Aller au contenu

Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Septembro 2025

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.


Presentacion (a traduire)

Cela pâge est consacrée à l’organisation et à la maintenance du cadre Wikipédia:Lumière sur de la page d’accueil de Wikipédia. Celui-ci est rempli par l’appel de la page correspondante, dont le contenu est renouvelé quotidiennement de façon automatique. Lorsqu'un article est labellisé à la suite d'un vote AdQ ou BA, il faut créer une sous-page « Wikipédia:Lumière sur/Nom de l'article labellisé ». Cette dernière comprend le résumé introductif de l'article (avec un maximum de 400 mots). L'article sera ensuite mis en lumière sur la page d’accueil le jour programmé.

Il n'y a pas de « sélection », tous les articles de Wikipédia apparaissent sur la page d'accueil, une fois labellisés. Ils peuvent également repasser une nouvelle fois après plusieurs années, s'ils ont été remis à neuf par le projet Après label.

Pour rédiger une Lumière sur un article, suivez les instructions de la page d'aide.

Programo du mês

Delon 1ér de septembro 2025

La cort du châtél de Ressins a Lendâs.

Lendâs [lẽ.ˈdɒ] (Nandax [nɑ̃.daks] en francês) est una cumena francêse et arpetana du Charluês en Rouanês, qu’o sè trôve dens le dèpartement de Lêre en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes.

Le velâjo sè trovêt avèrti dedens le Biôjolês historico.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Lenderots [lo lẽ.de.ˈʀø] et les Lenderotes [le lẽ.de.ˈʀøt].

Geografia

Le bôrg de la cumena sè trôve a 322 m de hiôt sus un torrâl de la crosa de Gèrnossan dedens le Charluês a la bise du Rouanês.

Liére la suita

Demârs 2 de septembro 2025

La cort du châtél de Ressins a Lendâs.

Lendâs [lẽ.ˈdɒ] (Nandax [nɑ̃.daks] en francês) est una cumena francêse et arpetana du Charluês en Rouanês, qu’o sè trôve dens le dèpartement de Lêre en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes.

Le velâjo sè trovêt avèrti dedens le Biôjolês historico.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Lenderots [lo lẽ.de.ˈʀø] et les Lenderotes [le lẽ.de.ˈʀøt].

Geografia

Le bôrg de la cumena sè trôve a 322 m de hiôt sus un torrâl de la crosa de Gèrnossan dedens le Charluês a la bise du Rouanês.

Liére la suita

Demécro 3 de septembro 2025

La cort du châtél de Ressins a Lendâs.

Lendâs [lẽ.ˈdɒ] (Nandax [nɑ̃.daks] en francês) est una cumena francêse et arpetana du Charluês en Rouanês, qu’o sè trôve dens le dèpartement de Lêre en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes.

Le velâjo sè trovêt avèrti dedens le Biôjolês historico.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Lenderots [lo lẽ.de.ˈʀø] et les Lenderotes [le lẽ.de.ˈʀøt].

Geografia

Le bôrg de la cumena sè trôve a 322 m de hiôt sus un torrâl de la crosa de Gèrnossan dedens le Charluês a la bise du Rouanês.

Liére la suita

Dejô 4 de septembro 2025

Têt a lôzes èpèsses (4−7 cm) d’un chalèt en construccion que sè trôve en Hiôta-Môrièna.

La lôza [ˈluː.za] ou oncor la lâbia [laː.ˈbja] ou ben la lâbie [laː.ˈbjə] en Vâl d’Aoûta, pués la lèssa [leːs] en Bâssa Vâl et na partia du Valês Centrâl — est na piérra plata empleyêe por lo cuvèrt des têts. Les roches sèdimentères sont brâvament empleyêes dedens lo Sud-Ouèste et lo Centro de la France, notament la piérr’a chôlx et lo grês, pendent que les roches mètamorfiques rempôrtont la prèference de les règions de montagne (Savouè, valâye de Suisa, Tèssin, Valês Centrâl, Vâl d’Aoûta, valâyes que surplombont la règion de Coni por citar ren que cetes). O est diu u vesenâjo de difèrents tipos de roches disponibles. Granit, calc-schisto (déta de Bèrgam), ortogneiss (déta de Lusèrna) vêr quartsita (déta de Norvège) ant la prèference dedens les Ârpes et ôtros massis de montagnes.

