɛː dɛ da.ˈrae] (la Grande Dent de Morcles en francês) qu’est 2 968 m de hiôt et la Dent-de-Devant [dɛː dɛ de.ˈvã] (la Petite Dent de Morcles en francês) qu’est 2 929 m de hiôt — des Ârpes bèrnêses.

La Dent sè trôve entre-mié lo quenton de Vôd et lo quenton du Valês, en-amont des Bins et du velâjo de Morclles. Lo cuchèt ôfre na bèla viuva sus les Ârpes valêsannes et pués les Chabllès valêsan et vôdouès. Per temps cllâr, apèrcèvont lo Lèman et lo Rôno que s’ècole dedens la pllanna prés de 2 500 mètros plles bâs. Mârque asse-ben lo comencement de la comba de Nant d’amont lo gllaciér des Martenèts, que pôt étre aventâ per lo colèt des Martenèts.

Liére l’aprés

Dejô 3 de mârs 2022

Le comba de la Môrge viussa en-dês Nenda-Hôta.

Le Môrge [ˈmɔr.dzɛ] (la Morge en francês) ’l est un’égoue suissa du canton du Valês en Arpetania, égoue de fllanc u Rônno sus sa riva drête.

Prend sa sôrsa desot lo biouègno de Champfllèron en-hôt per la rependua mié-jorn de Sènens. Crôse na comba prévonta, copâye en gôrge, por s’acuelyir u Rônno entre-mié Contê et Saviése, a 477 m. Son cors totâl ’l est de 19,9 km et son bachèt vèrsent de 79,9 km2. Fôrme et siut la frontiére entre-mié les districts de Sion et de Contê.

Liére l’aprés

Devendro 4 de mârs 2022

Le comba de la Môrge viussa en-dês Nenda-Hôta.

Le Môrge [ˈmɔr.dzɛ] (la Morge en francês) ’l est un’égoue suissa du canton du Valês en Arpetania, égoue de fllanc u Rônno sus sa riva drête.

Prend sa sôrsa desot lo biouègno de Champfllèron en-hôt per la rependua mié-jorn de Sènens. Crôse na comba prévonta, copâye en gôrge, por s’acuelyir u Rônno entre-mié Contê et Saviése, a 477 m. Son cors totâl ’l est de 19,9 km et son bachèt vèrsent de 79,9 km2. Fôrme et siut la frontiére entre-mié les districts de Sion et de Contê.

Liére l’aprés

Dessando 5 de mârs 2022

Le comba de la Môrge viussa en-dês Nenda-Hôta.

Le Môrge [ˈmɔr.dzɛ] (la Morge en francês) ’l est un’égoue suissa du canton du Valês en Arpetania, égoue de fllanc u Rônno sus sa riva drête.

Prend sa sôrsa desot lo biouègno de Champfllèron en-hôt per la rependua mié-jorn de Sènens. Crôse na comba prévonta, copâye en gôrge, por s’acuelyir u Rônno entre-mié Contê et Saviése, a 477 m. Son cors totâl ’l est de 19,9 km et son bachèt vèrsent de 79,9 km2. Fôrme et siut la frontiére entre-mié les districts de Sion et de Contê.

Liére l’aprés

Demenge 6 de mârs 2022

Le comba de la Môrge viussa en-dês Nenda-Hôta.

Le Môrge [ˈmɔr.dzɛ] (la Morge en francês) ’l est un’égoue suissa du canton du Valês en Arpetania, égoue de fllanc u Rônno sus sa riva drête.

Prend sa sôrsa desot lo biouègno de Champfllèron en-hôt per la rependua mié-jorn de Sènens. Crôse na comba prévonta, copâye en gôrge, por s’acuelyir u Rônno entre-mié Contê et Saviése, a 477 m. Son cors totâl ’l est de 19,9 km et son bachèt vèrsent de 79,9 km2. Fôrme et siut la frontiére entre-mié les districts de Sion et de Contê.

