Legne dês Liyon-Pèrrâche tant qu’a Marselye-Sant-Chârlo (per Grenoblo)

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo est ècrit en arpetan supradialèctâl / ORB lârge. Lo blâson panarpetan


La gâra de Vênes-Dèvolui.

La legne dês Liyon-Pèrrâche tant qu'a Marselye-Sant-Chârlo (per Grenoblo) (tot pariér Legne de les Ârpes) est un grand âxo de la baragne ferroviére arpetana. El fêt lo lim entre les aglomèracions de Liyon et de Grenoblo. El relie asse-ben la Provence et la valâ de la Durance (Marselye, Èx-en-Provence, Manosca) et lo mié-jorn du Dârfénât (Gap, col de la Crouèx-Hiôta). Du trafic pèriurben y circule ux alentorns de les aglomèracions de Liyon, Grenoblo et Marselye. De Liyon a Grenoblo, el est un mâlyon radiâl de la baragne francése, por reliyér Grenoblo a Paris.

El at adonc des trafics prods diversifiês : TÈR Ôvèrgne-Rôno-Ârpes, TÈR Provence-Ârpes-Côta-d'Azur, TGV Grenoblo - Paris et trens de marchandises.

El est la legne 905 000[1] de la baragne de la SNCF.

Durant lo 19e siéclo, les vitèsses en plana étâvont pas bien melyores qu'en montagne, adonc céta legne at étâ na alternativa entèressanta a la legne Liyon - Marselye per la valâ du Rôno, qu'aviêt un kilomètrâjo més long.

La legne aviêt du trafic entèr-règionâl et nacionâl por reliyer Liyon, Geneva et Grenoblo a la bise, avouéc Marselye, Digne et Nice (correspondance a Digne vers Nice avouéc lo Tren de les Pignes) u mié-jorn.

Histouère[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Construccion Liyon - Grenoblo[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Legne dês Sent-Rambèrt[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Avouéc la construccion de la legne dês Liyon a Avignon, o y aviêt més que de yon projèt por reliyér Grenoblo. Finalament, lo projèt retenu at étâ la legne de 93 kilométros dês Sent-Rambèrt en passant per la valâ de la Biévra, el étiêt un compromis entre-mié les legnes directament dês Liyon ou Valence, mas ralonge lo trajèt depués cetes veles.

Na prèmiéra concession at étâ signâye avouéc la Compagnie du chemin de fèr dês Liyon a Avignon lo [2], mas el at pas pu construire la legne, et na novéla concession at étâ fête avouéc la Compagnie du chemin de fèr dês Sent-Rambèrt a Grenoblo lo [3].

Lo tronçon Sant-Rambèrt - Rives at uvèrt lo , lo tronçon Rives - Pica-Piérra lo . Finalament avouéc la construccion du pont sus l'Isera, les doux dèrriérs kilomètros ont uvèrt lo . D'ense lo tronçon Grenoblo - Biôcrèssent at uvèrt.

Legne dês Liyon[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Mapa de la seccion dês Liyon tant qu'a Grenoblo

Lo , na legne més directa vers Liyon at étâ concèdâye a la Compagnie du chemin de fèr dês Sent-Rambèrt a Grenoblo. O y aviêt pas de traçâ èsiê por y fére passar na legne fèrroviére, adonc de nombrox dèbâts ont prècèdâ sa rèalisacion, por dècidar d'y fére circular per La Tor-du-Pin, avouéc un traçâ en S[4].

La legne at uvèrt en 5 tronçons :

Època PLM[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La compagnie change de nom lo por devegnir la Compagnie des chemins de fèr du Dârfénât[5], pués at étâ absorbâye dedens la Compagnie des chemins de fêr de Paris a Liyon et a la Mèditèrranê (PLM) lo [6].

Més que de yon tronçons s'y sont apondus, apartenant a des projèts de legnes distincts.

Tronçon Pèrtués - Vênes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo , na legne dês Avignon a Gap avouéc embranchement vers Èx-en-Provence at étâ concèdâye u PLM[7]. O y aviêt avouéc un prolongement vers lo Col de Montgenévra et la frontiéra sarda. Sa dèclaracion d'utilitât publica s'est féte lo [8].

La legne a uvèrt en 4 ètapes :

Tronçon Grenoblo - Vênes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Na legne dês Grenoblo a la legne d'Avignon a Gap at étâ concèdâye u PLM , et pués la concession est devegnue dèfinitiva lo [9]. La seccion Grenoblo - Viu at uvèrt lo et de Viu a Vênes lo .

