Rôno

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Dêt pas étre mâl-prês por Rono.
Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Rôno.
Rôno
[ˈruː.no], [ˈʁuː.no], [ˈroː.nɔ]
Lo Rôno a Liyon.
Lo Rôno a Liyon.

Bachèt vèrsent du Rôno (mapa en francês).
Bachèt vèrsent du Rôno (mapa en francês).
Caractèristiques
Longior 812 km (que 544,9 km en France)
Bachèt 95 590 km2 [1]
Bachèt colèctior bachèt du Rôno
Dèbit moyen 1 690 m3/s (Bôquèro) moyena 1920-2011 [1]
Nombro de Strahler 10 [2]
Cors
Sôrsa Gletsch, gllaciér du Rôno
· Localisacion canton du Valês, Suisse, massis de les Ârpes
· Hôtior 2 209 m
· Coordonâs 46° 34′ 45″ B, 8° 23′ 00″ L
Bèc golfo du Lion - mar Mèditèrranê
· Localisacion Ârlo / Lo Pôrt-Sant-Louis / Les Sentes-Maries-de-la-Mar (Goles-de-Rôno), France
· Hôtior m
· Coordonâs 43° 19′ 54″ B, 4° 50′ 55″ L
Geografia
Principâls afolents
· Riva gôche Ârva, Isera, Droma, Ovèsa, Durence
· Riva drêta Reviére d’En, Sona, Ardèche, Cesér, Gouardon
Payis travèrsâs Lo drapél de la Suisse Suisse, Drapél de la France France
Quentons Valês, Payis de Vôd, Geneva
Règ·ions Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, Provence-Ârpes-Couta d’Azuro, Occitania
Règions travèrsâyes Drapél de l’Arpetania Arpetania, Lo drapél de l’Occitania Occitania
Principâles localitâts Sion, Môrçôls, Tonon, Losena, Geneva, Bèlagouârda, Liyon, Vièna, Valence, Montèlimâr, Orenge, Avignon, Bôquèro, Tarascon, Ârlo

Sôrses : SANDRE:Sandre, « Fiche cors d’égoua - (V---0000) », Géoportail, Banca Hidrô.

Lo Rôno[3],[4],[5] [ˈruː.no][Nota 1],[5] (där Rottu en hiôt-valêsan, die Rhone[Nota 2] en alemand, le Rhône [ˈʁɔ.nə][Nota 3],[5] en francês, Ròse[Nota 4] [ˈrɔ.ze] en occitan) est un fllevo d’Eropa, qu’est 812 kilomètros de long (un tièrs en Suisse et doux tièrs en France).

G·eografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo Rôno est lo més long et important fllevo d’Arpetania et pués yon des més importants fllevos d’Occitania.

Prend sa sôrsa dedens lo gllaciér du Rôno, sus lo tèrritouèro de la comena valèsèna Conches-d’Amont en Suisse, a 2 209 m d’hiôt, u bèc levantenc du Valês, dedens lo massis de les Ârpes ouranêses. Dedens les districts de Conches, Brega, Viége et Louèche cole sus lo cârro lengouistico du Tuche valêsan et d’ense de l’alemand. Prés Siérro franchit la frontiére lengouistica de l’Arpetan.

Lo fllevo corrate 290 km en Suisse, sè jetent dedens lo Lèman por nen salyir a Geneva prés du pont du Mont-Blanc. Entre pués en France, yô que corrate 522 km[6], d’aprés l’Encicllopèdia Larousse, ou ben 545 km, d’aprés lo SANDRE[7]. Chavone son cors dedens lo dèltâ de Camârga por sè jetar dedens la mar Mèditèrranê. Lo Pôrt-Sant-Louis est la dèrriére vela sus lo Rôno.

En tèrmos de dèbit, de tôs los fllevos que modont en Mèditèrranê, lo Rôno est second aprés lo Nil, se tegnont pas comptio de la mar Nêre, yô que sè jètont en particuliér lo Danubio et lo Don. Fenessent son cors dedens na mar sen marê, lo fllevo at formâ un dèltâ avouéc de brès que sè sont dèplaciês gllobalament de cuchient en levant pendent lo temps historico. Dês ora endigâ, son dèltâ est rêd, betâ a pârt pendent los égouâjos rârs coment en 1993, 1994 et pués 2003.

Des côps, il est identifiâ a l’Èridan, qu’est lo nom d’un diô fllevo de la mitologia grèca, fily d’Ocèan et de Têtis.

Vêre avouéc[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononçont avouéc [ˈʁuː.no] ou ben [ˈroː.nɔ] en ôtros patouès arpetans.
  2. O est lo nom en alemand estandârd.
    En Valês, diont pletout der Rotten en alemand de payis.
  3. O est la prononciacion en francês de payis.
    En francês estandârd, diont pletout [ʁon].
  4. O est lo nom en occitan provençâl.
    En occitan dôfenenc, diont pletout Roei ou ben Rone.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. 1,0  et 1,1Banca Hidrô - MTES, « Sintèsa de la Banca Hidrô - Le Rhône à Beaucaire (V7200010) » (viu en 16 de jouen 2013).
  2. (fr) D’aprés lo MNT u pâs de 250 m. Sôrsa : IGN. - Enstitut G·eografico Nacionâl (France), « Bassins versants - Niveaux Strahler des BV » (viu en 11 de novembr 2012).
  3. (fr) Domenico Stich - « Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée » [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, p. 165, 451, 570, 1274, 1620 et pués 1650.
  4. (fr) Domenico Stich - « Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal », Tonon, Le Carré, 2003, p. 173 et pués 405.
  5. 5,05,1  et 5,2(fr) Alen Fâvro, Domenico Stich, « Diccionèro de fata savoyârd-francês, francês-savoyârd », Fouènant, Yoran Embanner, 2004, pp. 232 et 444.
  6. (fr) Rhône. Encicllopèdia Larousse.
  7. (fr) Sandre, « Fiche cors d’égoua - le Rhône (V---0000) » (viu lo 15 de mê 2013).