Liére l’aprés

Delon 7 de mârs 2022

Le comba de la Môrge viussa en-dês Nenda-Hôta.

Le Môrge [ˈmɔr.dzɛ] (la Morge en francês) ’l est un’égoue suissa du canton du Valês en Arpetania, égoue de fllanc u Rônno sus sa riva drête.

Prend sa sôrsa desot lo biouègno de Champfllèron en-hôt per la rependua mié-jorn de Sènens. Crôse na comba prévonta, copâye en gôrge, por s’acuelyir u Rônno entre-mié Contê et Saviése, a 477 m. Son cors totâl ’l est de 19,9 km et son bachèt vèrsent de 79,9 km2. Fôrme et siut la frontiére entre-mié les districts de Sion et de Contê.

Liére l’aprés

Demârs 8 de mârs 2022

Kyiv [kjif] ou ben Kièv [kjɛf] (Київ, Kyjiv [ˈkɪ.jiu̯] en ucrènien) est la capitâla et la vela la més poplâye d’Ucrèna (2 962 180 habitents en 2021). Sè trôve u centro-nord du payis a riva du fllevo Dnièpre, qu’est ’n aflluent de la mar Nêre.

Kyiv est un important centro endustriâl, scientifico, univèrsitèro et culturâl de l’Eropa du Levant. El est la sièta de tot plen d’entreprêses de tècnologia de pouenta, d’univèrsitâts et de monuments historicos enscrits sus la lista du patrimouèno mondiâl coment la catèdrâla Senta-Sofia et la lôra de les Bârmes de Kyiv. La vela at un sistèmo de transpôrt publico avanciê que comprend notament na baragne de mètrô et de trens de banleya.

Kyiv est yona de les veles les més vielyes de l’Eropa du Levant. El est passâye pendent son histouère a difèrentes reprêses de la prospèritât a l’ombra. Son origina est probâblament ’n endrêt comèrciâl slâvo fondâ per vers lo Vémo siècllo sus la rota comèrciâla que rapond la Scandinavia a Constantinoplo. Lo bôrg est tributèro du reyômo des Cazârs tant qu’a sa prêsa per los Varègos (vikings) u méten du IXémo siècllo. Kyiv vint la capitâla de la principôtât de Kyiv, premiér començon de la Russia de noutron temps. La vela est tot dèmolia en 1240 per les envâsions mongoles et pèrd tota grant-mange pendent des siècllos. Cen fât que vint na capitâla provinciâla muens importanta, betâye desot lo contrôlo de sos pouessients vesins : côp sus côp la Lituania, la Pologne et enfin la Russia.

Liére la suita

Demécro 9 de mârs 2022

Kyiv [kjif] ou ben Kièv [kjɛf] (Київ, Kyjiv [ˈkɪ.jiu̯] en ucrènien) est la capitâla et la vela la més poplâye d’Ucrèna (2 962 180 habitents en 2021). Sè trôve u centro-nord du payis a riva du fllevo Dnièpre, qu’est ’n aflluent de la mar Nêre.

Kyiv est un important centro endustriâl, scientifico, univèrsitèro et culturâl de l’Eropa du Levant. El est la sièta de tot plen d’entreprêses de tècnologia de pouenta, d’univèrsitâts et de monuments historicos enscrits sus la lista du patrimouèno mondiâl coment la catèdrâla Senta-Sofia et la lôra de les Bârmes de Kyiv. La vela at un sistèmo de transpôrt publico avanciê que comprend notament na baragne de mètrô et de trens de banleya.

Kyiv est yona de les veles les més vielyes de l’Eropa du Levant. El est passâye pendent son histouère a difèrentes reprêses de la prospèritât a l’ombra. Son origina est probâblament ’n endrêt comèrciâl slâvo fondâ per vers lo Vémo siècllo sus la rota comèrciâla que rapond la Scandinavia a Constantinoplo. Lo bôrg est tributèro du reyômo des Cazârs tant qu’a sa prêsa per los Varègos (vikings) u méten du IXémo siècllo. Kyiv vint la capitâla de la principôtât de Kyiv, premiér començon de la Russia de noutron temps. La vela est tot dèmolia en 1240 per les envâsions mongoles et pèrd tota grant-mange pendent des siècllos. Cen fât que vint na capitâla provinciâla muens importanta, betâye desot lo contrôlo de sos pouessients vesins : côp sus côp la Lituania, la Pologne et enfin la Russia.

