Bosél

De Vouiquipèdia, l’enciclopèdia abada.
Drapeau arpitan.jpg Ceti articllo z-est ècrit en (arpetan) savoyârd / ORB lârge. Blason73-Savoie.svg


Bosél
Le velâjo de Bozél avouéc son cllochiér particuliér. Les doux montagnes darriér ont per nom la Bèca mota (a man gôche) et le Grand Bèc (a man drêta).
Administracion
Règ·ion historica
Lo blason de la Savouè
     Savouè
Ètat
Lo drapél de la France
     France
Règ·ion
Lo drapél de Rôno-Arpes
     Rôno-Arpes
Dèpartement
Lo blason {{{de+nom_dèpartement}}}
     Savouè d’Avâl
Arrondissement Arbèrtvile
Canton Bosél
Code INSEE 73 055
Code postâl 73 350
Mère
 - mandat en cors
Christian Seigle-Ferrand
2008-2014
Entèrcomunalitât Val Vanouèsa (Sivom du canton de Bosél) hab.
([[]])
Seto Seto de la comena de Bosél
G·eografia
Coordonâs
Hôtiors moyena : 768 m
ples bâssa : 746 m
ples hôta : 2 589 m
Supèrficie 2 880 ha = 28,8 km²
Dèmografia
Populacion
 - sen comptos
doblos

 - densitât

2 031 hab.
(2008)
hab./km²
Nom d’habitents Bozelen(es)
Localisacion

Bosél ou ben Bozél (en grafia de Conflans : Bozé), tot-pariér Fructidor pendent la révolucion francésa, z-est na comena du dèpartement d’la Savouè d’Avâl.

Somèro

[changiér] G.èografia

Bosél se trove diens la comba de la Tarentêsa. En plus du Chèf-lué, la comena at d'ôtros velâjos: a l'adrêt Vilemarten (1116m), Tencâve (1263m), los Molinèts (1111m), los Champs, le Ratelârd, Lachenâl (1350 m), los Monts, la Cour, la Duy, le Pré et Mirabozon[1]. A l'envèrs, los Moulins (869m).

Sus le tèritouére de la comena cole le Doron de Bosél que recêt le nant du Bonriœ qu'areve dês la bise, et celos de la Rosière et de Montgela arevant du midi. Le Doron de Bosél se champe diens l'Isère à Motiérs.

[changiér] Histouère

Le blason de Bozél







[changiér] Politica et Administracion

[changiér] Politica

Lista des mères / sendecos succèssifs
Pèrioda Identitât Parti Qualitât
2001-2006 Françoise Perrot
2006-2008 Claude Tison
2008 - .... Christian Seigle-Ferrand
Les donâs devant 2001 sont pâs oncor cognues.


[changiér] Dèmografia

Èvolucion dèmografica
1962 1968 1975 1982 1990 1999 2007 2008
1 329 1 380 1 344 1 504 1 690 1 854 1 992 2 031
Nombro retenu dês 1990 : Populacion sen doblos comptos.

[changiér] Luéx et monuments

  • Tor Sarazena
  • Égllise Sent-Fanfoués-de-Sâles
  • Chapelle Senta Barba
  • Chapelle Senta Gatha

[changiér] Fétes du payis

Tos los ans, le premiér dessando du mês de dècembro, la petiouta chapèla Senta-Barbe est uvèrta, et na mèssa i est célébrâ la maten. Poués y at na dégustacion de sopa tradicionèla, aprèstâ diens la nét diens un grou bron par los habitents du quartiér des "Tombètes". Ceta spa est acompagnâ de ven chôd, et partajâ entre tos los jens présents un cop la mèssa chamenâ.

[changiér] Émâges

[changiér] Rèfèrences

  1. Présentacion de la comena sus le seto oficièl

[changiér] Liyens èxtèrnos

Outils a sè
Èspâços de noms

Variantes
Accions
Navigacion
Contribucion
Éde
Bouèta d’outils
Ôtres lengoues