Chavan
![]() |
Quel[V 1] articllo est ècrit en arpitan[V 2] forésien de Vers-Charmasél / ORB sarrâ[V 3]. | ![]() |

Los parlaments « Chavan » et « un mouél d’ôtros » dèsignont en arpetan plusiors taxons difèrents.
Grant-chavan d’Eropa (Bubo bubo)
Taxons regardâs
Le mot chavan [tsa.ˈvã], [θa.ˈvã] ou [ʃa.ˈvã][1],[2],[3] — ou uncor[V 4] [ʃɒ.ˈvã][4],[V 5] en patouès de les montagnes du Sêr — est un tèrmo franc gènèrâl du vocabulèro corent que, en arpetan, corrèspond pas a un nivél de cllassement scientifico. O est un nom vèrnâcllo que la significacion est pas cllâra en biologia, empleyê solament por dèsignér na partia de les difèrentes èspèces d’usiôs[V 6] èparviérs rengiêes dedins[V 7] la famelye de los[V 8] Strigidos. L’arpitan est marcâ per na tèrminologia binèra simplista chavan/cheva. Queta[V 9] est pas la femèla du chavan et les difèrences entre los doux repôsont pas verément sus de critèros scientificos[5], le chavan sè distingue de la cheva per la simpla presence de moçons, fêts de plomes que dèpâssont de la téta.
Ôtros noms arpitans[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Vê-quê[V 10] na lista de los difèrents noms vèrnâcllos empleyês en arpitan por le chavan :
- le farou ou le chat-farou en Savouè[2],[3]
- le chat-volâr[N 1] en Savouè[2],[3]
- l’étôla f en Savouè : en Môrièna[3]
- le jouèx ou le douèx[N 2] en Vâl d’Aoûta[6],[V 11]
- le cabru en Vâl d’Aoûta[6],[2]
- le craviou[N 3] en Vâl d’Aoûta[6]
- le cariou[N 4] en Vâl d’Aoûta[2],[6]
- le loc ou l’âloc m en Vâl d’Aoûta[6]
- l’oque m en Vâl d’Aoûta[2],[6]
- le chiévrerou[N 5] ou le chèvriou en Vâl d’Aoûta[6]
- la lupa en Vâl d’Aoûta : a Cort-Mayor et La Sâla[6]
- l’hibou m en Vâl d’Aoûta : en Vâlgresenche[6]
- le javanèl dins[V 12] les Valâdes arpetanes : a Jalyon[7]
- le douesèl dins les Valâdes arpetanes : a Cères[8]
- le chèvres-uély en Valês : en Saviése[2]
Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Varianta en grafia sarrâ : le chàt-volâr.
- Varianta en grafia sarrâ : le douèts.
- Varianta en grafia sarrâ : le craviou-c.
- Varianta en grafia sarrâ : le cariou-c.
- Varianta en grafia sarrâ : le chievrérou, chiévrérou ou chievrérou.
Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- Varianta forésièna [ko] (devant na voyèla [kə.l‿]) de « cél » a dèm m.
- Varianta forésièna [ɒr.pi.ˈtã] de « arpetan » m.
- Varianta forésièna [sa.ˈrɒ] de « sarrâye » pp f.
- Varianta forésièna [ĩ.ˈkɔr] de « oncor » adv.
- Varianta forésièna [rə.trãs.ˈkriː.tʃi] de « retranscrita » pp f.
- Varianta forésièna [y.ˈzjo] (« usél » [y.ˈze] m por le singuliér) de « uséls » mpl.
- Varianta forésièna [də.ˈdʒĩ] de « dedens » prèp.
- Varianta forésièna [də ly] de « des » art mpl.
- Varianta forésièna [ktɒ] de « ceta » pron dèm f.
- Varianta forésièna [ve.ˈtʃjɒ] de « vê-que » v env dèf.
- Varianta forésièna [klɒ] de « cela » a dèm f.
- Varianta forésièna [dʒĩ] de « dens » prèp.
Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]
- (fr) Domenico Stich, « Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal », Tonon, Le Carré, 2003, pp. 27 et 256.
- (frp) Nicolas Gey, « Los noms de les bétyes en arpitan », Sié, Arpitania, 2015, p. 30 [→ cabru d’aprés la prononciacion vâldotêna].
- (fr) Rogiér Virèt, « Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard » [PDF], 8éma èdicion reviua et ôgmentâye, mârs 2021, pp. 786-787.
- Prononciacion en arpitan forésien de Vers-Charmasél d’aprés les pâges sus quel patouès « A la découverte d’un poète, Xavier Marcoux » retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
- (fr) Nathalie Mayer, « Hibou et chouette : quelle différence entre elles ? », dessus futura-sciences.com (viu lo 2 de septembro 2019).
- (fr)(it)(frp) D’aprés quela pâge : « hibou », sus le seto patoisvda.org (viu le 22 de mê 2022).
- (it) D’aprés quela pâge : « dzavanèl », sus le seto dizionariogiaglionese.it (viu le 22 de mê 2022).
- (it) Diego Genta Toumazìna et Claudio Santscroce, « Scartablàri d’la modda d’Séreus (Valàddeus eud Leuns). Vocabolario del patois francoprovenzale di Ceres (Valli di Lanzo) », Turin, Editrice Il Punto - Piemonte in Bancarella, 2013, p. 119 [→ douesèl].