Liére la suita

Dejô 10 de mârs 2022

Kyiv [kjif] ou ben Kièv [kjɛf] (Київ, Kyjiv [ˈkɪ.jiu̯] en ucrènien) est la capitâla et la vela la més poplâye d’Ucrèna (2 962 180 habitents en 2021). Sè trôve u centro-nord du payis a riva du fllevo Dnièpre, qu’est ’n aflluent de la mar Nêre.

Kyiv est un important centro endustriâl, scientifico, univèrsitèro et culturâl de l’Eropa du Levant. El est la sièta de tot plen d’entreprêses de tècnologia de pouenta, d’univèrsitâts et de monuments historicos enscrits sus la lista du patrimouèno mondiâl coment la catèdrâla Senta-Sofia et la lôra de les Bârmes de Kyiv. La vela at un sistèmo de transpôrt publico avanciê que comprend notament na baragne de mètrô et de trens de banleya.

Kyiv est yona de les veles les més vielyes de l’Eropa du Levant. El est passâye pendent son histouère a difèrentes reprêses de la prospèritât a l’ombra. Son origina est probâblament ’n endrêt comèrciâl slâvo fondâ per vers lo Vémo siècllo sus la rota comèrciâla que rapond la Scandinavia a Constantinoplo. Lo bôrg est tributèro du reyômo des Cazârs tant qu’a sa prêsa per los Varègos (vikings) u méten du IXémo siècllo. Kyiv vint la capitâla de la principôtât de Kyiv, premiér començon de la Russia de noutron temps. La vela est tot dèmolia en 1240 per les envâsions mongoles et pèrd tota grant-mange pendent des siècllos. Cen fât que vint na capitâla provinciâla muens importanta, betâye desot lo contrôlo de sos pouessients vesins : côp sus côp la Lituania, la Pologne et enfin la Russia.

Liére la suita

Devendro 11 de mârs 2022

Kyiv [kjif] ou ben Kièv [kjɛf] (Київ, Kyjiv [ˈkɪ.jiu̯] en ucrènien) est la capitâla et la vela la més poplâye d’Ucrèna (2 962 180 habitents en 2021). Sè trôve u centro-nord du payis a riva du fllevo Dnièpre, qu’est ’n aflluent de la mar Nêre.

Kyiv est un important centro endustriâl, scientifico, univèrsitèro et culturâl de l’Eropa du Levant. El est la sièta de tot plen d’entreprêses de tècnologia de pouenta, d’univèrsitâts et de monuments historicos enscrits sus la lista du patrimouèno mondiâl coment la catèdrâla Senta-Sofia et la lôra de les Bârmes de Kyiv. La vela at un sistèmo de transpôrt publico avanciê que comprend notament na baragne de mètrô et de trens de banleya.

Kyiv est yona de les veles les més vielyes de l’Eropa du Levant. El est passâye pendent son histouère a difèrentes reprêses de la prospèritât a l’ombra. Son origina est probâblament ’n endrêt comèrciâl slâvo fondâ per vers lo Vémo siècllo sus la rota comèrciâla que rapond la Scandinavia a Constantinoplo. Lo bôrg est tributèro du reyômo des Cazârs tant qu’a sa prêsa per los Varègos (vikings) u méten du IXémo siècllo. Kyiv vint la capitâla de la principôtât de Kyiv, premiér començon de la Russia de noutron temps. La vela est tot dèmolia en 1240 per les envâsions mongoles et pèrd tota grant-mange pendent des siècllos. Cen fât que vint na capitâla provinciâla muens importanta, betâye desot lo contrôlo de sos pouessients vesins : côp sus côp la Lituania, la Pologne et enfin la Russia.

