Aller au contenu

Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Mê 2025

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.


Presentacion (a traduire)

Cela pâge est consacrée à l’organisation et à la maintenance du cadre Wikipédia:Lumière sur de la page d’accueil de Wikipédia. Celui-ci est rempli par l’appel de la page correspondante, dont le contenu est renouvelé quotidiennement de façon automatique. Lorsqu'un article est labellisé à la suite d'un vote AdQ ou BA, il faut créer une sous-page « Wikipédia:Lumière sur/Nom de l'article labellisé ». Cette dernière comprend le résumé introductif de l'article (avec un maximum de 400 mots). L'article sera ensuite mis en lumière sur la page d’accueil le jour programmé.

Il n'y a pas de « sélection », tous les articles de Wikipédia apparaissent sur la page d'accueil, une fois labellisés. Ils peuvent également repasser une nouvelle fois après plusieurs années, s'ils ont été remis à neuf par le projet Après label.

Pour rédiger une Lumière sur un article, suivez les instructions de la page d'aide.

Programo du mês

Dejô 1ér de mê 2025

Lo pont Sant-Ètièno sus la Vièna.

Limojo [li.ˈmɔ.dzo], [li.ˈmɔ.ðo] ou [li.ˈmɔ.ʒo] (Limoges [li.mɔʒ] en francês, Limòtges [li.ˈmɔ.tses] en occitan limosenc, Lemòtges (nôrma cllassica) [le.ˈmɔ.tʒes] en occitan lengouadocien) est na comena francêsa et occitana du sud-ouèste de la France, prèfèctura du dèpartament de la Hiôta-Vièna. Capitâla historica de la vielye province du Limosin, el est yon des polos d’èquilibro de la règion Novèla-Aquitania.

Granta vela d’Aquitania u Moyen Âjo, la vela est brâvament marcâye per lo rayonament culturâl de l’abayie Sant-Marciâl.

Limojo, que réste atacha a ses ostensions, est portant des côps surnomâye « la vela roge » ou ben « la Roma du socialismo » a côsa de sa tradicion de voto de gôche et pués des èvènaments ovriérs que cognét dês lo XIXémo tant qu’u comencement du XXémo siècllo.

Los habitents de la vela sont apelâs los Limojôds [lu li.mɔ.ˈdzo] et les Limojôdes [le li.mɔ.ˈdzoː.də] ou [le li.mɔ.ˈdzoːd].

Liére la suita

Devendro 2 de mê 2025

Lo pont Sant-Ètièno sus la Vièna.

Limojo [li.ˈmɔ.dzo], [li.ˈmɔ.ðo] ou [li.ˈmɔ.ʒo] (Limoges [li.mɔʒ] en francês, Limòtges [li.ˈmɔ.tses] en occitan limosenc, Lemòtges (nôrma cllassica) [le.ˈmɔ.tʒes] en occitan lengouadocien) est na comena francêsa et occitana du sud-ouèste de la France, prèfèctura du dèpartament de la Hiôta-Vièna. Capitâla historica de la vielye province du Limosin, el est yon des polos d’èquilibro de la règion Novèla-Aquitania.

Granta vela d’Aquitania u Moyen Âjo, la vela est brâvament marcâye per lo rayonament culturâl de l’abayie Sant-Marciâl.

Limojo, que réste atacha a ses ostensions, est portant des côps surnomâye « la vela roge » ou ben « la Roma du socialismo » a côsa de sa tradicion de voto de gôche et pués des èvènaments ovriérs que cognét dês lo XIXémo tant qu’u comencement du XXémo siècllo.

Los habitents de la vela sont apelâs los Limojôds [lu li.mɔ.ˈdzo] et les Limojôdes [le li.mɔ.ˈdzoː.də] ou [le li.mɔ.ˈdzoːd].

Liére la suita

Dessando 3 de mê 2025

Lo pont Sant-Ètièno sus la Vièna.

Limojo [li.ˈmɔ.dzo], [li.ˈmɔ.ðo] ou [li.ˈmɔ.ʒo] (Limoges [li.mɔʒ] en francês, Limòtges [li.ˈmɔ.tses] en occitan limosenc, Lemòtges (nôrma cllassica) [le.ˈmɔ.tʒes] en occitan lengouadocien) est na comena francêsa et occitana du sud-ouèste de la France, prèfèctura du dèpartament de la Hiôta-Vièna. Capitâla historica de la vielye province du Limosin, el est yon des polos d’èquilibro de la règion Novèla-Aquitania.

Granta vela d’Aquitania u Moyen Âjo, la vela est brâvament marcâye per lo rayonament culturâl de l’abayie Sant-Marciâl.