La surface importanta per rapôrt a l’èpèssior est gâgnêe gènèralament per cllivâjo (piérra schistosa) et pués empleyêe surtot por los têts et los pavês.

Liére la suita

Devendro 5 de septembro 2025

Têt a lôzes èpèsses (4−7 cm) d’un chalèt en construccion que sè trôve en Hiôta-Môrièna.

La lôza [ˈluː.za] ou oncor la lâbia [laː.ˈbja] ou ben la lâbie [laː.ˈbjə] en Vâl d’Aoûta, pués la lèssa [leːs] en Bâssa Vâl et na partia du Valês Centrâl — est na piérra plata empleyêe por lo cuvèrt des têts. Les roches sèdimentères sont brâvament empleyêes dedens lo Sud-Ouèste et lo Centro de la France, notament la piérr’a chôlx et lo grês, pendent que les roches mètamorfiques rempôrtont la prèference de les règions de montagne (Savouè, valâye de Suisa, Tèssin, Valês Centrâl, Vâl d’Aoûta, valâyes que surplombont la règion de Coni por citar ren que cetes). O est diu u vesenâjo de difèrents tipos de roches disponibles. Granit, calc-schisto (déta de Bèrgam), ortogneiss (déta de Lusèrna) vêr quartsita (déta de Norvège) ant la prèference dedens les Ârpes et ôtros massis de montagnes.

La surface importanta per rapôrt a l’èpèssior est gâgnêe gènèralament per cllivâjo (piérra schistosa) et pués empleyêe surtot por los têts et los pavês.

Liére la suita

Dessando 6 de septembro 2025

Têt a lôzes èpèsses (4−7 cm) d’un chalèt en construccion que sè trôve en Hiôta-Môrièna.

La lôza [ˈluː.za] ou oncor la lâbia [laː.ˈbja] ou ben la lâbie [laː.ˈbjə] en Vâl d’Aoûta, pués la lèssa [leːs] en Bâssa Vâl et na partia du Valês Centrâl — est na piérra plata empleyêe por lo cuvèrt des têts. Les roches sèdimentères sont brâvament empleyêes dedens lo Sud-Ouèste et lo Centro de la France, notament la piérr’a chôlx et lo grês, pendent que les roches mètamorfiques rempôrtont la prèference de les règions de montagne (Savouè, valâye de Suisa, Tèssin, Valês Centrâl, Vâl d’Aoûta, valâyes que surplombont la règion de Coni por citar ren que cetes). O est diu u vesenâjo de difèrents tipos de roches disponibles. Granit, calc-schisto (déta de Bèrgam), ortogneiss (déta de Lusèrna) vêr quartsita (déta de Norvège) ant la prèference dedens les Ârpes et ôtros massis de montagnes.

La surface importanta per rapôrt a l’èpèssior est gâgnêe gènèralament per cllivâjo (piérra schistosa) et pués empleyêe surtot por los têts et los pavês.

Liére la suita

Demenge 7 de septembro 2025

Têt a lôzes èpèsses (4−7 cm) d’un chalèt en construccion que sè trôve en Hiôta-Môrièna.

La lôza [ˈluː.za] ou oncor la lâbia [laː.ˈbja] ou ben la lâbie [laː.ˈbjə] en Vâl d’Aoûta, pués la lèssa [leːs] en Bâssa Vâl et na partia du Valês Centrâl — est na piérra plata empleyêe por lo cuvèrt des têts. Les roches sèdimentères sont brâvament empleyêes dedens lo Sud-Ouèste et lo Centro de la France, notament la piérr’a chôlx et lo grês, pendent que les roches mètamorfiques rempôrtont la prèference de les règions de montagne (Savouè, valâye de Suisa, Tèssin, Valês Centrâl, Vâl d’Aoûta, valâyes que surplombont la règion de Coni por citar ren que cetes). O est diu u vesenâjo de difèrents tipos de roches disponibles. Granit, calc-schisto (déta de Bèrgam), ortogneiss (déta de Lusèrna) vêr quartsita (déta de Norvège) ant la prèference dedens les Ârpes et ôtros massis de montagnes.

La surface importanta per rapôrt a l’èpèssior est gâgnêe gènèralament per cllivâjo (piérra schistosa) et pués empleyêe surtot por los têts et los pavês.

