« Sent-Colomban-dus-Velârs » : difèrences entre les vèrsions
p r2.7.3) (robot Apond: sv:Saint-Colomban-des-Villards |
|||
Legne 174 : | Legne 174 : | ||
[[pl:Saint-Colomban-des-Villards]] |
[[pl:Saint-Colomban-des-Villards]] |
||
[[sk:Saint-Colomban-des-Villards]] |
[[sk:Saint-Colomban-des-Villards]] |
||
[[sv:Saint-Colomban-des-Villards]] |
|||
[[uk:Сен-Коломбан-де-Віллар]] |
[[uk:Сен-Коломбан-де-Віллар]] |
||
[[vi:Saint-Colomban-des-Villards]] |
[[vi:Saint-Colomban-des-Villards]] |
Vèrsion du 12 julyèt 2012 a 11:07
Ct’artiklo « Sin-Kolonban-dou-Vlâr » ègziste assi in grafi d' Konflyan. |
Sent-Colomban-dus-Velârs | |
Administracion | |
---|---|
Payis | France |
Règion | Nom de règ·ion ou de colèctivitâ mâl-rèdigiê ou ben absent por nen savêr més cllicâd-ique ou ben por l’outre-mar cllicâd-ique. Per dèfôt, la mapa de g·eolocalisacion est cela de la France mètropolitana. |
Arrondissement | Sent-Jian-de-Môrièna |
Code postâl | 73130 |
Code comena | 73230 |
Geografia | |
Coordonâs | 45° 17′ 39″ bise, 6° 13′ 36″ levant |
Èlèccions | |
Dèpartamentâles | La Chambre |
Localisacion | |
changiér |
Sent-Colomban-dus-Velârds [CFLL : Sin-Kolonban-doû-Vlâr] (Tèrrachu: Sent-Eclipse), asse-ben Gllandon, est 'na comona en Môrièna, situâ dens la Valâ dus Velârds en Savouè. L' a 'na populacion de 185 habitents (2012). Los habitents sont apelâs los « Colognons ». La comona est cognua comê lo bris dus (petits) ramonors savoyârds.
Pendent l'hivèrn, dessus les tèrres de la comona se treuve la stacion de ski de les Sybelles.
G·eografia
Toponimia et ètimologia
A l'origina les deux comenes velârins érant rèuni en ren qu'on tèrritouèro. L'anciena égllése de Sent-Colomban devêt éhtre la solèta. Ben ples târd, lo mèsacôrd de la populace, l'èluegnement, les dificultâts de les comunicacions, fesant la crèacion de les deux paroches dens la valâ du Gllandon. Cen-iqué fit l'origina dus noms: Sent-Alban et Sent-Colomban, pués châque paroches avévont son aprôpra égllése. Lo nom Sent-Colomban vint de Sanctus Columbanus Luxoviensis (°540 - 615), on Sent irlandês. Le nom Velârd dèsigne on cârro habitâ, on hamô.