Limojo, que réste atacha a ses ostensions, est portant des côps surnomâye « la vela roge » ou ben « la Roma du socialismo » a côsa de sa tradicion de voto de gôche et pués des èvènaments ovriérs que cognét dês lo XIXémo tant qu’u comencement du XXémo siècllo.

Los habitents de la vela sont apelâs los Limojôds [lu li.mɔ.ˈdzo] et les Limojôdes [le li.mɔ.ˈdzoː.də] ou [le li.mɔ.ˈdzoːd].

Liére la suita

Demenge 4 de mê 2025

Lo pont Sant-Ètièno sus la Vièna.

Limojo [li.ˈmɔ.dzo], [li.ˈmɔ.ðo] ou [li.ˈmɔ.ʒo] (Limoges [li.mɔʒ] en francês, Limòtges [li.ˈmɔ.tses] en occitan limosenc, Lemòtges (nôrma cllassica) [le.ˈmɔ.tʒes] en occitan lengouadocien) est na comena francêsa et occitana du sud-ouèste de la France, prèfèctura du dèpartament de la Hiôta-Vièna. Capitâla historica de la vielye province du Limosin, el est yon des polos d’èquilibro de la règion Novèla-Aquitania.

Granta vela d’Aquitania u Moyen Âjo, la vela est brâvament marcâye per lo rayonament culturâl de l’abayie Sant-Marciâl.

Limojo, que réste atacha a ses ostensions, est portant des côps surnomâye « la vela roge » ou ben « la Roma du socialismo » a côsa de sa tradicion de voto de gôche et pués des èvènaments ovriérs que cognét dês lo XIXémo tant qu’u comencement du XXémo siècllo.

Los habitents de la vela sont apelâs los Limojôds [lu li.mɔ.ˈdzo] et les Limojôdes [le li.mɔ.ˈdzoː.də] ou [le li.mɔ.ˈdzoːd].

Liére la suita

Delon 5 de mê 2025

Lo pont Sant-Ètièno sus la Vièna.

Limojo [li.ˈmɔ.dzo], [li.ˈmɔ.ðo] ou [li.ˈmɔ.ʒo] (Limoges [li.mɔʒ] en francês, Limòtges [li.ˈmɔ.tses] en occitan limosenc, Lemòtges (nôrma cllassica) [le.ˈmɔ.tʒes] en occitan lengouadocien) est na comena francêsa et occitana du sud-ouèste de la France, prèfèctura du dèpartament de la Hiôta-Vièna. Capitâla historica de la vielye province du Limosin, el est yon des polos d’èquilibro de la règion Novèla-Aquitania.

Granta vela d’Aquitania u Moyen Âjo, la vela est brâvament marcâye per lo rayonament culturâl de l’abayie Sant-Marciâl.

Limojo, que réste atacha a ses ostensions, est portant des côps surnomâye « la vela roge » ou ben « la Roma du socialismo » a côsa de sa tradicion de voto de gôche et pués des èvènaments ovriérs que cognét dês lo XIXémo tant qu’u comencement du XXémo siècllo.

Los habitents de la vela sont apelâs los Limojôds [lu li.mɔ.ˈdzo] et les Limojôdes [le li.mɔ.ˈdzoː.də] ou [le li.mɔ.ˈdzoːd].

Liére la suita

Demârs 6 de mê 2025

La Grand de vers Sant-Etiève.

Sant-Etiève [sã.ˈtʃjeː.və] ou [sã.ˈtsjeː.və] (Saint-Étienne [sɛ̃.t‿e.tjɛn] en francês, Sant Estève [sant.es.ˈtɛ.βe] en occitan) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo quârt sud-èste de la France, en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. V-o est lo chèf-luè du dèpartament de Lêre et lo sièjo de la mètropola èstèfanouèsa.

Avouéc 172 718 habitants en 2021, el est la 14éma comuna la ples poplâ de France (2016) et la 2nda comuna d’Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Sant-Etiève Mètropola constitue per sa populacion (400 813 habitants en 2021) la 3éma mètropola règionâla aprés la mètropola de vers Grenoblo-Ârpes et la mètropola de vers Liyon. La comuna est âssé u bél mié d’un vâsto sôl urben de més de 520 640 habitants en 2017, la diéx-sèptiéma de France per sa populacion, que rassemble 117 comunes.

Los habitants de la viala s’apèlont los Gagâs [lu ɡa.ˈɡa] et les Gagâsses [le ɡa.ˈɡaːs] ou los Èstèfanouès [lu.z‿es.te.fa.ˈnwɛ] et les Èstèfanouèses [le.z‿es.te.fa.ˈnwɛːz].

Liére la siuta

Demécro 7 de mê 2025

La Grand de vers Sant-Etiève.