Liére la suita

Dessando 12 de mârs 2022

Kyiv [kjif] ou ben Kièv [kjɛf] (Київ, Kyjiv [ˈkɪ.jiu̯] en ucrènien) est la capitâla et la vela la més poplâye d’Ucrèna (2 962 180 habitents en 2021). Sè trôve u centro-nord du payis a riva du fllevo Dnièpre, qu’est ’n aflluent de la mar Nêre.

Kyiv est un important centro endustriâl, scientifico, univèrsitèro et culturâl de l’Eropa du Levant. El est la sièta de tot plen d’entreprêses de tècnologia de pouenta, d’univèrsitâts et de monuments historicos enscrits sus la lista du patrimouèno mondiâl coment la catèdrâla Senta-Sofia et la lôra de les Bârmes de Kyiv. La vela at un sistèmo de transpôrt publico avanciê que comprend notament na baragne de mètrô et de trens de banleya.

Kyiv est yona de les veles les més vielyes de l’Eropa du Levant. El est passâye pendent son histouère a difèrentes reprêses de la prospèritât a l’ombra. Son origina est probâblament ’n endrêt comèrciâl slâvo fondâ per vers lo Vémo siècllo sus la rota comèrciâla que rapond la Scandinavia a Constantinoplo. Lo bôrg est tributèro du reyômo des Cazârs tant qu’a sa prêsa per los Varègos (vikings) u méten du IXémo siècllo. Kyiv vint la capitâla de la principôtât de Kyiv, premiér començon de la Russia de noutron temps. La vela est tot dèmolia en 1240 per les envâsions mongoles et pèrd tota grant-mange pendent des siècllos. Cen fât que vint na capitâla provinciâla muens importanta, betâye desot lo contrôlo de sos pouessients vesins : côp sus côp la Lituania, la Pologne et enfin la Russia.

Liére la suita

Demenge 13 de mârs 2022

Les gôrges d’Èrôr dedens lo nord-èste.

Lo dèpartament d’Èrôr [e.ˈro] (l’Hérault [e.ʁo] en francês, Erau ou ben Eraur [e.ˈraw] en occitan) est un dèpartament francês de la règ·ion Occitania qu’est de lengoua et de cultura occitana et pués tire son nom du fllevo de couta Èrôr, que lo travèrse. L’Insee et la Pôsta lui balyont lo code 34. Sa prèfèctura est Montpelyér.

Los habitents du dèpartament s’apèlont nom encognu.

Liére la suita

Delon 14 de mârs 2022

Les gôrges d’Èrôr dedens lo nord-èste.

Lo dèpartament d’Èrôr [e.ˈro] (l’Hérault [e.ʁo] en francês, Erau ou ben Eraur [e.ˈraw] en occitan) est un dèpartament francês de la règ·ion Occitania qu’est de lengoua et de cultura occitana et pués tire son nom du fllevo de couta Èrôr, que lo travèrse. L’Insee et la Pôsta lui balyont lo code 34. Sa prèfèctura est Montpelyér.

Los habitents du dèpartament s’apèlont nom encognu.

Liére la suita

Demârs 15 de mârs 2022

Les gôrges d’Èrôr dedens lo nord-èste.

Lo dèpartament d’Èrôr [e.ˈro] (l’Hérault [e.ʁo] en francês, Erau ou ben Eraur [e.ˈraw] en occitan) est un dèpartament francês de la règ·ion Occitania qu’est de lengoua et de cultura occitana et pués tire son nom du fllevo de couta Èrôr, que lo travèrse. L’Insee et la Pôsta lui balyont lo code 34. Sa prèfèctura est Montpelyér.

Los habitents du dèpartament s’apèlont nom encognu.

Liére la suita

Demécro 16 de mârs 2022

Les gôrges d’Èrôr dedens lo nord-èste.

