« Mèrcuro (planèta) » : difèrences entre les vèrsions

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Contenu supprimé Contenu ajouté
p r2.7.1) (robot Apond: kv:Меркурий
p r2.7.1) (robot Change: xal:Үлмҗ һариг
Legne 185 : Legne 185 :
[[vi:Sao Thủy]]
[[vi:Sao Thủy]]
[[war:Merkuryo (planeta)]]
[[war:Merkuryo (planeta)]]
[[xal:Үлмҗ]]
[[xal:Үлмҗ һариг]]
[[yi:מערקור]]
[[yi:מערקור]]
[[yo:Mẹ́rkúríù (plánẹ̀tì)]]
[[yo:Mẹ́rkúríù (plánẹ̀tì)]]

Vèrsion du 26 mârs 2011 a 12:14

La planèta Mèrcure.

Mèrcure est la premére planèta du systèmo soléro en ôdre de distance du Solely. On sé prèje d’una planèta terrestra de dimencion modèsta, avouéc un diamètre enfèrior a la mêtiêt de cél terrestro; il aparêt pesantament cratèrizâ, assé/incô a côsa de la mancance d’una atmosphèra aprèciabla qu’il povésse amortar les empacts mètèoricos, et per ço-ce son aspect rapèle de prôcho cél de la Luna.

Son nom dèrive de cél de l'omonyma divinitât romana; son symbôlo astronomico () il consiste d’una rapresentacion stylisâ du caducé du Diô. Dens les cultures de l'Estrèmo Oriant la planèta est designâye coment l'âstro de l'égoua, un des cinqu èlèments fondamentals.

La planèta at pas des verjèttes et des satellites naturales.

Novèles Historiques

On se prèje de la planèta ples/més prôcho du Soley, de pas franc simpla obsèrvacion, mas quand mêmo ja cognua ux popolacions ancienes, coment Èg.iptians, Ch.inouès, Sumèros (trêsiémo milènèro a.C.). Les dificultâts de lo individuâ ils dèpendont de la petiôda distance du Solely, qu’il dèrenje pas tojorn la vijon (da)ment lo crépuscôlo ô justo avant l’ârba. Les Sumèros lo apèlavon Ubu-idim-gud-ud; les Babilonès, qu’ils ant tramandô la premiére obsèrvacion detèlyâye des planètes, en empléyant les noms gu-ad ô gu-utu.

Les Grecs balyéront à Mèrcure doux noms: Apol, l’èthêla du matin, et Hermes, l’èthêla de la vèprâ. La rèalisacion du fêt qu’il fut una solèta planèta il est atribuya à Phytagora. Tojorn à côsa des grandes dificultâts d’observacion, tant que u XXèmo sièclo il ére d’opinion comena qu’il egzistisse una ôtra planèta assé/incô ples/més prôcho u Solely que Mèrcure, Volcan, aprés identifiâ avouéc lo mémo côrp cèlèsto.

Ples de rècent, u 1631 Pierre Gassendi fut lo premiér à observar un passajo de Mèrcure devant lo Solely, selon les previjons fôrnie de Jian Kepler. U 1639 Jian-Baptista Zupi, en empleyant un tèlèscopo, dècuvret les fases de Mèrcure, semblables à celes de Venus et de la Luna/Lena. Ço-cé fôrnit l’èprôva dèfinitiva que Mèrcure verie u tôrn du Solely.

Mas que dens les ans Souessanta du XX° sièclo, marci ux osbservacions radiô et radar, on a carculâ avouéc precijon la pèrioda de rotacion de la planèta, qu’avant on pensâve qu’el ére ègâla à cela de rèvolucion.

Nomenclatera

  • Les planes de Mèrcure, semblables a les mèrs lunères mas avouéc una albeda maj.ora, els vegnont apelâyes planitiae. Á èxcèpcion de Planitia Caloris, la règ.ion plata ples/mes ètendua, et Borealis Planitia, qu’el ocupe una partia de l’emisphèro enversenc/septentrionâl, totes les ôtres planes pregnont à nom de Mèrcure dens les difèrentes lengoues.
  • Les quatro valâyes (valles) pregnont à nom des enstalacions radio tèrrèstres marci à les quintes il est éthâ dètèrmenâ l'èfèctiva perioda de rotacion mèrcuriena.
  • Les noms des baragnes (rupēs) ils derivont des batéls empleyês per les grandes esploracions du XV° sièclo, avouéc rèfèrence u rolo de Mèrcure coment Diô des voyâjos et des comèrços.
  • Doves morênes pregnont lo nom de dorsa et els sont entitulâs à des astronomi qu’ils obsèrvéront Mèrcure de la Tèrra.
  • Les noms des cratéros dèrivont des grands esponents des arts et de l'umanismo, à èxcèpcion du cratéro Kuiper, qu’il fut lo premiér à éthre dècuvèrt vu qu’il est visiblo de luen et il fut entitulâ à l'emportant astronomo, et lo cratero Hun Kal, du termo maya per "20", puésque il est convèncionalament travèrsâ du vengtiémo mèridian de longituda et il foncione de puent de rèpère per lo systèmo des coordinâyes mèrcurianes.



Sistèmo solèro
SolelyMèrcureVènusTèrraMârsJupitèrSaturnoUranoNeptuno
LenaCientura d’astèrôidesIoEropaGanimèdeCalistoTitanTritonCientura de KuiperNiola d’Oort

FobosDeimosSatèlites de JupitèrSatèlites de SaturnoSatèlites d’UranoSatèlites de NeptunoPlutonCaront

Modèlo:Link FA Modèlo:Link FA Modèlo:Link FA Modèlo:Link FA Modèlo:Link FA