Sant-Etiève [sã.ˈtʃjeː.və] ou [sã.ˈtsjeː.və] (Saint-Étienne [sɛ̃.t‿e.tjɛn] en francês, Sant Estève [sant.es.ˈtɛ.βe] en occitan) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo quârt sud-èste de la France, en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. V-o est lo chèf-luè du dèpartament de Lêre et lo sièjo de la mètropola èstèfanouèsa.

Avouéc 172 718 habitants en 2021, el est la 14éma comuna la ples poplâ de France (2016) et la 2nda comuna d’Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Sant-Etiève Mètropola constitue per sa populacion (400 813 habitants en 2021) la 3éma mètropola règionâla aprés la mètropola de vers Grenoblo-Ârpes et la mètropola de vers Liyon. La comuna est âssé u bél mié d’un vâsto sôl urben de més de 520 640 habitants en 2017, la diéx-sèptiéma de France per sa populacion, que rassemble 117 comunes.

Los habitants de la viala s’apèlont los Gagâs [lu ɡa.ˈɡa] et les Gagâsses [le ɡa.ˈɡaːs] ou los Èstèfanouès [lu.z‿es.te.fa.ˈnwɛ] et les Èstèfanouèses [le.z‿es.te.fa.ˈnwɛːz].

Liére la siuta

Dejô 8 de mê 2025

La Grand de vers Sant-Etiève.

Sant-Etiève [sã.ˈtʃjeː.və] ou [sã.ˈtsjeː.və] (Saint-Étienne [sɛ̃.t‿e.tjɛn] en francês, Sant Estève [sant.es.ˈtɛ.βe] en occitan) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo quârt sud-èste de la France, en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. V-o est lo chèf-luè du dèpartament de Lêre et lo sièjo de la mètropola èstèfanouèsa.

Avouéc 172 718 habitants en 2021, el est la 14éma comuna la ples poplâ de France (2016) et la 2nda comuna d’Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Sant-Etiève Mètropola constitue per sa populacion (400 813 habitants en 2021) la 3éma mètropola règionâla aprés la mètropola de vers Grenoblo-Ârpes et la mètropola de vers Liyon. La comuna est âssé u bél mié d’un vâsto sôl urben de més de 520 640 habitants en 2017, la diéx-sèptiéma de France per sa populacion, que rassemble 117 comunes.

Los habitants de la viala s’apèlont los Gagâs [lu ɡa.ˈɡa] et les Gagâsses [le ɡa.ˈɡaːs] ou los Èstèfanouès [lu.z‿es.te.fa.ˈnwɛ] et les Èstèfanouèses [le.z‿es.te.fa.ˈnwɛːz].

Liére la siuta

Devendro 9 de mê 2025

La Grand de vers Sant-Etiève.

Sant-Etiève [sã.ˈtʃjeː.və] ou [sã.ˈtsjeː.və] (Saint-Étienne [sɛ̃.t‿e.tjɛn] en francês, Sant Estève [sant.es.ˈtɛ.βe] en occitan) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo quârt sud-èste de la France, en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. V-o est lo chèf-luè du dèpartament de Lêre et lo sièjo de la mètropola èstèfanouèsa.

Avouéc 172 718 habitants en 2021, el est la 14éma comuna la ples poplâ de France (2016) et la 2nda comuna d’Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Sant-Etiève Mètropola constitue per sa populacion (400 813 habitants en 2021) la 3éma mètropola règionâla aprés la mètropola de vers Grenoblo-Ârpes et la mètropola de vers Liyon. La comuna est âssé u bél mié d’un vâsto sôl urben de més de 520 640 habitants en 2017, la diéx-sèptiéma de France per sa populacion, que rassemble 117 comunes.

Los habitants de la viala s’apèlont los Gagâs [lu ɡa.ˈɡa] et les Gagâsses [le ɡa.ˈɡaːs] ou los Èstèfanouès [lu.z‿es.te.fa.ˈnwɛ] et les Èstèfanouèses [le.z‿es.te.fa.ˈnwɛːz].

Liére la siuta

Dessando 10 de mê 2025

La Grand de vers Sant-Etiève.

Sant-Etiève [sã.ˈtʃjeː.və] ou [sã.ˈtsjeː.və] (Saint-Étienne [sɛ̃.t‿e.tjɛn] en francês, Sant Estève [sant.es.ˈtɛ.βe] en occitan) est una comuna francêsa et arpitana du Jarês dedins lo Forês historico, que sè trôve dins lo quârt sud-èste de la France, en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. V-o est lo chèf-luè du dèpartament de Lêre et lo sièjo de la mètropola èstèfanouèsa.

