« Issime (B.R.E.L.) » : difèrences entre les vèrsions

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Contenu supprimé Contenu ajouté
Tenam (discussion | contribucions)
mês’a jorn + lims principâls
Legne 1 : Legne 1 :
{{Grafia B.R.E.L. - Basa Val|articllo en ORB=[[Issime]]}}
{{Grafia B.R.E.L. - Basa Val}}{{Articllo principâl en ORB|Issime}}
[[Fichiér:Issime de Hubbal.JPG|thumb|350px|Vuya dé Éséima dou veladjo Hubbal.]]
[[Fichiér:Issime de Hubbal.JPG|thumb|350px|Vuya dé Éséima dou veladjo Hubbal.]]
'''Eichima''' ou '''Éséima''' (eun [[fransé]], ''Issime'' ; eun [[walser]] (''Töitschu''), ''Éischeme'') a l'é eunna quemeunna da bâsa [[Val d'Ohta]].
'''Eichima''' ou '''Éséima''' (eun [[fransé]], ''Issime'' ; eun [[walser]] (''Töitschu''), ''Éischeme'') a l'é eunna quemeunna da bâsa [[Val d'Ohta]].
Legne 58 : Legne 58 :
== Article gropà ==
== Article gropà ==
* [[Val d'Ohta]]
* [[Val d'Ohta]]

[[als:Éischeme]]
[[ca:Issime]]
[[de:Issime]]
[[en:Issime]]
[[fr:Issime]]
[[it:Issime]]
[[pms:Issime]]


[[Catègorie:Qeumeun-e de la Val d’Oûta]]
[[Catègorie:Qeumeun-e de la Val d’Oûta]]

Vèrsion du 5 mê 2020 a 21:02

Tsou article l’ét éhcrì én arpitàn valdotèn da basa Val / Grafia B.R.E.L.. O biazón da Val d’Ohta


Pâge d’éde sus les ôtres grafies Por l’articllo principâl en ORB lârge, vêde Issime.
Vuya dé Éséima dou veladjo Hubbal.

Eichima ou Éséima (eun fransé, Issime ; eun walser (Töitschu), Éischeme) a l'é eunna quemeunna da bâsa Val d'Ohta.

Géographiya

Éséima ché troue dén la média valada dou Lys.

Lou teritouare d'Éséima y che divize didén 3 par :

  • Lou Tiers de la plaine, dou gourfo dé Guillemore tanque ou veladjo dé Zuino ;
  • Lou Tiers dessus, qué ouei a l'ét la quemeunna dé Gabi ;
  • Lou Tiers de la montagne, qué comprèn lé valade dé Sèn-Gra, dé Bourines é dé Tourrisson.

Ehtoria

Importanta ou tén pré-romàn pé lo commerse é li mignéire, ou tén di Médio Adjo Éséima l't ihtà governà pé la potenta fameuya di Vallaise, qué l'an 1227 l'ae dounà ou paìs dé priviléje spétchal mersì à un atto local tanque lo 1773. Siéje dou tribunal a modéi dou XIIIe siécle, Éséima conserve 'co orra, in piasa, la caréa dou djeudje é di dou consèyéi.

Méimo dou pouèn dé vu rélijous, Éséima l'at avù eunna groousa importansa, essèn tanque lo 1660 l'unica parooutcha da Val dou Lys : li piteurre dou Jugement dernier, li Mihtére dou Roséire, la vasca dou Battéimo dou tén romàn é surtoù l'outér in stile baroc (lo sécón pieu groou in Val d'Ohta apréi sout dé Antagnó, à Ayas), ató 182 ehtatù réndon la parooutcha meretàbia dé éhtre vezetà.

La popolachón di Walser, insémbio a salla dou poht dé orijinne patouazanta, l'at dounà vìa à eunna culteurra 'co orra vivanta : tradichón é arquitétteurra didèn la zona dou valón dé Sén-Gra, où qué ché pouon 'co fare dé belle permonade.

Lenga

La populasión d'Éséima predja eun patoé walser qué l'at non Töitschu.

Eun esèmpio a l'èt lo Notre Père :

Eischemtöitschu Allemàn Fransé

Ündschen Atte
das bischt im Hümmil,
das déin Noame séji gwihti,
das déin Weelt cheemi,

Vater unser
der Du bist im Himmel,
geheiligt werde Dein Name.
Dein Reich komme.

Notre Père
Qui es aux cieux,
Que Ton Nom soit sanctifié.
Que Ton Règne vienne,

Galeriya dé photo

Article gropà