Aller au contenu

Ila fantôma

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
(Redirigiê dês Ila fantasmâ)
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Dêt pas étre mâl-prês por Ila imaginèra.

N’ila fantôma est n’ila que l’ègzistence, admetua et mencionâye dessus de mapes pendent quârque temps (des côps de siècllos), est pués aprés reteriêe de cetes perce qu’o est provâ qu’ègziste pas. Sè pôt asse-ben agir d’un endrêt purament fabulox.

Mapa (en francês) que fât vêre d’iles fantômes dessus na mapa de 1929.

Les origines de l’aparicion d’un’ila fantôma sus les mapes pôvont étre multiples. Pôvont citar :

  • La confusion avouéc d’ôtres iles ben verétes. Per ègzemplo, l’ila Pepys est aparua aprés na crouye identificacion de les iles Malouines.
  • Na cognessence pas complèta de la geografia de l’endrêt : la Corèa fut viua coment n’ila devant que dècôvront qu’el est rapondua a l’Asia.
  • Na crouye pèrènitât de la dècuvèrta dens lo temps : Tulê est pôt-étre étâye dècuvèrta u IVémo siècllo dev. J.-C. et pués est étâye pèrdua ; aprés cen fut oncor un côp identifiâye per los èxplorators et los geografos a les Shetland, a l’Islanda et a la Scandinavia, ples justament coment étent l’Hålogaland qu’est la partia la ples enversenche de la Norvège.
  • Na vielye ila ou ben na lengoua de sabla avalâyes per los fllots.
  • N’ila volcanica qu’aparêt ou ben disparêt, tâla dedens los champs Fllègrèens de la mar de Secila.
  • N’ila fllotenta ou ben na montagne de gllace que s’est dèplaciêe ou qu’est étâye avalâye.
  • ‘N endrêt qu’at purament et simplament jamés ègzistâ.