Chavan

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Quel[V 1] articllo est ècrit en arpitan[V 2] forésien de Vers-Charmasél / ORB lârge. L’armoueria de los comtos de Forês


Pâge d’éde sus l’homonimia Por los articllos homonimos, vêde Chavan.
Chavan
Nom vulguèro ou ben nom vèrnâcllo que manque de cllartât :
Los parlaments « Chavan » et « un mouél d’ôtros » dèsignont en arpetan plusiors taxons difèrents.
Dèscripcion de cel’émâge, tot pariér comentâye ce-aprés

Grant-chavan d’Eropa (Bubo bubo)

Taxons regardâs

Lista de los genros regardâs dedins la famelye de los Strigidos :

Le mot chavan [tsa.ˈvã], [θa.ˈvã] ou [ʃa.ˈvã] — ou uncor[V 3] [ʃɑ.ˈvã] en patouès de les montagnes du Sêr — est un tèrmo franc gènèrâl du vocabulèro corent que, en arpitan, corrèspond pas a un nivél de cllassement scientifico. O est un nom vèrnâcllo que la significacion est pas cllâra en biologia, empleyê solament por dèsignér na partia de les difèrentes èspèces d’usiôs[V 4] èparviérs rengiêes per-dedins[V 5] la famelye de los[V 6] Strigidos. L’arpitan est marcâ per na tèrminologia binèra simplista chavan/cheva. Queta[V 7] est pas la femèla du chavan et les difèrences entre los doux repôsont pas verément sus de critèros scientificos[1], le chavan sè distingue de la cheva per la simpla presence de moçons, fêts de plomes que dèpâssont de la téta.

Ôtros noms arpitans[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Vê-quê[V 8] na lista de los difèrents noms vèrnâcllos empleyês en arpitan por le chavan :

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta en grafia sarrâ : le chàt-volâr.
  2. Varianta en grafia sarrâ : le douèts.
  3. Varianta en grafia sarrâ : le craviou-c.
  4. Varianta en grafia sarrâ : le cariou-c.
  5. Varianta en grafia sarrâ : le chievrérou, chiévrérou ou chievrérou.

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Enfocajon et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta forésièna [rə.trãs.ˈkriː.tʃɪ] de « retranscrita » pp f.
  2. Varianta forésièna [klɒ] de « cela » a dèm f.

— Tèxto[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta forésièna [ko] (devant na voyèla [kə.l‿]) de « cél » a dèm m.
  2. Varianta forésièna [ɑr.pi.ˈtã] de « arpetan » m.
  3. Varianta forésièna [ĩ.ˈkɔr] de « oncor » adv.
  4. Varianta forésièna [y.ˈzjo] (« usél » [y.ˈze] m por le singuliér) de « uséls » mpl.
  5. Varianta forésièna [pɒ.də.ˈdʒĩŋ] de « per-dedens » prèp.
  6. Varianta forésièna [də ly] de « des » art mpl.
  7. Varianta forésièna [ktɒ] de « ceta » pron dèm f.
  8. Varianta forésièna [ve.ˈtʃjɒ] de « vê-que » v env dèf.
  9. Varianta forésièna [sɑ.ˈrɒ] de « sarrâye » pp f.
  10. Varianta forésièna [dʒĩŋ] de « dens » prèp.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

— Principâles[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Prononciacion en arpitan forésien de Vers-Charmasél d’aprés les pâges sus quel patouès « A la découverte d’un poète, Xavier Marcoux » retranscrite d’aprés la nôrma AFE.
  2. (fr) Xavier Marcoux (1911-1992). Poète patoisant [PDF], Montbréson, “Village de Forez - Patois vivant”, 2002.
  3. (fr) Domenico Stich, Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal, Tonon, Le Carré, 2003, pp. 27 et 256.
  4. (it) Diego Genta Toumazìna et Claudio Santscroce, Scartablàri d’la modda d’Séreus (Valàddeus eud Leuns). Vocabolario del patois francoprovenzale di Ceres (Valli di Lanzo), Turin, Editrice Il Punto - Piemonte in Bancarella, 2013, p. 119 [→ douesèl].
  5. (frp) Nicolâs Gé, Los noms de les bétyes en arpitan, Siér, Arpitania, 2015, p. 30 [→ cabru d’aprés la prononciacion vâldotêna].
  6. (fr) Rogiér Verèt, Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard [PDF], 10éma èdicion reviua et ôgmentâ, 2023, pp. 911-913.
  7. (fr)(it)(frp) D’aprés quela pâge : « hibou », sus le seto patoisvda.org (viu le 9 d’avril 2024).
  8. (it) D’aprés quela pâge : « dzavanèl », sus le seto dizionariogiaglionese.it (viu le 9 d’avril 2024).

— Suplèmentères[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. (fr) Nathalie Mayer, « Hibou et chouette : quelle différence entre elles ? », dessus futura-sciences.com (viu lo 2 de septembro 2019).