Liére la suita

Delon 8 de septembro 2025

Têt a lôzes èpèsses (4−7 cm) d’un chalèt en construccion que sè trôve en Hiôta-Môrièna.

La lôza [ˈluː.za] ou oncor la lâbia [laː.ˈbja] ou ben la lâbie [laː.ˈbjə] en Vâl d’Aoûta, pués la lèssa [leːs] en Bâssa Vâl et na partia du Valês Centrâl — est na piérra plata empleyêe por lo cuvèrt des têts. Les roches sèdimentères sont brâvament empleyêes dedens lo Sud-Ouèste et lo Centro de la France, notament la piérr’a chôlx et lo grês, pendent que les roches mètamorfiques rempôrtont la prèference de les règions de montagne (Savouè, valâye de Suisa, Tèssin, Valês Centrâl, Vâl d’Aoûta, valâyes que surplombont la règion de Coni por citar ren que cetes). O est diu u vesenâjo de difèrents tipos de roches disponibles. Granit, calc-schisto (déta de Bèrgam), ortogneiss (déta de Lusèrna) vêr quartsita (déta de Norvège) ant la prèference dedens les Ârpes et ôtros massis de montagnes.

La surface importanta per rapôrt a l’èpèssior est gâgnêe gènèralament per cllivâjo (piérra schistosa) et pués empleyêe surtot por los têts et los pavês.

Liére la suita

Demârs 9 de septembro 2025

Têt a lôzes èpèsses (4−7 cm) d’un chalèt en construccion que sè trôve en Hiôta-Môrièna.

La lôza [ˈluː.za] ou oncor la lâbia [laː.ˈbja] ou ben la lâbie [laː.ˈbjə] en Vâl d’Aoûta, pués la lèssa [leːs] en Bâssa Vâl et na partia du Valês Centrâl — est na piérra plata empleyêe por lo cuvèrt des têts. Les roches sèdimentères sont brâvament empleyêes dedens lo Sud-Ouèste et lo Centro de la France, notament la piérr’a chôlx et lo grês, pendent que les roches mètamorfiques rempôrtont la prèference de les règions de montagne (Savouè, valâye de Suisa, Tèssin, Valês Centrâl, Vâl d’Aoûta, valâyes que surplombont la règion de Coni por citar ren que cetes). O est diu u vesenâjo de difèrents tipos de roches disponibles. Granit, calc-schisto (déta de Bèrgam), ortogneiss (déta de Lusèrna) vêr quartsita (déta de Norvège) ant la prèference dedens les Ârpes et ôtros massis de montagnes.

La surface importanta per rapôrt a l’èpèssior est gâgnêe gènèralament per cllivâjo (piérra schistosa) et pués empleyêe surtot por los têts et los pavês.

Liére la suita

Demécro 10 de septembro 2025

Têt a lôzes èpèsses (4−7 cm) d’un chalèt en construccion que sè trôve en Hiôta-Môrièna.

La lôza [ˈluː.za] ou oncor la lâbia [laː.ˈbja] ou ben la lâbie [laː.ˈbjə] en Vâl d’Aoûta, pués la lèssa [leːs] en Bâssa Vâl et na partia du Valês Centrâl — est na piérra plata empleyêe por lo cuvèrt des têts. Les roches sèdimentères sont brâvament empleyêes dedens lo Sud-Ouèste et lo Centro de la France, notament la piérr’a chôlx et lo grês, pendent que les roches mètamorfiques rempôrtont la prèference de les règions de montagne (Savouè, valâye de Suisa, Tèssin, Valês Centrâl, Vâl d’Aoûta, valâyes que surplombont la règion de Coni por citar ren que cetes). O est diu u vesenâjo de difèrents tipos de roches disponibles. Granit, calc-schisto (déta de Bèrgam), ortogneiss (déta de Lusèrna) vêr quartsita (déta de Norvège) ant la prèference dedens les Ârpes et ôtros massis de montagnes.

La surface importanta per rapôrt a l’èpèssior est gâgnêe gènèralament per cllivâjo (piérra schistosa) et pués empleyêe surtot por los têts et los pavês.

Liére la suita

Dejô 11 de septembro 2025

Têt a lôzes èpèsses (4−7 cm) d’un chalèt en construccion que sè trôve en Hiôta-Môrièna.