Lo dèpartament d’Èrôr [e.ˈro] (l’Hérault [e.ʁo] en francês, Erau ou ben Eraur [e.ˈraw] en occitan) est un dèpartament francês de la règ·ion Occitania qu’est de lengoua et de cultura occitana et pués tire son nom du fllevo de couta Èrôr, que lo travèrse. L’Insee et la Pôsta lui balyont lo code 34. Sa prèfèctura est Montpelyér.

Los habitents du dèpartament s’apèlont nom encognu.

Liére la suita

Dejô 17 de mârs 2022

Les gôrges d’Èrôr dedens lo nord-èste.

Lo dèpartament d’Èrôr [e.ˈro] (l’Hérault [e.ʁo] en francês, Erau ou ben Eraur [e.ˈraw] en occitan) est un dèpartament francês de la règ·ion Occitania qu’est de lengoua et de cultura occitana et pués tire son nom du fllevo de couta Èrôr, que lo travèrse. L’Insee et la Pôsta lui balyont lo code 34. Sa prèfèctura est Montpelyér.

Los habitents du dèpartament s’apèlont nom encognu.

Liére la suita

Devendro 18 de mârs 2022

Tasson u British Wildlife Centre, Surrey (Anglletèrra).

Lo tasson pôrte lo nom scientifico Meles meles. Diont asse-ben lo chin-tasson, lo chin-tês ou ben lo tês-chin dens les montagnes du sêr du Forês, lo blèrô en doux-três endrêts du Liyonês, na granta partia du Biôjolês, du Rouanês levantenc, du Jarês et de la Comtât arpetana et pués lo blèrél a Sant-Etiève. O est la seconda més grôssa èspèce de Mustèlidos d’Eropa aprés lo golu Gulo gulo. Trapu et bassèt, pôt avengiér 70 cm de long (90 cm avouéc la cova, que mesere a pou prés 20 cm), por 25 a 30 cm u garrot et tant qu’a na vengtêna de kilogramos (12 kg en moyena).

Meles meles at 34 dents. Des côps, presente un mâltru petit-martél dèrriér les dents-de-l’uely.

Il est brâvament recognessâblo per les bendes longitudinâles nêres que pôrte dessus son morro blanc. Cél tasson vit possiblament dens quâsi tota l’Eropa et pués na granta partia de la bise de l’Asia centrâla et de Bise, u mié-jorn du cèrcllo polèro (tant qu’a 2 000 m de hiôt en France).

Liére la suita

Dessando 19 de mârs 2022

Tasson u British Wildlife Centre, Surrey (Anglletèrra).

Lo tasson pôrte lo nom scientifico Meles meles. Diont asse-ben lo chin-tasson, lo chin-tês ou ben lo tês-chin dens les montagnes du sêr du Forês, lo blèrô en doux-três endrêts du Liyonês, na granta partia du Biôjolês, du Rouanês levantenc, du Jarês et de la Comtât arpetana et pués lo blèrél a Sant-Etiève. O est la seconda més grôssa èspèce de Mustèlidos d’Eropa aprés lo golu Gulo gulo. Trapu et bassèt, pôt avengiér 70 cm de long (90 cm avouéc la cova, que mesere a pou prés 20 cm), por 25 a 30 cm u garrot et tant qu’a na vengtêna de kilogramos (12 kg en moyena).

Meles meles at 34 dents. Des côps, presente un mâltru petit-martél dèrriér les dents-de-l’uely.

Il est brâvament recognessâblo per les bendes longitudinâles nêres que pôrte dessus son morro blanc. Cél tasson vit possiblament dens quâsi tota l’Eropa et pués na granta partia de la bise de l’Asia centrâla et de Bise, u mié-jorn du cèrcllo polèro (tant qu’a 2 000 m de hiôt en France).

Liére la suita

Demenge 20 de mârs 2022

Tasson u British Wildlife Centre, Surrey (Anglletèrra).

