Martegné

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan romand / ORB lârge. L’armoueria de la Suisse


Un combat de « rênes » a Martegné dedens l’amfitéâtro roman.

Martegné est na comena et vela suissèssa et arpetana dedens lo district de Martegné du quenton du Valês.

G·eografia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La vela sè trôve dedens lo vâlaye du Rôno. La Drance sè jete près Martegné dedens lo Rôno.

Les rotes du bassin du Lèman vers l’Étalia vont de Martegné sus les grants cols alpins du Grand-Sent-Bernârd (la rota principâla suissèssa 21) et du Semplon (la rota principâla suissèssa 9).

Lo col de la Forclla rapond Martegné a Treyent et Lo Châtelârd dens lo canton du Valês et pués a Chamôni en Savouè-d’Amont. La rota de la Forclla est bâtia en 1957.

Histouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La vela romena Octodurus est l’origina de la vela de Martegné.

Pèrsonalitâts[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Porte de l’égglése Noutre-Dama qu’est construite u XVIIémo siècllo a l’endrêt de la premiére catèdrâla de l’èvèco Tèodoro.

Monuments historicos[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Cultura[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Liyen[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Eric Chevalley : « Les trois vies de Théodule. Comment l’évêque est devenu le saint patron du Valais », dedens : Passé Simple, Mensuel romand d’histoire et d’archéologie,‎ 2018, p. 2-11.