Amanita vèrda

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.

L'Amanita vèrda, en latin Amanita phalloides, est una èspèce de champegnon de l'ôrdre des agaricales, cognessua por son fôrt poueson, qu'en fêt una èspèce mortèla.

Dèscripcion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Lo chapél bombu que tend a s'ètalar mesera tant qu'a 15 cm de diamètre, il est normalament de color vèrd jônassua ou vèrd jôno bronâ. Les lames sont sarrâyes, blanches. Lo pied mesere tant qu'a 20 cm de longior, il pôrte un anél retombant dens la partia supèriora, il est bulbox a la bâsa que sôrt d'una vorva en sac; la surface du pied est blanche, bardelâye de gris vèrdâtro. La vorva blanche est asse-ben marcâye de vèrdâtra dedens.
La chèrn blanche at un fllâr fêblo, que rapèle la rôsa fenâye en vielyéssent. La savor est fêbla, agrèâbla a la couéson, cen qu'èxplique en partia los empouesonaments.

Cârro et rèparticion[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Ceti champegnon est gllètâ a de nombrox âbros folyus (franc rârament a des sapins) avouéc losquints il ètablét des relacions èctomicoriziques. On lo trôve d'ense en particuliér dens los bouescs de chânos, de charpenes et de fos, en gènèral pas u dessus de 1000 m d'altituda dens los payis arpetans, mas asse-ben dens los parcs des veles. Il aparêt u chôd-temps et en ôton. Il ègziste dens na granta partia de l'Eropa, asse-ben en Africa du nord, et s'est regolyê dens les règions tempèrâs d'ôtros continents, probâblament pendent les plantacions d'âbros d'origina eropèèna.

Simptômos[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

L'entoxicacion sè rèvèle solament plusiors hores aprés la consomacion, de maniére violenta, avouéc en particuliér vomissements et rafa. Los damâjos u fèjo sont alor ja franc grâvos, des côps irrevèrsiblos. Aprés na pèrioda més calma tromposa, la môrt survint dens los jorns que siuvont. Los trètaments actuèls, qu'ant fôta d'una hèpetalisacion, avouéc des côps grèfa du fèjo, pèrmètont de sôvar de nombrox malâdos, mas y at tojorn des câs mortèls.

Variantes et èspèces vesenes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Ègzistont des fôrmes albinos donc blanches (variètât alba) de l'amanita vèrda, et pués des èspèces vesenes més râres, asse-ben blanches, coment l'amanita en bonèt - Amanita virosa - et l'amanita de forél - Amanita verna; els sont totes asse dangeroses.