La lôza [ˈluː.za] ou oncor la lâbia [laː.ˈbja] ou ben la lâbie [laː.ˈbjə] en Vâl d’Aoûta, pués la lèssa [leːs] en Bâssa Vâl et na partia du Valês Centrâl — est na piérra plata empleyêe por lo cuvèrt des têts. Les roches sèdimentères sont brâvament empleyêes dedens lo Sud-Ouèste et lo Centro de la France, notament la piérr’a chôlx et lo grês, pendent que les roches mètamorfiques rempôrtont la prèference de les règions de montagne (Savouè, valâye de Suisa, Tèssin, Valês Centrâl, Vâl d’Aoûta, valâyes que surplombont la règion de Coni por citar ren que cetes). O est diu u vesenâjo de difèrents tipos de roches disponibles. Granit, calc-schisto (déta de Bèrgam), ortogneiss (déta de Lusèrna) vêr quartsita (déta de Norvège) ant la prèference dedens les Ârpes et ôtros massis de montagnes.

La surface importanta per rapôrt a l’èpèssior est gâgnêe gènèralament per cllivâjo (piérra schistosa) et pués empleyêe surtot por los têts et los pavês.

Liére la suita

Devendro 12 de septembro 2025

Vua drèciê en l’êr de la Domba.

La Domba [ˈdɔ̃.ba] (la Dombes [dɔ̃b] en francês) est na règ·ion naturèla pués historica francêsa pués arpetanna, que sè trôve surtot dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, entre-mié Leyon pués Bôrg. Yon des principâls payis de l’En, el’est constituâ d’un platiô d’origena morènnica ux inombrâblos ètangs. La capitâla historica de la Domba éve la velèta de Trevôrs.

La règ·ion est vêsena de doves ôtres grantes règ·ions naturèles, la Brêsse pués lo Bugê.

Los habitents de la règ·ion s’apèlont los Dombistos [lu dɔ̃.ˈbis.tə] pués les Dombistes [le dɔ̃.ˈbis.te].

Liére la suita

Dessando 13 de septembro 2025

Vua drèciê en l’êr de la Domba.

La Domba [ˈdɔ̃.ba] (la Dombes [dɔ̃b] en francês) est na règ·ion naturèla pués historica francêsa pués arpetanna, que sè trôve surtot dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, entre-mié Leyon pués Bôrg. Yon des principâls payis de l’En, el’est constituâ d’un platiô d’origena morènnica ux inombrâblos ètangs. La capitâla historica de la Domba éve la velèta de Trevôrs.

La règ·ion est vêsena de doves ôtres grantes règ·ions naturèles, la Brêsse pués lo Bugê.

Los habitents de la règ·ion s’apèlont los Dombistos [lu dɔ̃.ˈbis.tə] pués les Dombistes [le dɔ̃.ˈbis.te].

Liére la suita

Demenge 14 de septembro 2025

Vua drèciê en l’êr de la Domba.

La Domba [ˈdɔ̃.ba] (la Dombes [dɔ̃b] en francês) est na règ·ion naturèla pués historica francêsa pués arpetanna, que sè trôve surtot dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, entre-mié Leyon pués Bôrg. Yon des principâls payis de l’En, el’est constituâ d’un platiô d’origena morènnica ux inombrâblos ètangs. La capitâla historica de la Domba éve la velèta de Trevôrs.

La règ·ion est vêsena de doves ôtres grantes règ·ions naturèles, la Brêsse pués lo Bugê.

Los habitents de la règ·ion s’apèlont los Dombistos [lu dɔ̃.ˈbis.tə] pués les Dombistes [le dɔ̃.ˈbis.te].

Liére la suita

Delon 15 de septembro 2025

Vua drèciê en l’êr de la Domba.

La Domba [ˈdɔ̃.ba] (la Dombes [dɔ̃b] en francês) est na règ·ion naturèla pués historica francêsa pués arpetanna, que sè trôve surtot dens lo dèpartament de l’En en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, entre-mié Leyon pués Bôrg. Yon des principâls payis de l’En, el’est constituâ d’un platiô d’origena morènnica ux inombrâblos ètangs. La capitâla historica de la Domba éve la velèta de Trevôrs.

La règ·ion est vêsena de doves ôtres grantes règ·ions naturèles, la Brêsse pués lo Bugê.

Los habitents de la règ·ion s’apèlont los Dombistos [lu dɔ̃.ˈbis.tə] pués les Dombistes [le dɔ̃.ˈbis.te].

