Sant-Savétro

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Cél articllo z-est ècrit en arpetan savoyârd / ORB lârge. Le blâson du duchiê de Savouè


Dêt pas étre mâl-prês por Sent-Savétro.
Le Crét et Champôliér vius dês Chapèri.

Sant-Savétro[N 1],[1],[2],[3],[4],[5],[V 1] [sã sa.ˈveː.tro][1],[2] (Saint-Sylvestre en francês) est na comena francêsa et arpitana[V 2] du Genevês, que sè trôve diens[V 3] le dèpartament de la Savouè-d’Amont en règ·ion Ôvèrgne-Rôno-Ârpes. Fât partia de l’Arbanês et pués de l’agllomèracion du Grant Èneci.

Los habitents du velâjo s’apèlont los Sant-Savétrins [lo sã sa.ve.ˈtrẽ] et les Sant-Savétrines [le sã sa.ve.ˈtrẽ.nə][N 2],[V 4],[1],[2].

Toponimia[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Son nom vint du pape Savétro Iér.

Patrimouèno[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes et rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

Notes[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Ècrivont « San-Savétro » en grafia de Confllens.
  2. Ècrivont les Sant-Savétrinnes en grafia sarrâ et pués « lô San-Savétrin » et « lé San-Savétrinne » en grafia de Confllens.

Vocabulèro[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. Varianta savoyârda de « corregiêe » pp f.
    Varianta savoyârda de « balyêe » pp f.
    Varianta savoyârda de « dedens » prèp.
  2. Varianta savoyârda de « arpetana » a f.
  3. Varianta savoyârda de « dens » prèp.
  4. Varianta savoyârda de « sarrâye » pp f.

Rèferences[changiér | changiér lo tèxto sôrsa]

  1. 1,01,1  et 1,2(fr) Rogiér Virèt - « Dikchonéro Fransé - Savoyâ - Dictionnaire Français - Savoyard » [PDF], 7éma èdicion reviua et ôgmentâye, 2019, p. 2643.
  2. 2,02,1  et 2,2(fr) Domenico Stich, « Francoprovençal. Proposition d’une orthographe supra-dialectale standardisée » [PDF], Tèsa de doctorat, Univèrsitât Paris-Sorbona, 2001, p. 505 et pués 762 (fôrma corregiê : d’aprés la fôrma balyê dediens le diccionèro de Rogiér Virèt).
  3. (fr) Domenico Stich, « Dictionnaire francoprovençal-français et français-francoprovençal », Tonon, Le Carré, 2003, p. 174 et pués 406.
  4. (fr) « Histoire des communes savoyardes. Haute-Savoie. Tome III : Le Genevois et Lac d’Annecy », Rouana, Horvath, 1981, p. 246.
  5. 5,0  et 5,1(fr) Henry Suter, « Saint-Sylvestre » et pués « Scionzier, Songieu, Songy, Sonzier », dediens Noms de lieux de Suisse romande, Savoie et environs, sus le seto henrysuter.ch, 2000-2009 (viu le 31 de dècembro 2020).