Sant-Ciro-de-Fâviéres

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
(Redirigiê dês Sant-Ciro-de-Faviéres)

Sant-Ciro-de-Faviéres

Çt’articllo est ècrit en arpetan rouanârd / ORB lârge. Le blâson de la vila de Rouana


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Sant-Ciro.
Sant-Ciro
[sã siːʀ], [sã ˈsiː.ʀo], [sã siːð]
[sã siːr], [sã ˈsiː.ro]

Sant-Ciro-de-Fâviéres
L’égllése Sant-Ciro de la cumena de mémmo nom.
Blâson de Sant-Ciro
Blâson

Gentilyiço Sant-Cirien, Sant-Ciriènaen arpetan

Saint-Cyrien, Saint-Cyrienneen francês

Noms arpetans
Fôrma longe
en ORB lârge
Sant-Ciro-de-Fâviéres

[sã siːʀ də fɒ.ˈviːʀ]
[sã siːr də fɒ.ˈviːr],

[sã ˈsiː.ʀo də fɒ.ˈviːʀ]
[sã ˈsiː.ro də fɒ.ˈviːr]
Ôtro nom arpetan Sant-Ciro-de-Faviéres

[sã siːð də fa.ˈvjeːð]
Noms ètrangiérs
Nom latin (racena) Sānctus Cȳrĭcus dē Făbārĭās
Nom francês Saint-Cyr-de-Favières

[sɛ̃ siʁ də fa.vjɛʁ]
Administracion
Règion
culturâla
Drapél de l’Arpetania Arpetania
Règion
historica
Rouanês(dens le
Biôjolês historico)
Payis Drapél de la France France
Règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Dèpartament Lêre
Arrondissement Rouana
Entèrcomunalitât Cumunôtât de cumenes du Payis entre-mié Lêre et Rôno
Sendeco
Mandat
Sèrjo Rouliér
2020-2026
Code postâl 42123
Code comena 42212
Dèmografia
Populacion
municipâla
994 hab. (2020 en ôgmentacion de 14,65 % per rapôrt a 2015)
Densitât 70 hab./km2
Geografia
Coordonâs 45° 58′ 03″ bise, 4° 05′ 44″ levant
Hôtior Min. 287 m
Max. 541 m
Supèrficie 14,11 km2
Tipo Cumena campagnârda
Sôl d’atraccion Rouana
(cumena de la corona)
Èlèccions
Dèpartamentâles Canton du Cotiô
Lègislatives 6éma circonscripcion
Localisacion
Geolocalisacion sus la mapa : Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Vêde dessus la mapa administrativa de Ôvèrgne-Rôno-Ârpes
Sant-Ciro
Geolocalisacion sus la mapa : Lêre
Vêde dessus la mapa topografica de Lêre
Sant-Ciro
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa administrativa de France
Sant-Ciro
Geolocalisacion sus la mapa : France
Vêde dessus la mapa topografica de France
Sant-Ciro

Sant-Ciro-de-Fâviéres[N 1] [sã siːʀ də fɒ.ˈviːʀ][N 2],[V 1] (Saint-Cyr-de-Favières [sɛ̃ siʁ də fa.vjɛʁ] en francês) ou de cotema Sant-Ciro [sã siːʀ][N 3] est una cumena[V 2] francêse[V 3] et arpetana du Rouanês sus los confins du Biôjolês historico, que sè trôve dens le dèpartement[V 4] de Lêre[T 1] en règion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes.

Los habitents du vilâjo[V 5] s’apèlont los Sant-Ciriens [lo sã si.ˈʀjɛ] et les Sant-Ciriènes [le sã si.ˈʀjɛn][N 4].

Geografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le bôrg de la cumena sè trôve sus un torrâl[V 6] qu’est d’amont la plana du Rouanês entre-mié le bôrd drêt de Lêre et Rins[T 2] en mide[V 7] du Rouanês.

La vesenên[V 8] de L’Hopetâl[T 3],[V 9] sè trôve u confolent[V 10] de la reviére de Gant[T 4] et de Rins.

Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le nom de la cumena est composâ du latin SĀNCTUS CȲRĬCUS (« sant Ciro ») et FĂBĀRĬĀS, qu’est le plurâl de FĂBĀRĬA (« champ de fâves »)[N 5].

Le nom de la vesenên de L’Hopetâl vint du latin HOSPĬTĀLĬA (« chambres por los hôtos » → pués-ce[V 11] « refujo por los endigents ») — d’ont que[V 12] vint l’arpetan hopetâl — u singuliér avouéc l’articllo dèfeni[N 6].

Cultura locâla et patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Endrêts et monuments[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Hèraldica[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Le blâson de Sant-Ciro.

Vêre étot[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Wikimedia Commons propôse de documents multimèdiâ libros sus Sant-Ciro.

Bibliografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Liems de dehôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Disont pletout Sant-Ciro-de-Faviéres [sã siːð də fa.ˈvjeːð] en patouès du bôrd gôcho de Lêre.
  2. Prononçont arriér-més [sã ˈsiː.ʀo də fɒ.ˈviːʀ] d’aprés los patouesants.
    La prononciacion tradicionâla étêt avèrti [sã siːr də fɒ.ˈviːr] et [sã ˈsiː.ro də fɒ.ˈviːr].
    Le [r] roulâ at étâ remplaciê per le [ʀ] râcllo dens la prononciacion locâla de l’arpetan.
  3. Prononçont étot [sã ˈsiː.ʀo] ou [sã siːð] d’aprés los patouesants.
    La prononciacion tradicionâla étêt avèrti [sã siːr] et [sã ˈsiː.ro].
  4. Ècrisont arriér-més « los Sant-Cirièns » en grafia sarrên.
    La prononciacion tradicionâla étêt avèrti [lo sã si.ˈrjɛ] et [le sã si.ˈrjɛn].
  5. Sancto Cirico apud Favieres u XIémo siècllo.
    Sancto Cirico en 1153.
    Sancti Cirici en 1225.
    Sancto Cyrico en 1250.
    Sancti Cyriaci de Faveriis en 1286.
    Sanctus Ciricus de Faveres en 1317.
    Sanctus Ciricius de Faveres en 1340.
    Sancti Cirici, var. Sirici de Faveriis u XIVémo siècllo.
    Sancti Ciriacii de Favieres en 1469.
    Saint Cire en 1721.
    Saint Cire de Favières en 1721.
    Saint-Cyr-de-Favière u XVIIIémo siècllo.
  6. Hospitali Petre Fortuniere u XIVémo siècllo.
    Hospitale Petre Fortuneri, Hospitali en 1407.
    L’Hôpital en 1721 et u XVIIIémo siècllo.
    L’Hospital en 1721.

Noms d’endrêt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciê [lɒːʀ] (la Loire en francês).
  2. Prononciê [ʀã] (le Rhins en francês).
  3. Prononciê [l‿o.pi.ˈtɒ] (L’Hôpital-sur-Rhins en francês).
  4. Prononciê [ʀə.ˈviːʀ də ɡã] (le Gand en francês).
  5. Prononciê [faʀm də kɔ.cy.ˈʀə] (la ferme de Cucurieux en francês).
  6. Prononciê [tsɒː.ˈte də vi.ˈjɔ̃] (le château de Villon en francês).
  7. Prononciê [e.ˈɡliːz sã siːʀ] (l’église Saint-Cyr en francês), qu’ècrisont étot « l’églése Sant-Ciro » en grafia sarrên.
  8. Prononciê [e.ˈɡliːz sã ʀø] (l’église Saint-Roch en francês), qu’ècrisont arriér-més « l’églése Sant-Ruec » en grafia sarrên.

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Enfocajon et somèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta rouanârda [mãm] de « mémo » a m.
  2. Varianta rouanârda [jẽ] de « lims » mpl.
  3. Varianta rouanârda [di.ˈjo] (déhôr en grafia sarrên) de « defôr » m.
  4. Varianta rouanârda [sa.ˈʀẽ] de « sarrâye » a f.

— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. « avèrti » [a.vaʀ.ˈti] adv est le muet rouanârd por « los ôtros côps » loc adv.
    Varianta rouanârda [mwø] de « mot » m.
  2. Varianta rouanârda [cœ.ˈmɛːn] de « comena » f.
  3. Varianta rouanârda [fʀã.ˈseːz] de « francêsa » a f.
  4. Varianta rouanârda [de.paʀ.tə.ˈmẽ] de « dèpartament » m.
  5. Varianta rouanârda [vi.ˈlaːdz] de « velâjo » m.
  6. « torrâl » [tø.ˈʀɒ] (tœrrâl en grafia sarrên) m est le muet rouanârd por « molâr » m ou « suc » m.
  7. « mide » [mid] m est le muet rouanârd por « mié-jorn » m.
  8. Varianta rouanârda [va.ze.ˈnɛ̃] (vèsenên en grafia sarrên) de « vesenâ » f — il vôt dére « velâr » m.
  9. Varianta rouanârda [o.pi.ˈtɒ] de « hèpetâl » m.
  10. « confolent » [kɔ̃.fɔ.ˈlẽ] m est le muet rouanârd por « regonfllo » m.
  11. Varianta rouanârda [pø‿s] de « pués-cen » adv.
  12. « d’ont que » [ˈd‿ɔ̃.kə] loc conj est le parlement rouanârd por « de yô que » loc conj.
    Varianta rouanârda [paʀ.lə.ˈmẽ] de « parlament » m.
  13. Varianta rouanârda [pwɔːst] de « pôsta » f.
  14. Varianta rouanârda [maː.ˈzɔ̃ cœ.ˈmɛːn] de « mêson comena » loc nom f.
  15. Varianta rouanârda [sã ʀø] de « Sant-Roc » m.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciacion en arpetan rouanârd du pouent « 21. Cotôro » de l’ALLy retranscrita d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr)(frp) Louis Mèrciér, Les Contes de Jean-Pierre. Édition bilingue (francoprovençal-français), Liyon, LivresEMCC, 2011, vol. 1 et 2, pp. 47 et 49 [→ Sant-Cyr] ; 23 [→ vé le Pont de Rhan ; dins los pros de Rhan] et 39 [→ é pont de Rhans].
  3. (fr) Grande encyclopédie du Forez et des communes de la Loire. Roanne et son Arrondissement, Le Cotiô, Horvath, 1984, p. 498.

— Toponimiques[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Jian-Èdmê Duforn, Dictionnaire topographique du Forez et des paroisses du Lyonnais et du Beaujolais formant le département de la Loire, Mâcon, Protat, 1946, col. 444-445 et 858.
  2. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume II. Formations non-romanes ; formations dialectales, Geneva, Droz, 1991, p. 1318, nô 24549.
  3. (fr) Ana-Marie Vôrpâs, Gllôdo Michiél, Noms de lieux de la Loire et du Rhône. Introduction à la toponymie, Paris, Bonneton, 1997, pp. 153 et 191.
  4. (fr) Èrnèst Nègro, Toponymie générale de la France. Étymologie de 35.000 noms de lieux. Volume III. Formations dialectales (suite) et françaises. Errata et addenda aux trois volumes, Geneva, Droz, 1998, p. 1594, nô 28151.

— Suplèmentères[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]