Liére la suita

Demârs 16 de septembro 2025

Viua du gllaciér du Treyent en oût 2005.

Un gllaciér est na massa de gllace a pou prés ètendua que sè fôrme per lo tassement de cuches de acumulâyes. Ècllafâye desot son prôpro pêds, la nê fât sortir a châ pou l’êr que contint, s’agllète en na massa sarrâye et pués sè vire en gllace.

En Vâl d’Aoûta, diont pletout « na rouése » [ˈrwi.zə] en patouès vâdoten. Pués, emplèyont lo tèrmo « un biouègno » [ˈbjɛ.ɲo, ˈbju.ɲo] en doux-três patouès valêsans.

Lo domêno de plasticitât de la gllace étent particuliérement ètendu, un gllaciér dèvale tot plan desot l’èfèt de la gravitât lo long d’una penta ou ben per flluâjo.

Liére la suita

Demécro 17 de septembro 2025

Viua du gllaciér du Treyent en oût 2005.

Un gllaciér est na massa de gllace a pou prés ètendua que sè fôrme per lo tassement de cuches de acumulâyes. Ècllafâye desot son prôpro pêds, la nê fât sortir a châ pou l’êr que contint, s’agllète en na massa sarrâye et pués sè vire en gllace.

En Vâl d’Aoûta, diont pletout « na rouése » [ˈrwi.zə] en patouès vâdoten. Pués, emplèyont lo tèrmo « un biouègno » [ˈbjɛ.ɲo, ˈbju.ɲo] en doux-três patouès valêsans.

Lo domêno de plasticitât de la gllace étent particuliérement ètendu, un gllaciér dèvale tot plan desot l’èfèt de la gravitât lo long d’una penta ou ben per flluâjo.

Liére la suita

Dejô 18 de septembro 2025

Viua du gllaciér du Treyent en oût 2005.

Un gllaciér est na massa de gllace a pou prés ètendua que sè fôrme per lo tassement de cuches de acumulâyes. Ècllafâye desot son prôpro pêds, la nê fât sortir a châ pou l’êr que contint, s’agllète en na massa sarrâye et pués sè vire en gllace.

En Vâl d’Aoûta, diont pletout « na rouése » [ˈrwi.zə] en patouès vâdoten. Pués, emplèyont lo tèrmo « un biouègno » [ˈbjɛ.ɲo, ˈbju.ɲo] en doux-três patouès valêsans.

Lo domêno de plasticitât de la gllace étent particuliérement ètendu, un gllaciér dèvale tot plan desot l’èfèt de la gravitât lo long d’una penta ou ben per flluâjo.

Liére la suita

Devendro 19 de septembro 2025

Viua du gllaciér du Treyent en oût 2005.

Un gllaciér est na massa de gllace a pou prés ètendua que sè fôrme per lo tassement de cuches de acumulâyes. Ècllafâye desot son prôpro pêds, la nê fât sortir a châ pou l’êr que contint, s’agllète en na massa sarrâye et pués sè vire en gllace.

En Vâl d’Aoûta, diont pletout « na rouése » [ˈrwi.zə] en patouès vâdoten. Pués, emplèyont lo tèrmo « un biouègno » [ˈbjɛ.ɲo, ˈbju.ɲo] en doux-três patouès valêsans.

Lo domêno de plasticitât de la gllace étent particuliérement ètendu, un gllaciér dèvale tot plan desot l’èfèt de la gravitât lo long d’una penta ou ben per flluâjo.

Liére la suita

Dessando 20 de septembro 2025

Viua du gllaciér du Treyent en oût 2005.

Un gllaciér est na massa de gllace a pou prés ètendua que sè fôrme per lo tassement de cuches de acumulâyes. Ècllafâye desot son prôpro pêds, la nê fât sortir a châ pou l’êr que contint, s’agllète en na massa sarrâye et pués sè vire en gllace.

En Vâl d’Aoûta, diont pletout « na rouése » [ˈrwi.zə] en patouès vâdoten. Pués, emplèyont lo tèrmo « un biouègno » [ˈbjɛ.ɲo, ˈbju.ɲo] en doux-três patouès valêsans.

Lo domêno de plasticitât de la gllace étent particuliérement ètendu, un gllaciér dèvale tot plan desot l’èfèt de la gravitât lo long d’una penta ou ben per flluâjo.