Avouéc 172 718 habitants en 2021, el est la 14éma comuna la ples poplâ de France (2016) et la 2nda comuna d’Ârvèrgne-Rôno-Ârpes. Sant-Etiève Mètropola constitue per sa populacion (400 813 habitants en 2021) la 3éma mètropola règionâla aprés la mètropola de vers Grenoblo-Ârpes et la mètropola de vers Liyon. La comuna est âssé u bél mié d’un vâsto sôl urben de més de 520 640 habitants en 2017, la diéx-sèptiéma de France per sa populacion, que rassemble 117 comunes.

Los habitants de la viala s’apèlont los Gagâs [lu ɡa.ˈɡa] et les Gagâsses [le ɡa.ˈɡaːs] ou los Èstèfanouès [lu.z‿es.te.fa.ˈnwɛ] et les Èstèfanouèses [le.z‿es.te.fa.ˈnwɛːz].

Liére la siuta

Demenge 11 de mê 2025

Viua de la charriére de l’Égllése d’Ôçê, d’hivèrn-t.

Ôçê [o.ˈɛj] (Aussois [o.swa] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna de montignen de Hôta-Môrièna en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartament de la Savouè-d’Avâl en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes.

Lo velâjo at étâ ocupo dês lo premiér milènèro devànt nouthro temps. Fêt rintrar u reyômo de Piemont-Sardègne, Ôçê ‘l est portànt ratachiên a la France en 1860, come totan la Savouè. Un viâjo velâjo tradicionâl de montignen, la comuna s’est viriên en stacion de sports d’hivèrn-t et de chôd-temps.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Ôçèrencs [lu.z‿o.e.ˈʀɛ̃] et les Ôçèrenches [lə.z‿o.e.ˈʀɛ̃.tse].

Geografia

Lo bôrg de la comuna sè trôve a 1 477 m de hôt dessus un plan de la valâ de la Môrièna u bôrd drêt de l’égoua d’Arc dedens les Ârpes en Savouè mijornâla, a 8 kilomètres u nord-èste de Modâna, et pués u mi-jorn-t du massis de la Vanouèsa.

Liére la suita

Delon 12 de mê 2025

Viua de la charriére de l’Égllése d’Ôçê, d’hivèrn-t.

Ôçê [o.ˈɛj] (Aussois [o.swa] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna de montignen de Hôta-Môrièna en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartament de la Savouè-d’Avâl en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes.

Lo velâjo at étâ ocupo dês lo premiér milènèro devànt nouthro temps. Fêt rintrar u reyômo de Piemont-Sardègne, Ôçê ‘l est portànt ratachiên a la France en 1860, come totan la Savouè. Un viâjo velâjo tradicionâl de montignen, la comuna s’est viriên en stacion de sports d’hivèrn-t et de chôd-temps.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Ôçèrencs [lu.z‿o.e.ˈʀɛ̃] et les Ôçèrenches [lə.z‿o.e.ˈʀɛ̃.tse].

Geografia

Lo bôrg de la comuna sè trôve a 1 477 m de hôt dessus un plan de la valâ de la Môrièna u bôrd drêt de l’égoua d’Arc dedens les Ârpes en Savouè mijornâla, a 8 kilomètres u nord-èste de Modâna, et pués u mi-jorn-t du massis de la Vanouèsa.

Liére la suita

Demârs 13 de mê 2025

Viua de la charriére de l’Égllése d’Ôçê, d’hivèrn-t.

Ôçê [o.ˈɛj] (Aussois [o.swa] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna de montignen de Hôta-Môrièna en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartament de la Savouè-d’Avâl en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes.

Lo velâjo at étâ ocupo dês lo premiér milènèro devànt nouthro temps. Fêt rintrar u reyômo de Piemont-Sardègne, Ôçê ‘l est portànt ratachiên a la France en 1860, come totan la Savouè. Un viâjo velâjo tradicionâl de montignen, la comuna s’est viriên en stacion de sports d’hivèrn-t et de chôd-temps.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Ôçèrencs [lu.z‿o.e.ˈʀɛ̃] et les Ôçèrenches [lə.z‿o.e.ˈʀɛ̃.tse].

Geografia

Lo bôrg de la comuna sè trôve a 1 477 m de hôt dessus un plan de la valâ de la Môrièna u bôrd drêt de l’égoua d’Arc dedens les Ârpes en Savouè mijornâla, a 8 kilomètres u nord-èste de Modâna, et pués u mi-jorn-t du massis de la Vanouèsa.

Liére la suita

Demécro 14 de mê 2025

Viua de la charriére de l’Égllése d’Ôçê, d’hivèrn-t.

Ôçê [o.ˈɛj] (Aussois [o.swa] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna de montignen de Hôta-Môrièna en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartament de la Savouè-d’Avâl en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes.

