Enric Garriga Trullols

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Enric Garriga Trullols (Barcelona, 1926 - Barcelona, 2011) fut un activisto politico Catalan qu'il at consacrâ sa via a travalyér por l'endèpendence de la Catalogne et u recognessement de la nacion occitana.

Biografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Enric Garriga, engènior ch·imico de profèssion, at consacrâ la siena via a travalyér por la endipèndence de la Catalogne, et lo at fêt dens difèrentes maniéres. Dês sa colaboracion continuâye avouéc los dirigents de tués los partis nacionalistos et sôverenistos tant qu'a la participacion activa dens des forons et des plates-fôrmes civiques(2)(3) tojorn avouéc objèctif de concilyér des volontâts, unir des èfôrts et obtenir l'unitât d'accion de l'endèpendentismo.

Prôcho a la siena activitât politica, et dens la medéma dirèccion des objèctifs, Enric Garriga Trullols at participâ u Congrès de Cultura Catalana (1975-1977), de suite de loquint at fondâ ensemblo a bien de pèrsones l'IPECC, dês yô at dèvelopâ una importanta tâche de promocion entèrnacionâla de la cultura catalana, bien devant de l'Enstitut Ramon Llull, a travèrs la crèacion et l'empulcion des prix Josep Maria Batista i Roca organisâs tant qu'ora et la construccion de monuments a pèrsonalitâts catalanes (en Alemagne, Argentina, Bèlge,...), et a la fin la promocion de voyâjos por cognetre l'èxpansion et les traces catalanes dens la zona mèditèrranêye, lo Centro-Uropa et l’Amèrica, et la dècuvèrta des gestes historiques catalanes.

U 1977 participat activament a la fondacion du CAOC, una entitât consacrâye a l'encoragement des rèlacions entre-mié les cultures et los poplos occitan et catalan. Dedens les dèrriéres três dècâdes, adonc, at portâ a tèrmo una constanta tâche de jumèlâjo entre Catalogne et Occitania, por loquint est étâ recognu largement en Occitania. Entre bien d'ôtres iniciatives, et avouéc dèdicion constanta, at crèâ et encoragiê les XXXIII èdiccions du Rencontro des fuès de Sent-Jian a Montsègur, cèlèbrâyes tant qu'ora, les XXIV èdiccions de la Poyê u Pôrt de Salô por la lengoua et l'amitiêt occitano-catalana; ou les XIV èdiccions de la Dictâ Occitana a Barcelona. At participâ activament dens los dèrriérs trenta sept ans a l'Ecoula Occitana de Chôd-temps, a Velanôva d'Ôlt. Dament los dèrriérs cinqu ans at encoragiê la Mèssa Occitana ux Prâts du Rê; at encoragiê les cllâsses d'engègnement de l'occitan a Barcelona, et at participâ activament dens la dèmarche de la louè de l'occitan(4). Il ére mèmbro de l'Enstitut d'Ètudos Occitans.

Morét lo 17 de novembro du 2011 a Barcelona. (5)

"Nos solèts n'ens a èxpllicar que n'avens una lengoua, un histouèro, una cultura et quârques cèlèbritâts, cen qu'o est a savêr, est que volens l'endèpendence.". Enric Garriga: entrevua u blog "l'Ârbro de Darwin"

Vêre oncor[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Liems èxtèrnos[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]