Tronçon Marselye - Èx-en-Provence[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Finâlament, lo , la seccion Èx-en-Provence - Marselye at étâ concèdâye a la compagnie PLM que l'a betâ en sèrviço lo .

XXémo siècllo[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La legne est transfèrâye a la SNCF en 1938 avouéc la nacionalisacion de les compagnies de transpôrt fèrroviéres.

Un racordament por èvitar Pèrtués at uvèrt lo , il est emplêyâ por los trens qu'avont gins d'arrêt a céta gâra.

En 1954, lo Bloc Manuél Unifiâ (BMU) rempllace lo cantonament tèlèfonico entre-mié Grenoblo et Viu, et les gâres de crouèsement sont èquipâyes de vies dirèctes. En 1968, quand la legne Grenoblo - Montmèlyan est dèviâye u mié-jorn avouéc los juès olimpicos d'hivern de 1968 de Grenoblo, na douxiéma vie est apondue u tronçon comon de les doves legnes, et lo Bloc Ôtomatico Luminox (BÔL) rempllace lo BMU tant qu'u Pont-de-Cllêx.

Parcôrs[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

La legne dèssèrt lo levant de l'aglomeracion de Liyon et travèrse la plana du Velin dês Liyon tant qu'a Sant-Quentin-Falaviér, crouèse la LGV Paris - Marselye, pués dèssèrt L’Ila-d’Âbél a fllanc de côtél dens la valâ de la Borbra. Aprés La Tor-du-Pin, el travèrse les Tèrres frêdes. A Sant-André-lo-Goua se sèpare la legne vers Chambèri. El rentre dens l'aglomèracion de Grenoblo a Rives et dèscend dens la valâ de l'Isera a Mouèrans por rejouendre Grenoblo et son nuod ferroviére. El est èlèctrifiâye en 25kV 50Hz et a doble vie sur tota céta seccion (3 ou 4 vies a Venécié).

Aprés Grenoblo, son profil change radicalament. El devient na legne de montagne, pas èlèctrifiâye, a vie unica et avouéc un profil més en penta et sinuox. La legne reste en plana sur ses permiérs kilométros mas comence a prendre de la hiôtor a Viu a la sortie de l'aglomèracion de Grenoblo, en grimpant les Triéves tant qu'u col de la Crouéx Hiôta (1176 métros de hiôtor), pués redèscend lo long du Grand Buech. A Asprès, el rejouent la legne Livron - Asprès et fêt un crochet vers Vênes-Dèvolui, yô el est en contact avouéc la legne Vênes - Briançon, et el rebrosse vèrs Marselye.

El longe lo Petit Buech, pués lo Buech a Serres et la Durance a Sesteron. Més que de yona legne se branchiêve a la legne de les Ârpes sur céla seccion : l'anciana legne vers Digne a Châtél-Arnox-Sant-Ârban, en correspondance avouéc la legne mètrica Nice - Digne (tot pariér Tren de les Pignes), doves ancianes legnes vers Forcarquiér et Cavalyon a Vols, et pués la legne Pèrtués - Cavalyon a Pèrtués. El rebrosse a Pertuis et rentre dens la mètropola de Marselye-Èx, quite la Durance a Mêrargues, grimpe les colenes du Payis d'Èx, crouése la legne vers Rognac a Èx et la legne vers Carnoles a Gardana, pués redescend a partir de Sèpteme por rejouendre lo centro de Marselye.

Notes et rèfèrences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. https://archive.wikiwix.com/cache/?url=http%3A%2F%2Fwww.bouches-du-rhone.equipement.gouv.fr%2Fdepart%2Fconstruc%2Fbruit%2Ftableaux%2Fvoies_RFF.pdf
  2. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k39218c/f64.image.r=grenoble.langFR
  3. https://fr.wikipedia.org/wiki/Ligne_de_Lyon-Perrache_%C3%A0_Marseille-Saint-Charles_(via_Grenoble)#cite_note-4
  4. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k54908162/f62.image.r=grenoble.langFR
  5. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k54908162/f599.tableDesMatieres
  6. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5490773r.image.r=Dauphin%C3%A9.f235
  7. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k54908162/f229.image.r=gap.langFR
  8. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5490719z/f503.image
  9. https://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k5490752k/f681.image.r=grenoble.langFR

Vêre avouéc[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Articllos liyês[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lims de defôr[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]