Liére la suita

Demenge 21 de septembro 2025

Viua du gllaciér du Treyent en oût 2005.

Un gllaciér est na massa de gllace a pou prés ètendua que sè fôrme per lo tassement de cuches de acumulâyes. Ècllafâye desot son prôpro pêds, la nê fât sortir a châ pou l’êr que contint, s’agllète en na massa sarrâye et pués sè vire en gllace.

En Vâl d’Aoûta, diont pletout « na rouése » [ˈrwi.zə] en patouès vâdoten. Pués, emplèyont lo tèrmo « un biouègno » [ˈbjɛ.ɲo, ˈbju.ɲo] en doux-três patouès valêsans.

Lo domêno de plasticitât de la gllace étent particuliérement ètendu, un gllaciér dèvale tot plan desot l’èfèt de la gravitât lo long d’una penta ou ben per flluâjo.

Liére la suita

Delon 22 de septembro 2025

Viua du gllaciér du Treyent en oût 2005.

Un gllaciér est na massa de gllace a pou prés ètendua que sè fôrme per lo tassement de cuches de acumulâyes. Ècllafâye desot son prôpro pêds, la nê fât sortir a châ pou l’êr que contint, s’agllète en na massa sarrâye et pués sè vire en gllace.

En Vâl d’Aoûta, diont pletout « na rouése » [ˈrwi.zə] en patouès vâdoten. Pués, emplèyont lo tèrmo « un biouègno » [ˈbjɛ.ɲo, ˈbju.ɲo] en doux-três patouès valêsans.

Lo domêno de plasticitât de la gllace étent particuliérement ètendu, un gllaciér dèvale tot plan desot l’èfèt de la gravitât lo long d’una penta ou ben per flluâjo.

Liére la suita

Demârs 23 de septembro 2025

Viua du gllaciér du Treyent en oût 2005.

Un gllaciér est na massa de gllace a pou prés ètendua que sè fôrme per lo tassement de cuches de acumulâyes. Ècllafâye desot son prôpro pêds, la nê fât sortir a châ pou l’êr que contint, s’agllète en na massa sarrâye et pués sè vire en gllace.

En Vâl d’Aoûta, diont pletout « na rouése » [ˈrwi.zə] en patouès vâdoten. Pués, emplèyont lo tèrmo « un biouègno » [ˈbjɛ.ɲo, ˈbju.ɲo] en doux-três patouès valêsans.

Lo domêno de plasticitât de la gllace étent particuliérement ètendu, un gllaciér dèvale tot plan desot l’èfèt de la gravitât lo long d’una penta ou ben per flluâjo.

Liére la suita

Demécro 24 de septembro 2025

Vua de la basilica Noutra-Dama de Forviéro avouéc sa colena.

Liyon [li.ˈjõ] (Lyon [ljɔ̃] ou ben [li.ɔ̃] Acutar en francês) est na comuna francêse et arpitana, que sè trôve dens lo quârt sud-èste de la France, u confolent du Rôno et de la Sona. Sièjo du consèly de la mètropola de Liyon, que son statut particuliér lyé balye a la vês les atribucions d’una mètropola et d’un dèpartament, el’est étot lo ch·èf-luè de l’arrondissement de Liyon, celi de la circonscripcion dèpartamentâla du Rôno et celi de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, et pués la vielye capitâla du Liyonês.

La comuna at na situacion de trêvo g·eografico du payis, a bise du colidor naturâl du Rôno que côrt depués Liyon jusqu’a Marselye. Placiê entre-mié lo Massis centrâl u sêr et lo massis arpenc u matin, la vila de Liyon ocupe na posicion stratègica dedens la circulacion bise-mié-jorn en Eropa. Vielye capitâla de les Gôles du temps de l’Empiro romen, el’est lo sièjo d’un arcevèchiê que lo titulèro pôrte lo titro de primat de les Gôles. Liyon vint na vila bien comèrçanta et un endrêt financiér de pèrmiér ôrdre a la Renèssence. Sa prospèritât èconomica est étâ portâ yena aprés l’ôtra per la sèya, pués per l’aparicion de les endustries notament dus linjos, ch·imiques et, més dèrriérement, per l’endustria de l’émâge.

