Bosél
| Ceti articllo z-est ècrit en (arpetan) savoyârd / ORB lârge. |
| Bosél | |
| Administracion | |
|---|---|
| Règ·ion historica | Savouè |
| Ètat | France |
| Règ·ion | Rôno-Arpes |
| Dèpartement | Savouè d’Avâl |
| Arrondissement | Arbèrtvile |
| Canton | Bosél |
| Code INSEE | 73 055 |
| Code postâl | 73 350 |
| Mère - mandat en cors |
Christian Seigle-Ferrand 2008-2014 |
| Entèrcomunalitât | Val Vanouèsa (Sivom du canton de Bosél) hab. ([[]]) |
| Seto | Seto de la comena de Bosél |
| G·eografia | |
| Coordonâs | |
| Hôtiors | moyena : 768 m ples bâssa : 746 m ples hôta : 2 589 m |
| Supèrficie | 2 880 ha = 28,8 km² |
| Dèmografia | |
| Populacion - sen comptos doblos - densitât |
2 031 hab. (2008) hab./km² |
| Nom d’habitents | Bozelen(es) |
| Localisacion | |
Bosél ou ben Bozél (en grafia de Conflans : Bozé), tot-pariér Fructidor pendent la révolucion francésa, z-est na comena du dèpartement d’la Savouè d’Avâl.
Somèro |
[changiér] G.èografia
Bosél se trove diens la comba de la Tarentêsa. En plus du Chèf-lué, la comena at d'ôtros velâjos: a l'adrêt Vilemarten (1116m), Tencâve (1263m), los Molinèts (1111m), los Champs, le Ratelârd, Lachenâl (1350 m), los Monts, la Cour, la Duy, le Pré et Mirabozon[1]. A l'envèrs, los Moulins (869m).
Sus le tèritouére de la comena cole le Doron de Bosél que recêt le nant du Bonriœ qu'areve dês la bise, et celos de la Rosière et de Montgela arevant du midi. Le Doron de Bosél se champe diens l'Isère à Motiérs.
[changiér] Histouère
[changiér] Politica et Administracion
[changiér] Politica
| Pèrioda | Identitât | Parti | Qualitât |
|---|---|---|---|
| 2001-2006 | Françoise Perrot | ||
| 2006-2008 | Claude Tison | ||
| 2008 - .... | Christian Seigle-Ferrand | ||
| Les donâs devant 2001 sont pâs oncor cognues. | |||
[changiér] Dèmografia
| 1962 | 1968 | 1975 | 1982 | 1990 | 1999 | 2007 | 2008 |
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1 329 | 1 380 | 1 344 | 1 504 | 1 690 | 1 854 | 1 992 | 2 031 |
| Nombro retenu dês 1990 : Populacion sen doblos comptos. | |||||||
[changiér] Luéx et monuments
- Tor Sarazena
- Égllise Sent-Fanfoués-de-Sâles
- Chapelle Senta Barba
- Chapelle Senta Gatha
[changiér] Fétes du payis
Tos los ans, le premiér dessando du mês de dècembro, la petiouta chapèla Senta-Barbe est uvèrta, et na mèssa i est célébrâ la maten. Poués y at na dégustacion de sopa tradicionèla, aprèstâ diens la nét diens un grou bron par los habitents du quartiér des "Tombètes". Ceta spa est acompagnâ de ven chôd, et partajâ entre tos los jens présents un cop la mèssa chamenâ.
[changiér] Émâges
-
Montâ du Bonriœ 16 j·ulyèt 1904.