Lo velâjo at étâ ocupo dês lo premiér milènèro devànt nouthro temps. Fêt rintrar u reyômo de Piemont-Sardègne, Ôçê ‘l est portànt ratachiên a la France en 1860, come totan la Savouè. Un viâjo velâjo tradicionâl de montignen, la comuna s’est viriên en stacion de sports d’hivèrn-t et de chôd-temps.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Ôçèrencs [lu.z‿o.e.ˈʀɛ̃] et les Ôçèrenches [lə.z‿o.e.ˈʀɛ̃.tse].

Geografia

Lo bôrg de la comuna sè trôve a 1 477 m de hôt dessus un plan de la valâ de la Môrièna u bôrd drêt de l’égoua d’Arc dedens les Ârpes en Savouè mijornâla, a 8 kilomètres u nord-èste de Modâna, et pués u mi-jorn-t du massis de la Vanouèsa.

Liére la suita

Dejô 15 de mê 2025

Viua de la charriére de l’Égllése d’Ôçê, d’hivèrn-t.

Ôçê [o.ˈɛj] (Aussois [o.swa] en francês) est na comuna francêsa et arpetanna de montignen de Hôta-Môrièna en Savouè, que sè trôve dens lo dèpartament de la Savouè-d’Avâl en règion Ârvèrgne-Rôno-Ârpes.

Lo velâjo at étâ ocupo dês lo premiér milènèro devànt nouthro temps. Fêt rintrar u reyômo de Piemont-Sardègne, Ôçê ‘l est portànt ratachiên a la France en 1860, come totan la Savouè. Un viâjo velâjo tradicionâl de montignen, la comuna s’est viriên en stacion de sports d’hivèrn-t et de chôd-temps.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Ôçèrencs [lu.z‿o.e.ˈʀɛ̃] et les Ôçèrenches [lə.z‿o.e.ˈʀɛ̃.tse].

Geografia

Lo bôrg de la comuna sè trôve a 1 477 m de hôt dessus un plan de la valâ de la Môrièna u bôrd drêt de l’égoua d’Arc dedens les Ârpes en Savouè mijornâla, a 8 kilomètres u nord-èste de Modâna, et pués u mi-jorn-t du massis de la Vanouèsa.

Liére la suita

Devendro 16 de mê 2025

Vua drèsa an l’èr de la Donba.

La Donba [ˈdɔ̃.ba] (la Dombes [dɔ̃b] an fransè) è na réjyon natezhèla pi istozhika fransèza pi arpetanna, ke sè trouve surto dan lo départaman de l’In an réjyon Ôvèrnye Rôno Ârpé, antre Lyon pi Bor. Yon dé prinsipô payi de l’In, l’è konstituô d’on platyô d’orijena mozhinnika uz’inonbrâblo étan. La kapitâla istozhika de la Donba èzhe la vlèta de Trevu.

La réjyon è vèzena de dovéz’ôtré grandé réjyon natezhèlé, la Brèse pi lo Buzhè.

Louz’abitan de la réjyon s’apèlon lou Donbisto [lu dɔ̃.ˈbis.tɔ] pi lé Donbisté [le dɔ̃.ˈbis.te].

Lizhe la suita

Dessando 17 de mê 2025

Vua drèsa an l’èr de la Donba.

La Donba [ˈdɔ̃.ba] (la Dombes [dɔ̃b] an fransè) è na réjyon natezhèla pi istozhika fransèza pi arpetanna, ke sè trouve surto dan lo départaman de l’In an réjyon Ôvèrnye Rôno Ârpé, antre Lyon pi Bor. Yon dé prinsipô payi de l’In, l’è konstituô d’on platyô d’orijena mozhinnika uz’inonbrâblo étan. La kapitâla istozhika de la Donba èzhe la vlèta de Trevu.

La réjyon è vèzena de dovéz’ôtré grandé réjyon natezhèlé, la Brèse pi lo Buzhè.

Louz’abitan de la réjyon s’apèlon lou Donbisto [lu dɔ̃.ˈbis.tɔ] pi lé Donbisté [le dɔ̃.ˈbis.te].

Lizhe la suita

Demenge 18 de mê 2025

Vua drèsa an l’èr de la Donba.

La Donba [ˈdɔ̃.ba] (la Dombes [dɔ̃b] an fransè) è na réjyon natezhèla pi istozhika fransèza pi arpetanna, ke sè trouve surto dan lo départaman de l’In an réjyon Ôvèrnye Rôno Ârpé, antre Lyon pi Bor. Yon dé prinsipô payi de l’In, l’è konstituô d’on platyô d’orijena mozhinnika uz’inonbrâblo étan. La kapitâla istozhika de la Donba èzhe la vlèta de Trevu.

La réjyon è vèzena de dovéz’ôtré grandé réjyon natezhèlé, la Brèse pi lo Buzhè.

