« Mamifèro » : difèrences entre les vèrsions

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Contenu supprimé Contenu ajouté
p ChrisPtDe at dèplaciê la pâge Mamifèro vers Mamifêro : en ORB pletout d’ense
mielx d’ense + doux-três aponses
Legne 1 : Legne 1 :
{{Sot-titro/Taxon|ns1=Mammalia}}
Los '''mamifèros''' fôrmont una [[cllâsse]] de [[vèrtèbrâs]] que sè distingue per lo fêt que les femèles alêtont lors jouenos. Lo [[lacél]] provint quâsi tojorn des [[poce|'''poces''']] (''mammellae'') , de yô lo nom balyê a cetes bétyes. Los mamifèros ant una tempèratura constanta (homèotèrmie) et sont en gènèral cuvèrts de [[pêl|'''pêls''']].<br>
{{Grafia RèfB}}
{{Taxobox comencement | bétye | ''Mammalia'' | Mammal Diversity 2011.png | ''Mamifèros'' de [[#Cllassement|difèrents ôrdres]] | cllassement = ITIS }}
{{Taxobox | sot-règno | Bilateria }}
{{Taxobox | enfra-règno | Deuterostomia }}
{{Taxobox | fôrche | Chordata }}
{{Taxobox | sot-fôrche | Vertebrata }}
{{Taxobox | enfra-fôrche | Gnathostomata (Vertebrata) | Gnathostomata }}
{{Taxobox | supèr-cllâssa | Tetrapoda }}
{{Taxobox taxon | bétye | cllâssa | Mammalia | [[Carl von Linné|Linnaeus]], [[1758]] }}
{{Taxobox taxons | sot-cllâssa |
* [[Prototheria]] (avouéc los [[Monotrèmos]])
* [[Theria]] (avouéc los [[Nèteyèros]] et los [[Marsupiâls]])
* † [[Allotheria]]
}}
{{Taxobox fin}}
Los '''mamifèros'''<ref name="Fâvro">{{fr}} [[Alain Favre|Alen Fâvro]], [[Domenico Stich]], « ''Diccionèro de fata savoyârd-francês, francês-savoyârd'' », Fouènant, Yoran Embanner, 2004, p. 392 [→ '''''<font color="red">mamifèro</font>'''''].</ref> (''{{lengoua|la|Mammalia}}'') fôrmont na [[Cllâssa (biologia)|cllâssa]] de [[bétye]]s [[Vèrtèbrâs|vèrtèbrâyes]] qu’ant por més grôs trèt que los reprèsentents [[Femèla|femèles]] [[Alêtament matèrnâl|alêtont]] lors [[Joueno (organismo)|jouenos]] avouéc na sècrècion cutanèo-gllandulèra spècialisâye apelâye [[lacél]] que vint quâsi tojorn de [[poce]]s (''{{lengoua|la|mamillae}}''), cen qu’at balyê lo nom de celes bétyes. Ils ant na [[Homiotèrmo|tempèratura constanta]] et pués sont en g·ènèral cuvèrts de [[pêl]]s. Lor [[cârro de rèparticion]] est planètèro, los mamifèros ant conquis un grôs mouél de les [[Nice ècologica|nices ècologiques]] de la [[macrofôna]] et pués réstont yon des [[taxon]]s dominents dês l’[[Èocèno]].


Los mamifèros sont los solèts reprèsentents d’ora des [[Synapsida|sinapsidos]] (na tropa que contint d’alyor [[Therapsida|lors ancians]] et pués los [[Pelycosauria|pèlicosôros]], tropa [[Parafilia (biologia)|parafilètica]] que comprend los ben cognus ''[[Dimetrodon]]'' et ''[[Edaphosaurus]]'') et pués est rapondua avouéc lors [[tropa suèra]] los [[Sauropsida|sôropsidos]] ([[rèptilo]]s et [[usél]]s) dedens lo cllâdo des [[Amniota|amniotos]] u méten de la [[Supèr-cllâssa (biologia)|supèr-cllâssa]] des [[Tetrapoda|tètrapodos]]. En [[2018]], la tropa contint {{unitât|6495|èspèces}} que, d’aprés los [[Cllassement scientifico de les èspèces|cllassements scientificos]], sont distribuâyes en fllanc de {{unitât|29|[[Ôrdre (biologia)|ôrdres]]}}, {{unitât|153|[[Famelye (biologia)|famelyes]]}} et pués {{unitât|1200|[[Genro (biologia)|genros]]}}.
Ils sont divisâs en una trentêna d'[[ôrdre|ôrdres]], compregnent lor-mémos enveron 150 [[famelye|famelyes]], 1200 [[genro|genros]] et 6500 [[èspèce|èspèces]]. On los trôve pertot sur la planèta, sur los continents - de la banquisa ux dèsèrts et jors de ploge - et asse ben que diens les mars et los ocèans.


[[Fichiér:Erinaceus europaeus (Linnaeus, 1758).jpg|figura|300px|gôche|<center>’N [[Erinaceus europaeus|''héresson comon joueno'']].</center>]]


== Notes et rèferences ==
[[Fichiér:Erinaceus europaeus (Linnaeus, 1758).jpg|figura|centrâ|Un mamifèro adés comon: l'héresson d'Eropa]]
=== Notes ===
{{Rèferences|groupo=N}}

=== Vocabulèro ===
{{Rèferences|groupo=V}}

=== Rèferences ===
<references />

[[Catègorie:Mamifèro| ]]
[[Catègorie:Mammaliaformes]]
[[Catègorie:Cinodonto (nom vèrnâcllo)]]

Vèrsion du 23 avril 2021 a 00:01

Mammalia

Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


Los mamifèros[1] (Mammalia) fôrmont na cllâssa de bétyes vèrtèbrâyes qu’ant por més grôs trèt que los reprèsentents femèles alêtont lors jouenos avouéc na sècrècion cutanèo-gllandulèra spècialisâye apelâye lacél que vint quâsi tojorn de poces (mamillae), cen qu’at balyê lo nom de celes bétyes. Ils ant na tempèratura constanta et pués sont en g·ènèral cuvèrts de pêls. Lor cârro de rèparticion est planètèro, los mamifèros ant conquis un grôs mouél de les nices ècologiques de la macrofôna et pués réstont yon des taxons dominents dês l’Èocèno.

Los mamifèros sont los solèts reprèsentents d’ora des sinapsidos (na tropa que contint d’alyor lors ancians et pués los pèlicosôros, tropa parafilètica que comprend los ben cognus Dimetrodon et Edaphosaurus) et pués est rapondua avouéc lors tropa suèra los sôropsidos (rèptilos et uséls) dedens lo cllâdo des amniotos u méten de la supèr-cllâssa des tètrapodos. En 2018, la tropa contint 6 495 èspèces que, d’aprés los cllassements scientificos, sont distribuâyes en fllanc de 29 ôrdres, 153 famelyes et pués 1 200 genros.

’N héresson comon joueno.

Notes et rèferences

Notes

Vocabulèro

Rèferences

  1. (fr) Alen Fâvro, Domenico Stich, « Diccionèro de fata savoyârd-francês, francês-savoyârd », Fouènant, Yoran Embanner, 2004, p. 392 [→ mamifèro].