Los habitents de la vila sont apelâs los Liyonês [lu li.jɔ.ˈnɛ] et les Liyonêses [le li.jɔ.ˈneː.zə].

Liére la suite

Dejô 25 de septembro 2025

Vua de la basilica Noutra-Dama de Forviéro avouéc sa colena.

Liyon [li.ˈjõ] (Lyon [ljɔ̃] ou ben [li.ɔ̃] Acutar en francês) est na comuna francêse et arpitana, que sè trôve dens lo quârt sud-èste de la France, u confolent du Rôno et de la Sona. Sièjo du consèly de la mètropola de Liyon, que son statut particuliér lyé balye a la vês les atribucions d’una mètropola et d’un dèpartament, el’est étot lo ch·èf-luè de l’arrondissement de Liyon, celi de la circonscripcion dèpartamentâla du Rôno et celi de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, et pués la vielye capitâla du Liyonês.

La comuna at na situacion de trêvo g·eografico du payis, a bise du colidor naturâl du Rôno que côrt depués Liyon jusqu’a Marselye. Placiê entre-mié lo Massis centrâl u sêr et lo massis arpenc u matin, la vila de Liyon ocupe na posicion stratègica dedens la circulacion bise-mié-jorn en Eropa. Vielye capitâla de les Gôles du temps de l’Empiro romen, el’est lo sièjo d’un arcevèchiê que lo titulèro pôrte lo titro de primat de les Gôles. Liyon vint na vila bien comèrçanta et un endrêt financiér de pèrmiér ôrdre a la Renèssence. Sa prospèritât èconomica est étâ portâ yena aprés l’ôtra per la sèya, pués per l’aparicion de les endustries notament dus linjos, ch·imiques et, més dèrriérement, per l’endustria de l’émâge.

Los habitents de la vila sont apelâs los Liyonês [lu li.jɔ.ˈnɛ] et les Liyonêses [le li.jɔ.ˈneː.zə].

Liére la suite

Devendro 26 de septembro 2025

Vua de la basilica Noutra-Dama de Forviéro avouéc sa colena.

Liyon [li.ˈjõ] (Lyon [ljɔ̃] ou ben [li.ɔ̃] Acutar en francês) est na comuna francêse et arpitana, que sè trôve dens lo quârt sud-èste de la France, u confolent du Rôno et de la Sona. Sièjo du consèly de la mètropola de Liyon, que son statut particuliér lyé balye a la vês les atribucions d’una mètropola et d’un dèpartament, el’est étot lo ch·èf-luè de l’arrondissement de Liyon, celi de la circonscripcion dèpartamentâla du Rôno et celi de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, et pués la vielye capitâla du Liyonês.

La comuna at na situacion de trêvo g·eografico du payis, a bise du colidor naturâl du Rôno que côrt depués Liyon jusqu’a Marselye. Placiê entre-mié lo Massis centrâl u sêr et lo massis arpenc u matin, la vila de Liyon ocupe na posicion stratègica dedens la circulacion bise-mié-jorn en Eropa. Vielye capitâla de les Gôles du temps de l’Empiro romen, el’est lo sièjo d’un arcevèchiê que lo titulèro pôrte lo titro de primat de les Gôles. Liyon vint na vila bien comèrçanta et un endrêt financiér de pèrmiér ôrdre a la Renèssence. Sa prospèritât èconomica est étâ portâ yena aprés l’ôtra per la sèya, pués per l’aparicion de les endustries notament dus linjos, ch·imiques et, més dèrriérement, per l’endustria de l’émâge.

Los habitents de la vila sont apelâs los Liyonês [lu li.jɔ.ˈnɛ] et les Liyonêses [le li.jɔ.ˈneː.zə].

Liére la suite

Dessando 27 de septembro 2025

Vua de la basilica Noutra-Dama de Forviéro avouéc sa colena.

Liyon [li.ˈjõ] (Lyon [ljɔ̃] ou ben [li.ɔ̃] Acutar en francês) est na comuna francêse et arpitana, que sè trôve dens lo quârt sud-èste de la France, u confolent du Rôno et de la Sona. Sièjo du consèly de la mètropola de Liyon, que son statut particuliér lyé balye a la vês les atribucions d’una mètropola et d’un dèpartament, el’est étot lo ch·èf-luè de l’arrondissement de Liyon, celi de la circonscripcion dèpartamentâla du Rôno et celi de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, et pués la vielye capitâla du Liyonês.