Lo tasson pôrte lo nom scientifico Meles meles. Diont asse-ben lo chin-tasson, lo chin-tês ou ben lo tês-chin dens les montagnes du sêr du Forês, lo blèrô en doux-três endrêts du Liyonês, na granta partia du Biôjolês, du Rouanês levantenc, du Jarês et de la Comtât arpetana et pués lo blèrél a Sant-Etiève. O est la seconda més grôssa èspèce de Mustèlidos d’Eropa aprés lo golu Gulo gulo. Trapu et bassèt, pôt avengiér 70 cm de long (90 cm avouéc la cova, que mesere a pou prés 20 cm), por 25 a 30 cm u garrot et tant qu’a na vengtêna de kilogramos (12 kg en moyena).

Meles meles at 34 dents. Des côps, presente un mâltru petit-martél dèrriér les dents-de-l’uely.

Il est brâvament recognessâblo per les bendes longitudinâles nêres que pôrte dessus son morro blanc. Cél tasson vit possiblament dens quâsi tota l’Eropa et pués na granta partia de la bise de l’Asia centrâla et de Bise, u mié-jorn du cèrcllo polèro (tant qu’a 2 000 m de hiôt en France).

Liére la suita

Delon 21 de mârs 2022

Tasson u British Wildlife Centre, Surrey (Anglletèrra).

Lo tasson pôrte lo nom scientifico Meles meles. Diont asse-ben lo chin-tasson, lo chin-tês ou ben lo tês-chin dens les montagnes du sêr du Forês, lo blèrô en doux-três endrêts du Liyonês, na granta partia du Biôjolês, du Rouanês levantenc, du Jarês et de la Comtât arpetana et pués lo blèrél a Sant-Etiève. O est la seconda més grôssa èspèce de Mustèlidos d’Eropa aprés lo golu Gulo gulo. Trapu et bassèt, pôt avengiér 70 cm de long (90 cm avouéc la cova, que mesere a pou prés 20 cm), por 25 a 30 cm u garrot et tant qu’a na vengtêna de kilogramos (12 kg en moyena).

Meles meles at 34 dents. Des côps, presente un mâltru petit-martél dèrriér les dents-de-l’uely.

Il est brâvament recognessâblo per les bendes longitudinâles nêres que pôrte dessus son morro blanc. Cél tasson vit possiblament dens quâsi tota l’Eropa et pués na granta partia de la bise de l’Asia centrâla et de Bise, u mié-jorn du cèrcllo polèro (tant qu’a 2 000 m de hiôt en France).

Liére la suita

Demârs 22 de mârs 2022

Tasson u British Wildlife Centre, Surrey (Anglletèrra).

Lo tasson pôrte lo nom scientifico Meles meles. Diont asse-ben lo chin-tasson, lo chin-tês ou ben lo tês-chin dens les montagnes du sêr du Forês, lo blèrô en doux-três endrêts du Liyonês, na granta partia du Biôjolês, du Rouanês levantenc, du Jarês et de la Comtât arpetana et pués lo blèrél a Sant-Etiève. O est la seconda més grôssa èspèce de Mustèlidos d’Eropa aprés lo golu Gulo gulo. Trapu et bassèt, pôt avengiér 70 cm de long (90 cm avouéc la cova, que mesere a pou prés 20 cm), por 25 a 30 cm u garrot et tant qu’a na vengtêna de kilogramos (12 kg en moyena).

Meles meles at 34 dents. Des côps, presente un mâltru petit-martél dèrriér les dents-de-l’uely.

Il est brâvament recognessâblo per les bendes longitudinâles nêres que pôrte dessus son morro blanc. Cél tasson vit possiblament dens quâsi tota l’Eropa et pués na granta partia de la bise de l’Asia centrâla et de Bise, u mié-jorn du cèrcllo polèro (tant qu’a 2 000 m de hiôt en France).

Liére la suita

Demécro 23 de mârs 2022

Règ·iô 2N (rama Z 55521/22), en livrâ TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes en gâra de Liyon-Pârt-Diô.

