« Arpetania » : difèrences entre les vèrsions
Contenu supprimé Contenu ajouté
p corrèccion |
« Émâge:ARP-arpitania-arpitanie-FRP.png » remplaciê per « Émâge:FRP-Map4.png », coment demandâ per CommonsDelinker. Rêson : file renamed, red |
||
Legne 14 : | Legne 14 : | ||
| Nom3c = de l’Arpitania |
| Nom3c = de l’Arpitania |
||
| Devisa_nac = «Fier et a l'abada tanqu’a la fin» |
| Devisa_nac = «Fier et a l'abada tanqu’a la fin» |
||
| Emâge_cârta = |
| Emâge_cârta = FRP-Map4.png |
||
| de+Nom4 = de l’Arpetania en Eropa du Ponant |
| de+Nom4 = de l’Arpetania en Eropa du Ponant |
||
| Payis = {{France}} / {{Suisse}}<br />{{Étalie}} |
| Payis = {{France}} / {{Suisse}}<br />{{Étalie}} |
Vèrsion du 19 jouin 2020 a 15:46
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. |
Arpitania / Arpetania | |||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
Devisa nacionâla : «Fier et a l'abada tanqu’a la fin» | |||||||
Payis | France / Suisse Italie | ||||||
Lengoues oficièles en fonccion des payis : |
Francês (France / Suisse / Étalie) Étalien (Étalie) Arpitan (Étalie) Alemand (Valês / Fribôrg) | ||||||
Lengoues nacionâles | Arpitan | ||||||
Vela capitâla | niona | ||||||
Més grantes veles | Liyon / Geneva / Grenoblo Losena / Sant-Etiève Nôchâthél / Aoûta / Chambèri Èneci / Sion / Fribôrg Rouana / Bôrg | ||||||
Statut politico | Nacion sen Ètat dèpendent de la France, de la Suisse et de l’Étalie | ||||||
Govèrnement en fonccion des payis : - Prèsident francês - Prèsident suisso - Prèsident étalien |
Emmanuel Macron Simonetta Sommaruga Sergio Mattarella | ||||||
Ancian(s) payis | |||||||
Divisions historiques | |||||||
Supèrficie - totâla - égoua (%) - frontiéres tèrrèstres - coutes |
km² km | ||||||
Populacion - totâla - densitât |
hab. () hab./km² | ||||||
Religions principâles | Catolicismo / Calvinismo | ||||||
Gentilyâ | Arpitan, Arpitanna (Plurièl : Arpitans, Arpitannes) ou Arpetan, Arpetanna (Plurièl : Arpetans, Arpetannes) 1 | ||||||
Monéya | Erô (€) (EUR ) etFranc suisso (SFr) ( CHF )
| ||||||
Fus horèro | UTC +1 (chôd-temps +2) | ||||||
Himno nacionâl | Arpitania | ||||||
Féta nacionâla | |||||||
Siglo nacionâl | ARP | ||||||
Domêno de Malyâjo - France - Suisse - Étalie - Union eropèèna |
nion dèpend des payis : .fr .ch .it .eu | ||||||
Endicatif tèlèfonico - France - Suisse - Étalie |
nion dèpend des payis : + 33 + 41 + 39
| ||||||
Mapa de l’Arpetania | |||||||
1 ou Francoprovençâl, Francoprovençâla (Plurièl : Francoprovençâls, Francoprovençâles). |
L’Arpitania, tot-pariér l’Arpetania, dèsigne l’ensemblo des tèrres qui ant tradicionalament la lengoua arpitanna coment lor lengoua de payis.
Histouère du nom
Vêde avouéc: Ârpes
Politica
L’Arpitania est pas recognua coment una entitât politica. El est divisâ entre três Ètats : la France, la Suisse et l’Étalie.
Permié les proposicions populères de la populacion, lo niom Arpetania et Petita Arpetania ére proposâ en 2016 coment nom por la novèla granda règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.[1]
Divisions politiques et administratives
Divisions historiques et tradicionâles
Divisions actuèles
Lengoues
L’arpitan at un statut oficièl ren que diens les comenes du Piemont yô qu'il sè prège pués que l'ant vôtâ d'aprés la lê de 1999 (desot lo nom de francoprovençâl) et diens la règion de Rôno-Arpes como lengoua règionâle.
Vêde avouéc
- Arpetans
- Veles d’Arpetania
- Enstitut de la Lengoua Savoyârda
- Gllossèro des patouès de la Suisse romanda
- Litèratura arpetana
- Arpitania (himno)
Liyens
- (fr) France Bleu - "Rhône-Alpes-Auvergne", nom préféré des internautes pour notre nouvelle grande région, 1 févriér 2016.