La comuna at na situacion de trêvo g·eografico du payis, a bise du colidor naturâl du Rôno que côrt depués Liyon jusqu’a Marselye. Placiê entre-mié lo Massis centrâl u sêr et lo massis arpenc u matin, la vila de Liyon ocupe na posicion stratègica dedens la circulacion bise-mié-jorn en Eropa. Vielye capitâla de les Gôles du temps de l’Empiro romen, el’est lo sièjo d’un arcevèchiê que lo titulèro pôrte lo titro de primat de les Gôles. Liyon vint na vila bien comèrçanta et un endrêt financiér de pèrmiér ôrdre a la Renèssence. Sa prospèritât èconomica est étâ portâ yena aprés l’ôtra per la sèya, pués per l’aparicion de les endustries notament dus linjos, ch·imiques et, més dèrriérement, per l’endustria de l’émâge.

Los habitents de la vila sont apelâs los Liyonês [lu li.jɔ.ˈnɛ] et les Liyonêses [le li.jɔ.ˈneː.zə].

Liére la suite

Demenge 28 de septembro 2025

Vua de la basilica Noutra-Dama de Forviéro avouéc sa colena.

Liyon [li.ˈjõ] (Lyon [ljɔ̃] ou ben [li.ɔ̃] Acutar en francês) est na comuna francêse et arpitana, que sè trôve dens lo quârt sud-èste de la France, u confolent du Rôno et de la Sona. Sièjo du consèly de la mètropola de Liyon, que son statut particuliér lyé balye a la vês les atribucions d’una mètropola et d’un dèpartament, el’est étot lo ch·èf-luè de l’arrondissement de Liyon, celi de la circonscripcion dèpartamentâla du Rôno et celi de la règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, et pués la vielye capitâla du Liyonês.

La comuna at na situacion de trêvo g·eografico du payis, a bise du colidor naturâl du Rôno que côrt depués Liyon jusqu’a Marselye. Placiê entre-mié lo Massis centrâl u sêr et lo massis arpenc u matin, la vila de Liyon ocupe na posicion stratègica dedens la circulacion bise-mié-jorn en Eropa. Vielye capitâla de les Gôles du temps de l’Empiro romen, el’est lo sièjo d’un arcevèchiê que lo titulèro pôrte lo titro de primat de les Gôles. Liyon vint na vila bien comèrçanta et un endrêt financiér de pèrmiér ôrdre a la Renèssence. Sa prospèritât èconomica est étâ portâ yena aprés l’ôtra per la sèya, pués per l’aparicion de les endustries notament dus linjos, ch·imiques et, més dèrriérement, per l’endustria de l’émâge.

Los habitents de la vila sont apelâs los Liyonês [lu li.jɔ.ˈnɛ] et les Liyonêses [le li.jɔ.ˈneː.zə].

Liére la suite

Delon 29 de septembro 2025

Bella veuya de Veulla que l’è lou bor de Cogne.

Cogne [ˈkɔ.ɲə] (Cogne [kɔɲ] en fransé) l’è na quemeunna italienna é arpitan-na de la Valà d’Outa.

Le-z-abitàn dou veulladzou l’an non le Cognèn [le kɔ.ˈɲɛ̃] é le Cognèntse [le kɔ.ˈɲɛ̃.tsə].

Jéograféya

Cogne se troouve a la fén de la comba dou mémou non. Lou carou comunal l’a dedén cou la Valnontéi, lou valón de Grosón, lou valón de l’Ôtchéi, la Valéille é lou valón de Dzemeillàn.

Llére la suite

Demârs 30 de septembro 2025

Bella veuya de Veulla que l’è lou bor de Cogne.

Cogne [ˈkɔ.ɲə] (Cogne [kɔɲ] en fransé) l’è na quemeunna italienna é arpitan-na de la Valà d’Outa.

Le-z-abitàn dou veulladzou l’an non le Cognèn [le kɔ.ˈɲɛ̃] é le Cognèntse [le kɔ.ˈɲɛ̃.tsə].

Jéograféya

Cogne se troouve a la fén de la comba dou mémou non. Lou carou comunal l’a dedén cou la Valnontéi, lou valón de Grosón, lou valón de l’Ôtchéi, la Valéille é lou valón de Dzemeillàn.

Llére la suite