Sistèmo solèro

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Rafiguracion en èchiéla des dimèncions du Solely, des huét planètes du sistèmo (dens l’ôrdro: Mèrcure, Vènus, Tèrra, Mârs, Jupitèr, Saturno, Urano e Neptuno)

En astronomia, lo sistèmo solèro il est l'ensemblo des côrps astronomicos qu’ils resentont prevalentament la gravitât du Solely, donc il fêt partia assé/éncô la planèta Tèrra. Lo termo il est empleyê de côps assé/éncô per les sistèmos planetéros en orbita u tôrn des ôtres èthêles (sistèmos planètêros èxtra-solêros).

Entroducion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo côrp astronomico principâl du sistèmo solèro il est lo Solely. D’aprés la novèla dèfinicion de planètes du 24 oût 2006 u tôrn du Solely ils veriont huét planètes, ce elencâs en ôdro crèssenta de distance:

Outre à cétes, ils y at três planètes nambotes: Cerere, Pluton et Eris. Una planèta nambota el est pas nècèssèrament ples/més pitiôda d’una planèta normala: el est magâra trôp pitiôda per avêr rèpulitâ sa orbita des ôtros côrps de dimencions significatives. Les planètes nambotes tant que ce catalogâ de l'Union Astronomica Entèrnazionâla, en èfèt, condivisont ses orbites avouéc centênes des ôtros objèts (dens lo câs de Cerere, pôt-éthre avouéc milyons).

Y at una dozêna de côrps orbitants luens, coment ou ples, Pluton prod grands per aspiràr a la qualifia de planèta nambota, et lo l(y)or status serat decidâ dens lo futur.


Sistèmo solèro
SolelyMèrcureVènusTèrraMârsJupitèrSaturnoUranoNeptuno
LenaCientura d’astèrôidesIoEropaGanimèdeCalistoTitanTritonCientura de KuiperNiola d’Oort

FobosDeimosSatèlites de JupitèrSatèlites de SaturnoSatèlites d’UranoSatèlites de NeptunoPlutonCaront