Lo TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes (le TER Auvergne-Rhône-Alpes en francês, lo TER Auvèrnhe Ròse Aups en occitan) est la baragne de transpôrt èxprès règ·ionâl de la règ·ion administrativa Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Cela baragne vint de la fusion de les doves vielyes baragnes TÈR Ôvèrgne et TÈR Rôno-Ârpes fêtes por les vielyes règ·ions dês devant la rèfôrma tèrritoriâla de 2015.

Histouère

La fusion de les doves règ·ions administratives d’Ôvèrgne et de Rôno-Ârpes, sè pâsse lo . Portant, lo TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, que rassemble les vielyes baragnes TÈR Ôvèrgne et TÈR Rôno-Ârpes, est aparu dedens la comunicacion ux voyagiors en grôs pendent l’an 2017.

Liére la suita

Dejô 24 de mârs 2022

Règ·iô 2N (rama Z 55521/22), en livrâ TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes en gâra de Liyon-Pârt-Diô.

Lo TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes (le TER Auvergne-Rhône-Alpes en francês, lo TER Auvèrnhe Ròse Aups en occitan) est la baragne de transpôrt èxprès règ·ionâl de la règ·ion administrativa Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Cela baragne vint de la fusion de les doves vielyes baragnes TÈR Ôvèrgne et TÈR Rôno-Ârpes fêtes por les vielyes règ·ions dês devant la rèfôrma tèrritoriâla de 2015.

Histouère

La fusion de les doves règ·ions administratives d’Ôvèrgne et de Rôno-Ârpes, sè pâsse lo . Portant, lo TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, que rassemble les vielyes baragnes TÈR Ôvèrgne et TÈR Rôno-Ârpes, est aparu dedens la comunicacion ux voyagiors en grôs pendent l’an 2017.

Liére la suita

Devendro 25 de mârs 2022

Règ·iô 2N (rama Z 55521/22), en livrâ TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes en gâra de Liyon-Pârt-Diô.

Lo TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes (le TER Auvergne-Rhône-Alpes en francês, lo TER Auvèrnhe Ròse Aups en occitan) est la baragne de transpôrt èxprès règ·ionâl de la règ·ion administrativa Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Cela baragne vint de la fusion de les doves vielyes baragnes TÈR Ôvèrgne et TÈR Rôno-Ârpes fêtes por les vielyes règ·ions dês devant la rèfôrma tèrritoriâla de 2015.

Histouère

La fusion de les doves règ·ions administratives d’Ôvèrgne et de Rôno-Ârpes, sè pâsse lo . Portant, lo TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, que rassemble les vielyes baragnes TÈR Ôvèrgne et TÈR Rôno-Ârpes, est aparu dedens la comunicacion ux voyagiors en grôs pendent l’an 2017.

Liére la suita

Dessando 26 de mârs 2022

Règ·iô 2N (rama Z 55521/22), en livrâ TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes en gâra de Liyon-Pârt-Diô.

Lo TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes (le TER Auvergne-Rhône-Alpes en francês, lo TER Auvèrnhe Ròse Aups en occitan) est la baragne de transpôrt èxprès règ·ionâl de la règ·ion administrativa Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Cela baragne vint de la fusion de les doves vielyes baragnes TÈR Ôvèrgne et TÈR Rôno-Ârpes fêtes por les vielyes règ·ions dês devant la rèfôrma tèrritoriâla de 2015.

Histouère

La fusion de les doves règ·ions administratives d’Ôvèrgne et de Rôno-Ârpes, sè pâsse lo . Portant, lo TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, que rassemble les vielyes baragnes TÈR Ôvèrgne et TÈR Rôno-Ârpes, est aparu dedens la comunicacion ux voyagiors en grôs pendent l’an 2017.

Liére la suita

Demenge 27 de mârs 2022

Règ·iô 2N (rama Z 55521/22), en livrâ TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes en gâra de Liyon-Pârt-Diô.

Lo TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes (le TER Auvergne-Rhône-Alpes en francês, lo TER Auvèrnhe Ròse Aups en occitan) est la baragne de transpôrt èxprès règ·ionâl de la règ·ion administrativa Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Cela baragne vint de la fusion de les doves vielyes baragnes TÈR Ôvèrgne et TÈR Rôno-Ârpes fêtes por les vielyes règ·ions dês devant la rèfôrma tèrritoriâla de 2015.

