Vouiquipèdia:Lumiére dessus…/Engadina

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

Cél « Lumiére dessus… » est étâ ou ben serat publeyê sus la pâge de reçua de l’encicllopèdia dês lo demécro 27 d’avril 2022 tant qu’a la demenge 1ér de mê 2022.


Viuva des lècs de l’Engadina-Hiôta.

L’Engadina [ɛ̃.ɡa.ˈdiː.na] (l’Engiadina [ɛn.dʑɐ.ˈdi.nɐ] Acutar en roumancho et putèr, la Nagiadegna en surmiran, la Gidegna en sutsilvan, das Engadin [ɛŋ.ɡa.ˈdiːn] en alemand suisso, s Engadin en tuche, l’Engadina en étalien et tèssinês, èpêr dèrivâye d’En, lo nom roumancho de l’Ine) est na hiôta valâye des Ârpes suissèsses, que sè trôve dedens lo quenton des Gresons, u sud-èste du payis, a randa les frontiéres avouéc lo Liechtenstein, l’Ôtriche et l’Étalia. Fôrme lo nivél d’en-dessus de la valâye de l’Ine, cors d’égoue que travèrse en-aprés lo Tirolo ôtrichien devant que sè jetar dedens lo Danubio en Baviére. Les Ârpes rètiques l’encâdront. La valâye comence u mucient u pâs de la Maloja que pèrmèt les relacions avouéc l’Étalia per la vâl Bregaglia et pués sè chavone u levant a la frontiére ôtrichièna yô la valâye prend lo nom d’Inntal. La localitât la ples ben cognua de l’Engadina est Sent-Môris.

Il est yena des ples hiôtes valâyes habitâyes d’Eropa. Per son cllimat et sa cultura, sè dèmârque du résto de l’Oberland greson et pués s’èpate dessus a pou prés 80 kilomètros. Ele est divisâye en doves emparties d’un fllanc et de l’ôtro de la cllusa de Brail, l’Engadina-Hiôta (Engiadin’Ota) et l’Engadina-Bâssa (Engiadina Bassa). La limita entre-mié les doves sèccions de la valâye est marcâye per lo riâl Ova da Punt Ota, que sè jète dedens l’Ine per la gôche entre-mié Cinuos-chel (sus la comuna de S-chanf) et Brail (sus la comuna de Zernez).

Liére l’aprés