Topografia
La Valâ du Velârds est parcoruâ per lo nant du Gllandon. Sa longior est de 21 a 22 kilomètres, sa largior moyena est de 10 a 12 kilomètres a vôl d'usél. Les égoues de Sent-Colomban colont dens deux dirèccions absolument oposâs: lo Gllandon sè dirige vers la bise et l'Olle vers lo mié-jorn. Massif de Bèledona. [1]
Velârds de la comona
Dens la comona, il at quârques velârds important, come:
- La Châl, asse-ben apelâ « Vers la Châl » [CFLL : Vlà Shâ];
- Lo Châhtelèt, asse-ben apelâ « Vers los Châhtelèts » [CFLL : Vlò Shashėlė];
- Lo Centro, asse-ben apelâ « Chèf-luè » tot-parèly « Vers lo Centro » [CFLL : Vlo Sintro];
- La Chenâl, asse-ben apelâ « Vers la Chenâl » [CFLL : Vla Shnan];
- Les Molayes, asse-ben apelâ « Vers les Molayes » [CFLL : Vlė Molaïė];
- Nânt Chenut, asse-ben apelâ « Vers lo Nânt Chenut » [CFLL : Vl Anshànu];
- La Pèrîre, asse-ben apelâ « Vers la Pèrîre » [CFLL : Vla Pèrire];[2]
- La Piêrra, asse-ben apelâ « Vers la Piêrra » [CFLL : Vla Piérà];
- Lo Pont, asse-ben apelâ « Vers lo Pont » [CFLL : Vlò Pon] tot-parèly « Vers los Pounts » [CFLL : Vlò Pou];
- Les Rôches, asse-ben apelâ « Vers les Rôches » [CFLL : Vlė Roâshė];
- La Sôssa, asse-ben apelâ « Vers la Sôssa » [CFLL : Vla Sosse];
- Vârmora, tot-parèly « (En) Valmora » [CFLL : In Varrmourà];
- Lo Martinân tot-parèly « Lo Velârd », asse-ben apelâ « Vers lo Velârd » [CFLL : Vlò Vlâ].[3]
Histouère
Politica
Pèrioda | Identitât |
---|---|
1862 - 1865 | Pierro-Frances Paret |
1865 - 1871 | Sorlin Cuinat-Guerraz |
1871 - 1875 | Louis Frasson-Botton |
1875 - 1880 | Sorlin Martin-Cochiér |
1880 - 1881 | Louis Frasson-Botton |
1881 - 1896 | Jâque-Magnuél Martin-Cochiér |
1896 - 1900 | Magnuél Tardy |
1900 - 1912 | Benuêt Martin-Culet |
1912 - 1919 | Josèf Martin-Cochiér |
1919 - 1926 | Chârle Paret-Pentre |
1926 - 1935 | Magnuél Tardy |
1935 - 1945 | Chârle Paret-Pentre |
1945 - 1959 | Jâque Tardy |
1959 - 1971 | Jâque Paret-Dodon |
1971 - 1983 | Françis Martin-Fardon |
1983 - 1989 | Fredo Bozon |
1989 - 1995 | René Mugnier |
1995 - 2001 | Môris Bozon |
2001 - 2008 | René Mugnier |
2008 - .... | Môris Bozon |
Les donâas devant 1862 sont pas oncora cognuas. |
Dèmografia
1860 | v. 1882 | 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2006 | 2012 |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1640 | ? | 164 | 208 | 161 | 183 | 204 | 195 | 185 | 185 |
Nombro retenu per l'INSEE a partir de 1990 : Populacion sen doblos comptos. |
Dens lo mês d'oût, la comona pêt avêr mielx que 1000 habitents et 185 per lo rèstant de l'an.
Cultura
Los costumes [5] et la Mâtoulye.
Èvènements
- Fèstivelârd, on fèstivitât.
- Lo 15 d'oût, l'assompcion de la vièrge Maria, la granta féhta du payis.
Émâges
-
Lo Col du Gllandon. -
L'egllése viu de vers Lo Velârd.
Pèrsonalitâts liyês a la comona
- Pierro Bozon (1921-1986), ècriven, profèssor et g·eografo.
- Jian-Frances Martin-Culet (1974), jouyor de rugbi a XV.
- Pierro Pomiér, jouyor de rugbi a XV.
Notes et rèfèrences
- Cél articllo est ècrit en parlament dus Velârds per Arnôd « Los Aféres » [CFLL : Àrnò lò z-aférė].
- Favre-Nicol, D. (2012) Le Pays des Villards - Mémoire et Patrimoine. La Fontaine de Siloé, Montmélian.
- Dens lo temps, La Pèrîre ére pas oncora on grant velârd u payis, mas ora povont ben dére « Velâ Pèrîre ».
- Dens lo temps apelâvont « Lo Segondo Velârd », perce que Lo Martinân ére lo segondo velârd de les Corniètes (los habitents de La Chenâl et Lo Velârd).
- Asse-més dit « Mère » ((fr): Maire) sot l'enfluence du francês.
- Palluel-Guillard, A. (1979) Images de Maurienne - Paysannes de la Vallée du Glandon (Pagina 40). Collection Trésors de la Savoie.