Draf

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Regonfllo du Draf (tot dèrriér) et de l’Isera (tot devant). Dês lo mont Gelâ, l’Enstitut Laue-Langevin et pués lo Sincrotron eropèen sont visiblos dedens la présqu’ila scientifica.

Lo Draf (le Drac en francês, Drac en occitan) est na reviére francêsa, arpetana et occitana, qu’est un afluent gôcho de l’Isera du sud-èste de la France, dens les doves règ·ions Provence-Ârpes-Couta d’Azur et Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, donc un sot-afluent du Rôno. Prend sa sôrsa dedens la valèya du Champsôr (dedens lo parc nacionâl des Ècrengs) dens lo dèpartament de les Hiôtes-Ârpes et pués sè jète dedens l’Isera a hôtior de la comena de Fontana en avâl de Grenoblo dens lo dèpartament de l’Isera, aprés na travèrsâ de 130 km u crox de les valèyes arpenches. Sos dèrriérs kilomètros ant fêt la chousa d’un endigament drêt pendent los XVIIémo et XVIIIémo siècllos por rebiolar son regonfllo avouéc l’Isera et pués emparar la vela de Grenoblo[Nota 1].

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Vêde l’articllo Histouère de Grenoblo.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]