« Arpetan » : difèrences entre les vèrsions
Contenu supprimé Contenu ajouté
Aucun résumé des modifications |
|||
Legne 1 : | Legne 1 : | ||
{{Grafia RèfB}} |
{{Grafia RèfB}} |
||
{{Enfocajon Lengoua |
|||
[[Fichiér:FRP-Map4.png|right]] |
|||
| nom = Arpetan |
|||
| nomnatif = Arpitan |
|||
| colorfamelye = mediumseagreen |
|||
| colorfond = #E8FCD4 |
|||
| prononciacion = |
|||
| dènominacions = |
|||
| payis = [[Étalia]], [[France]], [[Suisse]] |
|||
| règ·ion = {{Arpetania}} |
|||
| locutors = {{formatnum:140000}} arpetanofonos<ref name="Atlas">{{fr}} BODLORE-PENLAEZ, M. ([[2010]]). Atlas des Nations sans État en Europe, p.80, Éd. Yoran Embanner, (ISBN 978-2-914855-71-6)</ref> |
|||
| nomlocutors = [[Arpetans]] |
|||
| rang = |
|||
| tipologia = {{V2}}, {{Lengoua flèccionâla}}, {{Lengoua acusativa}}, {{Lengoua accentuâla}} |
|||
| colorfamelye = mediumseagreen |
|||
| famelye = {{Èchiéla|galo-roman|arpetan}} |
|||
| acadèmia = Nion. |
|||
| iso1= |
|||
| iso2= roa |
|||
| iso3 = frp |
|||
| sil = |
|||
| tipo = Viva |
|||
| mapa = FRP-Map4.png |
|||
| lègenda mapa = La tèrra de lengoua arpetana. |
|||
| èchantelyon = Articllo premiér de la [http://www.un.org/fr/documents/udhr/ Dècllaracion univèrsâla des drêts de l’homo]</br> |
|||
'''Articllo 1{{ér}}'''</br>''Tôs los étres humens nèssont libros et égala en dignitât et en drêt. Els sant fét de rêson et de conscience et dêvant agir los on avouéc los ôtros diens un èsprit de fratèrnitât.'' |
|||
}} |
|||
L’'''arpetan''', tot-pariér '''arpitan''', est una [[lengoua]] [[Lengoues romanes|romana]]. Lo domêno linguistico actuèl de l’arpetan (l’[[Arpetania]]) s'ètent sur três ètats : la [[France]], la [[Suisse]] et l’[[Étalie]]. |
L’'''arpetan''', tot-pariér '''arpitan''', est una [[lengoua]] [[Lengoues romanes|romana]]. Lo domêno linguistico actuèl de l’arpetan (l’[[Arpetania]]) s'ètent sur três ètats : la [[France]], la [[Suisse]] et l’[[Étalie]]. |
||
Vèrsion du 22 mê 2016 a 18:58
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. |
Arpetan Arpitan | |
Payis | Étalia, France, Suisse |
---|---|
Nombro de locutors | 140 000 arpetanofonos[1] |
Nom ux locutors | Arpetans |
Tipologia | V2, flèccionâla, acusativa, accentuâla |
Cllassement per famelye | |
Statut oficièl | |
Maneyê per | Nion. |
Codes de lengoua | |
ISO 639-2 | roa
|
ISO 639-3 | frp |
Tipo | Viva |
Èchantelyon | |
Articllo premiér de la Dècllaracion univèrsâla des drêts de l’homo Articllo 1ér Tôs los étres humens nèssont libros et égala en dignitât et en drêt. Els sant fét de rêson et de conscience et dêvant agir los on avouéc los ôtros diens un èsprit de fratèrnitât. |
|
Mapa | |
La tèrra de lengoua arpetana. | |
changiér |
L’arpetan, tot-pariér arpitan, est una lengoua romana. Lo domêno linguistico actuèl de l’arpetan (l’Arpetania) s'ètent sur três ètats : la France, la Suisse et l’Étalie.
Histouère
Dènominacions
Arpetan, arpitan, francoprovençâl, romand (Suisse), patouès.
Rèparticion g·eografica
Statuts et nombro de locutors
Dialèctos
(écri è frècoprovèssal brassè, CFL [grafia de Conflans])
Lou patoua de la Brecha, qu'on apéle azhi brassè, é oncouzhe parlô pe de vilye pressene dè la quèpanye latour de Bou ("Bourg en Bresse"), pi l'a étô utilizô pe traduezhe léj avatar de Tintin è frècoprovèssal, Lé pèguelyon de la Castafiore.
Ortografia
Lexico
Gramère
Fonologia
Voyèles
- | ^ | ` | -n | -e | |
---|---|---|---|---|---|
a | a / ɑ | ɑ / o | ã | ||
e | e | eː | ɛ | ĩ | |
i | i | ɨ | |||
o | u | oː | õ | we | |
u | y | ø |
Consones
Prononciacions
Vêde avouéc
Articllos liyês
Lims de defôr
- Francoprovençal.org: Le site international du francoprovençal
- Univèrsitât de Nôchâthél, ALAVAL
- Archives des parlers patois de la Suisse romande et des régions voisines (Radio suisse romande)
- Lo portal di patoué francoprovençal valdôtèn
- Centre d'Études francoprovençales « René Willien » de Sent-Nicolas (Vâl d’Aoûta)
- ARCHIVALP - Archives sonores valdôtaines et valaisannes
- BREL (Bureau Régional pour l'Ethnologie et la Linguistique) d'Aoste
- Arpitania.eu : Lo Portalyo de l'Arpitania
- Arpitania.eu : Lo Foromo de los Arpitans
- Diccienéro Arpitan
- Arpitan.ch : Le portâl suisse de l'arpitan
- Plurilinguismo amministrativo e scolastico in Valle d’Aosta
Notes et refèrences
- (fr) BODLORE-PENLAEZ, M. (2010). Atlas des Nations sans État en Europe, p.80, Éd. Yoran Embanner, (ISBN 978-2-914855-71-6)