Louz’abitan de la réjyon s’apèlon lou Donbisto [lu dɔ̃.ˈbis.tɔ] pi lé Donbisté [le dɔ̃.ˈbis.te].

Lizhe la suita

Delon 19 de mê 2025

Vua drèsa an l’èr de la Donba.

La Donba [ˈdɔ̃.ba] (la Dombes [dɔ̃b] an fransè) è na réjyon natezhèla pi istozhika fransèza pi arpetanna, ke sè trouve surto dan lo départaman de l’In an réjyon Ôvèrnye Rôno Ârpé, antre Lyon pi Bor. Yon dé prinsipô payi de l’In, l’è konstituô d’on platyô d’orijena mozhinnika uz’inonbrâblo étan. La kapitâla istozhika de la Donba èzhe la vlèta de Trevu.

La réjyon è vèzena de dovéz’ôtré grandé réjyon natezhèlé, la Brèse pi lo Buzhè.

Louz’abitan de la réjyon s’apèlon lou Donbisto [lu dɔ̃.ˈbis.tɔ] pi lé Donbisté [le dɔ̃.ˈbis.te].

Lizhe la suita

Demârs 20 de mê 2025

Vua drèsa an l’èr de la Donba.

La Donba [ˈdɔ̃.ba] (la Dombes [dɔ̃b] an fransè) è na réjyon natezhèla pi istozhika fransèza pi arpetanna, ke sè trouve surto dan lo départaman de l’In an réjyon Ôvèrnye Rôno Ârpé, antre Lyon pi Bor. Yon dé prinsipô payi de l’In, l’è konstituô d’on platyô d’orijena mozhinnika uz’inonbrâblo étan. La kapitâla istozhika de la Donba èzhe la vlèta de Trevu.

La réjyon è vèzena de dovéz’ôtré grandé réjyon natezhèlé, la Brèse pi lo Buzhè.

Louz’abitan de la réjyon s’apèlon lou Donbisto [lu dɔ̃.ˈbis.tɔ] pi lé Donbisté [le dɔ̃.ˈbis.te].

Lizhe la suita

Demécro 21 de mê 2025

Fôrma de Montbréson.

La fôrma de Montbréson [ˈfur.ma də mɔ̃.bri.ˈzɔ̃] (la fourme de Montbrison en francês, la forma de Montbrison en occitan) est l’apelacion d’origina d’un fromâjo francês fabrecâ dempués lo VIIIémo siècllo dens les Hôtes Chârmes — una partia de les montagnes du Sêr — a més de 1 000 m d’hôt en Forês, surtot dens lo dèpartament de Lêre. Quél fromâjo a pâta pèrreselyêe vint d’una transformacion de lats de vache crus ou pâstorisâs et tire son nom de la vila de Montbréson. Quel’apelacion est comèrcialament presèrvâ per un’AOC dempués 1972 et un’AOP dempués 2010.

En 2018, la fôrma de Montbréson est enscrite a l’enventèro du patrimouèno culturâl imatèrièl en France et sus la lista du patrimouèno culturâl imatèrièl de l’UNÈSCÔ.

Liére la suite

Dejô 22 de mê 2025

Fôrma de Montbréson.

La fôrma de Montbréson [ˈfur.ma də mɔ̃.bri.ˈzɔ̃] (la fourme de Montbrison en francês, la forma de Montbrison en occitan) est l’apelacion d’origina d’un fromâjo francês fabrecâ dempués lo VIIIémo siècllo dens les Hôtes Chârmes — una partia de les montagnes du Sêr — a més de 1 000 m d’hôt en Forês, surtot dens lo dèpartament de Lêre. Quél fromâjo a pâta pèrreselyêe vint d’una transformacion de lats de vache crus ou pâstorisâs et tire son nom de la vila de Montbréson. Quel’apelacion est comèrcialament presèrvâ per un’AOC dempués 1972 et un’AOP dempués 2010.

En 2018, la fôrma de Montbréson est enscrite a l’enventèro du patrimouèno culturâl imatèrièl en France et sus la lista du patrimouèno culturâl imatèrièl de l’UNÈSCÔ.

Liére la suite

Devendro 23 de mê 2025

Fôrma de Montbréson.

La fôrma de Montbréson [ˈfur.ma də mɔ̃.bri.ˈzɔ̃] (la fourme de Montbrison en francês, la forma de Montbrison en occitan) est l’apelacion d’origina d’un fromâjo francês fabrecâ dempués lo VIIIémo siècllo dens les Hôtes Chârmes — una partia de les montagnes du Sêr — a més de 1 000 m d’hôt en Forês, surtot dens lo dèpartament de Lêre. Quél fromâjo a pâta pèrreselyêe vint d’una transformacion de lats de vache crus ou pâstorisâs et tire son nom de la vila de Montbréson. Quel’apelacion est comèrcialament presèrvâ per un’AOC dempués 1972 et un’AOP dempués 2010.

