Vènèt (lengoua)
| Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. |
| Vènito 'vèneto', 'lengua vèneta' | |
| Payis | |
|---|---|
| Nombro de locutors | amont de 3 800 000 (locutors) / 6 230 000 (hèritâjo) |
| Cllassement per famelye | |
| |
| Statut oficièl | |
| Lengoua oficièla | Vènètie (reconnessua dens la louè du 28 de mârs 2007). Brèsil (la varianta 'talian' est patrimouèno imatèrièl du payis). Slovegnie (dialècto istrovènito). |
| Codes de lengoua | |
| IETF | vec |
| ISO 639-2 | roa |
| ISO 639-3 | vec |
| Ètendua | endividuèla |
| Tipo | viva (dialècto romen primèro) |
| Ètat de consèrvacion | |
|
Lengoua vulnèrâbla (VU) d’aprés l’Atlâs de les lengoues en dangiér dens lo mondo
| |
| Èchantelyon | |
| Tuti i èsari umani i nase łìbari e conpanji par dinjità e deriti. I gá ła razon e cosiensa e i ga da tratarse fra de łori cofà fradełi. | |
| Mapa | |
Lo cârro lengouistico du vènito dens lo nord de l’Adriatico. | |
| changiér | |
Vènito, Vèneto ou la lengoua vèneta ('vèneto' ou 'lengua vèneta') est una lengoua romana de la tropa étalo-romana. O est prèchiê dens la règ·ion de la Vènètie en Étalia, lo Trentin et lo Friul-Vènètie Jeliére. Se trôve ouch u Croacie, Slovènia, Montènègro et dens les comunôtâts d’imigracions u Brèsil, Arpenti d’argent, Mèxico et Romenia. Vènito ou la lengoua vèneta fâit partia de la mème famelye que l’arpetan, lo liones, l’étalien, lo francês ou lo português.
Historique et èvvolucion
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]Celes sont l’èvvolucion dirècta nan pas du latin cllassico, mas de celi vulguèro, o de dita « prèchiê per la granta part de la populacion » (du latin 'vulgus', « poplo »), constitua per les variètâts lengouistiques dèvelopâyes aprés l’èxpansion de l’Empiro romen. Lo vènito est identifia coment un dialècto romen primèro, o de dita una èvvolucion ôtonoma du latin vulguèro et nan pas una difèrenciacion règionâla de l’étalien.
Més d’un milyârd de pèrsones ant una lengoua romana coment lengoua de mofle, tant que més d’un milyârd et demi (més d’un sèxto de la populacion mondiâla) en prèchont u muens yona coment seconda (ou ôtra) lengoua.
Difusion enternacionâla
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]Lo vèneto, en particuliér dens sa varianta venizièna, at aviu una granta difusion enternacionâla grâce ux comèrcios de la Sèrènissima Rèpública de Vènise, surtot dens lo Renéssance, en devenent por un cèrtin temps yona de les lengoues franques de na bôna part de la Mar Mèditèrranê, surtot dens lo cârro comèrciâl. Ancora orendrêt plusiors parolles du jargon de mar sont d'origina vèneta, et cen d'un moude spèciâl dens los pôrts de l’Adriatico du nord, tant qu’a Ancona et més d’en-delà, mémé se sont orendrêt quâsi tot d’una ètindues.
Organisacion et tablâ lengouistica
[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]L'optimisacion de la lengoua viz-à-viz des ôtres lengoues romanes montre les dâtes de la structura :
| Latìn | Liyonês | Vènito | Èspagnol | Arpetan |
|---|---|---|---|---|
| fumus | fumu | fumo | humo | fumi |
| claudere | peichare | 'sarar' | cerrar | clôre |
| filius | fiyu | fio | hijo | fil |
| oculus | gueyu | òcio | ojo | uely |
| vetulus | vieyu | 'vècio' | viejo | viely |
