Aller au contenu

Môrge (aflluent du Rôno)

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Çti[V 1] articllo ‘l est ècrit en arpetan valêsan / ORB lârge. L’armoueria du canton du Valês


Môrge
[ˈmɔr.dzɛ]
Le comba de la Môrge viussaVarianta valêsanna [ˈju.ʃa] de « viua » pp f. en-dêsVarianta valêsanna [ẽ.ˈdi] de « dês » prèp. Nenda-Hôta.
Le comba de la Môrge viussa[V 6] en-dês[V 7] Nenda-Hôta.
Caractèristiques
Longior 19,9 km
Bachèt 79,9 km2
Bachèt colèctior bachèt du Rôno
Dèbit moyen 3,27 m3/s [1]
Cors
Sôrsa biouègno de Champfllèron
· Localisacion en-hôt per la rependua mié-jorn de Sènens
· Hôtior 2 240 m
· Coordonâs 46° 19′ 53″ B, 7° 17′ 00″ L
Regonfllo Rônno
· Localisacion entre-mié Contê et Saviése
· Hôtior 477 m
· Coordonâs 46° 12′ 31″ B, 7° 18′ 32″ L
Geografia
Payis travèrsâs Lo drapél de la Suisse Suisse
Canton Valês
Règions travèrsâyes Drapél de l’Arpetania Arpetania

Le[V 8] Môrge [ˈmɔr.dzɛ][2] (la Morge en francês) ’l est un’égoue[V 9] suissa du canton du Valês en Arpetania, égoue de fllanc[V 10] u Rônno[V 11] sus sa riva drête[V 12].

Prend sa sôrsa desot lo[V 13] biouègno de Champfllèron[V 14] en-hôt per la[V 15] rependua mié-jorn de Sènens. Crôse na comba prévonta[V 16], copâye en gôrge, por s’acuelyir u Rônno entre-mié Contê et Saviése, a 477 m. Son cors totâl ’l est de 19,9 km et son bachèt vèrsent de 79,9 km2. Fôrme et siut la frontiére entre-mié les[V 17] districts de Sion et de Contê.

Le Torrent-Nôf, que ’l est na biesse des prâts de Saviése, s’acuelye a la Môrge coment asse-ben la Chandra a Contê.

Pendent l’antiquitât, la Môrga ére la frontiére des poplos celtos des Sedunos et des Vèragros, et pués, u Moyen Âjo, la frontière entre-mié lo Hiôt-Valês et lo Bâs-Valês savoyârd.

La rota de Sion et Saviése sus lo col du Sanetsch cambe la Môrga sus lo « pont du diâbllo ».

Entre-mié Contê et Sion, três grants ponts cambont la reviére : lo pont de la rota principâla 9, lo pont du chemin de fèr, de la legne du Semplon, et pués lo pont de l’ôtorota 9.

  • (fr) Abbé J.-E. Tamini, « Les deux Morge », dedens Petites annales valaisannes, 1929.

Notes et rèferences

[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
      1. Varianta valêsanna [sti] de « cél » a dèm m.
      2. Varianta valêsanna [ˈju.ʃa] de « viua » pp f.
      3. Varianta valêsanna [ẽ.ˈdi] de « dês » prèp.
      4. Varianta valêsanna [ˈju.ʃa] de « viua » pp f.
      5. Varianta valêsanna [ẽ.ˈdi] de « dês » prèp.
      6. Varianta valêsanna [ˈju.ʃa] de « viua » pp f.
      7. Varianta valêsanna [ẽ.ˈdi] de « dês » prèp.
      8. Varianta valêsanna (câs sujèt) [i] de « la » art f (câs règ·imo[a]).
      9. « égoue » [​ˈeⁱ.vwə] f ’l est lo mot valêsan por « reviére » f.
      10. « égoue de fllanc » [​ˈeⁱ.vwə də flã] f ’l est la façon de dére valêsanna por « aflluent » m.
      11. Varianta valêsanna [ˈrũ.no] de « Rôno » m).
      12. Varianta valêsanna [ˈdri.tɛ] de « drêta » a f).
      13. Varianta valêsanna (câs règ·imo) [o] de « lo » art m (câs sujèt[i]).
      14. « biouègno » [​ˈbju.ɲo] m ’l est lo mot valêsan por « gllaciér » m.
      15. Varianta valêsanna (câs règ·imo) [a] de « la » art f (câs sujèt[i]).
      16. Varianta valêsanna [preᵉ.ˈɔ̃.ta] ou ben [preᵋ.ˈɔ̃.ta] de « provonda » a f.
      17. Varianta valêsanna [e] de « los » art mpl).
      1. Code flleviâl de la Suisse : VS 162.
      2. (fr) « Gllossèro des patouès de la Suisse romanda », Nôchâtél, 1924-2018, vol. VIII, p. 348. Liére en legne : GLACER, lyasi.