Histouère

La fusion de les doves règ·ions administratives d’Ôvèrgne et de Rôno-Ârpes, sè pâsse lo . Portant, lo TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, que rassemble les vielyes baragnes TÈR Ôvèrgne et TÈR Rôno-Ârpes, est aparu dedens la comunicacion ux voyagiors en grôs pendent l’an 2017.

Liére la suita

Delon 28 de mârs 2022

Ègrâs a Pèrsèpolis, en Iran, bâtis de vers .

Los ègrâs ou ben l’ècheliér est na construccion arch·itècturâla constituâye d’una suita règuliére d’ègrâs, ou ben degrâs, que pèrmètont d’arrevar a un étâjo, de passar d’un nivél a un ôtro en montent et dèscendent. Lo tèrmo ègrâs at por origina ètimologica « gradus », lo « pâs, ègrâ » en latin, et pués cela du tèrmo ècheliér est « scala », l’« èchiéla » en latin. Lo metiér corrèspondent est celi d’èchelior.

Per èxtension, cél tipo de construccion at balyê son nom a un ècheliér, chemin pedon, a cièl uvèrt ou ben cuvèrt, constituâ d’un ou ben un mouél d’ègrâs.

Liére la suita

Demârs 29 de mârs 2022

Ègrâs a Pèrsèpolis, en Iran, bâtis de vers .

Los ègrâs ou ben l’ècheliér est na construccion arch·itècturâla constituâye d’una suita règuliére d’ègrâs, ou ben degrâs, que pèrmètont d’arrevar a un étâjo, de passar d’un nivél a un ôtro en montent et dèscendent. Lo tèrmo ègrâs at por origina ètimologica « gradus », lo « pâs, ègrâ » en latin, et pués cela du tèrmo ècheliér est « scala », l’« èchiéla » en latin. Lo metiér corrèspondent est celi d’èchelior.

Per èxtension, cél tipo de construccion at balyê son nom a un ècheliér, chemin pedon, a cièl uvèrt ou ben cuvèrt, constituâ d’un ou ben un mouél d’ègrâs.

Liére la suita

Demécro 30 de mârs 2022

Ègrâs a Pèrsèpolis, en Iran, bâtis de vers .

Los ègrâs ou ben l’ècheliér est na construccion arch·itècturâla constituâye d’una suita règuliére d’ègrâs, ou ben degrâs, que pèrmètont d’arrevar a un étâjo, de passar d’un nivél a un ôtro en montent et dèscendent. Lo tèrmo ègrâs at por origina ètimologica « gradus », lo « pâs, ègrâ » en latin, et pués cela du tèrmo ècheliér est « scala », l’« èchiéla » en latin. Lo metiér corrèspondent est celi d’èchelior.

Per èxtension, cél tipo de construccion at balyê son nom a un ècheliér, chemin pedon, a cièl uvèrt ou ben cuvèrt, constituâ d’un ou ben un mouél d’ègrâs.

Liére la suita

Dejô 31 de mârs 2022

Ègrâs a Pèrsèpolis, en Iran, bâtis de vers .

Los ègrâs ou ben l’ècheliér est na construccion arch·itècturâla constituâye d’una suita règuliére d’ègrâs, ou ben degrâs, que pèrmètont d’arrevar a un étâjo, de passar d’un nivél a un ôtro en montent et dèscendent. Lo tèrmo ègrâs at por origina ètimologica « gradus », lo « pâs, ègrâ » en latin, et pués cela du tèrmo ècheliér est « scala », l’« èchiéla » en latin. Lo metiér corrèspondent est celi d’èchelior.

Per èxtension, cél tipo de construccion at balyê son nom a un ècheliér, chemin pedon, a cièl uvèrt ou ben cuvèrt, constituâ d’un ou ben un mouél d’ègrâs.

Liére la suita