En 2018, la fôrma de Montbréson est enscrite a l’enventèro du patrimouèno culturâl imatèrièl en France et sus la lista du patrimouèno culturâl imatèrièl de l’UNÈSCÔ.

Liére la suite

Dessando 24 de mê 2025

Fôrma de Montbréson.

La fôrma de Montbréson [ˈfur.ma də mɔ̃.bri.ˈzɔ̃] (la fourme de Montbrison en francês, la forma de Montbrison en occitan) est l’apelacion d’origina d’un fromâjo francês fabrecâ dempués lo VIIIémo siècllo dens les Hôtes Chârmes — una partia de les montagnes du Sêr — a més de 1 000 m d’hôt en Forês, surtot dens lo dèpartament de Lêre. Quél fromâjo a pâta pèrreselyêe vint d’una transformacion de lats de vache crus ou pâstorisâs et tire son nom de la vila de Montbréson. Quel’apelacion est comèrcialament presèrvâ per un’AOC dempués 1972 et un’AOP dempués 2010.

En 2018, la fôrma de Montbréson est enscrite a l’enventèro du patrimouèno culturâl imatèrièl en France et sus la lista du patrimouèno culturâl imatèrièl de l’UNÈSCÔ.

Liére la suite

Demenge 25 de mê 2025

Fôrma de Montbréson.

La fôrma de Montbréson [ˈfur.ma də mɔ̃.bri.ˈzɔ̃] (la fourme de Montbrison en francês, la forma de Montbrison en occitan) est l’apelacion d’origina d’un fromâjo francês fabrecâ dempués lo VIIIémo siècllo dens les Hôtes Chârmes — una partia de les montagnes du Sêr — a més de 1 000 m d’hôt en Forês, surtot dens lo dèpartament de Lêre. Quél fromâjo a pâta pèrreselyêe vint d’una transformacion de lats de vache crus ou pâstorisâs et tire son nom de la vila de Montbréson. Quel’apelacion est comèrcialament presèrvâ per un’AOC dempués 1972 et un’AOP dempués 2010.

En 2018, la fôrma de Montbréson est enscrite a l’enventèro du patrimouèno culturâl imatèrièl en France et sus la lista du patrimouèno culturâl imatèrièl de l’UNÈSCÔ.

Liére la suite

Delon 26 de mê 2025

Na cabrèta.

La cabrèta [ka.ˈbrɛ.ta] ou [ka.ˈbʀɛ.ta] (ou ben la musèta [my.ˈzɛ.ta]) est ‘n enstrument a sofllèt de musica tradicionâla ârvèrgnata de la famelye de les cancôrnes a enche droblo et composâ d’un cabas de chiévra que lo nom cabrèta tire son origina. La cabrèta a boche est na vielye fôrma de la cabrèta que sè méne pas més orendrêt. La cabrèta a sofllèt est aparua u XIXémo siècllo dedens la comunôtât ârvèrgnata de Paris, s’est pués vito èpatâye en Ârvèrgne, notament dens lo Chantâl, et pués dens los ôtros hiôts payis a l’entôrn. Enstrument principâl de les borrèyes et dances folclloriques, la cabrèta est asse-ben menâye dens los orquèstros et dens de bendes de musiques d’ora per los cabretêros. En France, la transmission de cél savêr est assurâye per de consèrvatouèrs et d’associacions. La pratica de la cabrèta est étâye enscrita sus l’Enventèro du patrimouèno culturâl imatèrièl en France, dês 2017.

Liére la suita

Demârs 27 de mê 2025

Na cabrèta.

La cabrèta [ka.ˈbrɛ.ta] ou [ka.ˈbʀɛ.ta] (ou ben la musèta [my.ˈzɛ.ta]) est ‘n enstrument a sofllèt de musica tradicionâla ârvèrgnata de la famelye de les cancôrnes a enche droblo et composâ d’un cabas de chiévra que lo nom cabrèta tire son origina. La cabrèta a boche est na vielye fôrma de la cabrèta que sè méne pas més orendrêt. La cabrèta a sofllèt est aparua u XIXémo siècllo dedens la comunôtât ârvèrgnata de Paris, s’est pués vito èpatâye en Ârvèrgne, notament dens lo Chantâl, et pués dens los ôtros hiôts payis a l’entôrn. Enstrument principâl de les borrèyes et dances folclloriques, la cabrèta est asse-ben menâye dens los orquèstros et dens de bendes de musiques d’ora per los cabretêros. En France, la transmission de cél savêr est assurâye per de consèrvatouèrs et d’associacions. La pratica de la cabrèta est étâye enscrita sus l’Enventèro du patrimouèno culturâl imatèrièl en France, dês 2017.

Liére la suita

Demécro 28 de mê 2025

Na cabrèta.

La cabrèta [ka.ˈbrɛ.ta] ou [ka.ˈbʀɛ.ta] (ou ben la musèta [my.ˈzɛ.ta]) est ‘n enstrument a sofllèt de musica tradicionâla ârvèrgnata de la famelye de les cancôrnes a enche droblo et composâ d’un cabas de chiévra que lo nom cabrèta tire son origina. La cabrèta a boche est na vielye fôrma de la cabrèta que sè méne pas més orendrêt. La cabrèta a sofllèt est aparua u XIXémo siècllo dedens la comunôtât ârvèrgnata de Paris, s’est pués vito èpatâye en Ârvèrgne, notament dens lo Chantâl, et pués dens los ôtros hiôts payis a l’entôrn. Enstrument principâl de les borrèyes et dances folclloriques, la cabrèta est asse-ben menâye dens los orquèstros et dens de bendes de musiques d’ora per los cabretêros. En France, la transmission de cél savêr est assurâye per de consèrvatouèrs et d’associacions. La pratica de la cabrèta est étâye enscrita sus l’Enventèro du patrimouèno culturâl imatèrièl en France, dês 2017.

Liére la suita

Dejô 29 de mê 2025

Na cabrèta.

La cabrèta [ka.ˈbrɛ.ta] ou [ka.ˈbʀɛ.ta] (ou ben la musèta [my.ˈzɛ.ta]) est ‘n enstrument a sofllèt de musica tradicionâla ârvèrgnata de la famelye de les cancôrnes a enche droblo et composâ d’un cabas de chiévra que lo nom cabrèta tire son origina. La cabrèta a boche est na vielye fôrma de la cabrèta que sè méne pas més orendrêt. La cabrèta a sofllèt est aparua u XIXémo siècllo dedens la comunôtât ârvèrgnata de Paris, s’est pués vito èpatâye en Ârvèrgne, notament dens lo Chantâl, et pués dens los ôtros hiôts payis a l’entôrn. Enstrument principâl de les borrèyes et dances folclloriques, la cabrèta est asse-ben menâye dens los orquèstros et dens de bendes de musiques d’ora per los cabretêros. En France, la transmission de cél savêr est assurâye per de consèrvatouèrs et d’associacions. La pratica de la cabrèta est étâye enscrita sus l’Enventèro du patrimouèno culturâl imatèrièl en France, dês 2017.

Liére la suita

Devendro 30 de mê 2025

Na cabrèta.

La cabrèta [ka.ˈbrɛ.ta] ou [ka.ˈbʀɛ.ta] (ou ben la musèta [my.ˈzɛ.ta]) est ‘n enstrument a sofllèt de musica tradicionâla ârvèrgnata de la famelye de les cancôrnes a enche droblo et composâ d’un cabas de chiévra que lo nom cabrèta tire son origina. La cabrèta a boche est na vielye fôrma de la cabrèta que sè méne pas més orendrêt. La cabrèta a sofllèt est aparua u XIXémo siècllo dedens la comunôtât ârvèrgnata de Paris, s’est pués vito èpatâye en Ârvèrgne, notament dens lo Chantâl, et pués dens los ôtros hiôts payis a l’entôrn. Enstrument principâl de les borrèyes et dances folclloriques, la cabrèta est asse-ben menâye dens los orquèstros et dens de bendes de musiques d’ora per los cabretêros. En France, la transmission de cél savêr est assurâye per de consèrvatouèrs et d’associacions. La pratica de la cabrèta est étâye enscrita sus l’Enventèro du patrimouèno culturâl imatèrièl en France, dês 2017.

Liére la suita

Dessando 31 de mê 2025

Un vâso chinouès.

Un vâso [ˈvaː.zo], [ˈvaː.zə] ou [ˈvaː.zu] — des côps s’emplèye avouéc lo tèrmo vèssél [vɛ.ˈse] — est na bèrta uvèrta qu’est sovent empleyêe por avêr dedens un boquèt de fllors ou ben por dècorar na sâla. Pôt étre constituâ de difèrents matèriâls coment la porcelana, la cèramica ou lo vêrro. Los vâsos sont dècorâs por fâre valêr lor contegnu ou ben lor-mémos.

Por la Grèça antica, lo tèrmo vâso dèsigne na ples granta variètât de bèrtes que les fôrmes sont rengiêes d’aprés na tipologia ben ètablia. Quâsi tot lo temps, celos vâsos, gènèralament en tèrra-couéta, sont dècorâs avouéc les tècniques de la « pintura a figures nêres » ou de la « pintura a figures roges ». Un mouél de celos dècôrs semondont de scènes figurâyes.

Liére la suita